divendres, 31 de desembre del 2010

FELIZ 2011

--------------------------------------------------------------------------------
FELIZ AÑO NUEVO A TODOS Que este 2011 sea un año mucho mejor para todos que este último 2010, sobre todo que nos traiga salud y muchos kms de BTT y muchos momentos de disfrute con la bici y con los amigos.

dijous, 30 de desembre del 2010

SETMANA DE NADAL

--------------------------------------------------------------------------------
Aquesta setmana, alguns ciclopatas tenim festa, i hem sortit a fer un volt, no tant sovint com voliem pero suficient.

DIMARTS 28:

L'amic Pelayo:

si que hace frio si,,, hoy salidita tipica, to solano con mi musica, subida por cadira y a rodar fins la antenaca, bajada a orrius por el sendero de la cabrilenca y subida de nuevo rodando a la mutua... ya de noche... con mi super linterna de 270 lumenes,, tendre que comprar otra igual ya que por senderos o trialera no lo ves muy claro el tema...


31 kms
2,14 Tiempo
925 mts desnivel

L'Amic Adolfo:
 
He salido a las 16:00 del Masnou subida x Teia toda la pista hasta sant Mateu he bajado x detras del la ermita para buscar la pista NEGRA!!! (esta de puta madre, se baja toda sin poner el pie), enlazo con la del ovni cunado llego abajo tiro p´arriba otra vez asta sant Mateu y pillo la NEGRA de nuevo ( ma molao mucho) empalmo con la trialera que baja a Teia (la han desgraciado un poco los pu..tos forestales) y pa Masnou... llego 17:45 justito se hace de noche y yo iba si luces ya que a sido una salida de lo mas improvisada ni yo me lo esperaba lo de salir.
 
21 kms
12 kms/h
 
DIJOUS 30:
 
Avui dijous, despres de treurem la mandra que porto acumulada tota la setmana i que no m'ha deixat sortir cap dia, he quedat amb l'Adolfo per cremar els turrons d'aquest Nadal.
 
Dons aixó, hem quedat a las 9 del matí com sempre al Poli de Premià i hem pujat direcció a la Poma per anar després per la pared seca, Creu de Can Boquet, Roca d'en Toni i desde allà direcció a Sant Bertomeu. Abans d'arribar girem a l'esquerra per anar a buscar el corriol del Gr i una mica més endavant girem a l'esquerra i ens enfilem per corriols interiors de Cèllecs. L'objectiu es anar a trobar la trialera que vem descobrir no fà massa i que es debia fer a l'ultima Prehistorica, es bastant llarg i força macu. Un cop a Can Gol(em sembla que es diu així aquella urbanització) en lloc d'anar cap a la Pedra de les Orenetas com sempre, hem girat al inrevès per anar a buscar el pujadot aquell i voltant el Turó de Cèllecs, baixadeta guapa guapa guapa per la trialera de la Puerta verde. Ara feia molt de temps que no la feiem, i la veritat es que està molt maca, amb bastant de fang al final, pero la resta es acollonant.
 
Al final, hem aprofitat per fer las barretes i per comentar la baixadeta tant guapa que acabavem de fer. Llavors, hem pujat per la pista de l'esquerra, que deu ni do el que puja nano! i a més amb molt de fang, (no ho entenc, si fà molts dies que no plou, deuen regar). Al arribar a dalt hem anat a fer la trialera que et deixa allà a los Pilares de la Tierra, on Jo tenia pensat agafrar el corriol aquell que vem fer a la Trinxa que et porta a Vallrromanes, pero hem decidit que ja enm teniam prou i hem pujat per la pista fins el "basurero".
L'última baixada ha sigut per la trialera del Cactus, on hem coincidit amb un biker de Badalona i que hem compartit comentaris de com baixar l'ùltim saltet. Jo l'he baixat primer per damunt les pedres, desprès aquest biker l'ha baixat per un costat, i l'Adolfo, desprès de pensar-s'ho una mica i escoltar els nostres consells, ha agafat enbrancida i...............l'ha baixat força bé el Mamón. I desde allà cap a Premià passant per la Poma.
 
 
36 kms
3.27 temps
1122 desnivell
 
PD. Avui he estrenat per primer cop un pulsometra, i la veritat es que ha anat bé, no he passat de 172 pulsacions en cap cas.I Jo que pensava que explotaria.......

dijous, 23 de desembre del 2010

BON NADAL

--------------------------------------------------------------------------------
widget-feliz-Navidad

dilluns, 20 de desembre del 2010

yo los conozco

--------------------------------------------------------------------------------
Miraos el video hasta el final

dimecres, 15 de desembre del 2010

What is Mountainbiking about?

--------------------------------------------------------------------------------
Esta es la esencia de lo nuestro, el que no sepa inglés como Yo, que se lo pregunte al Norris:

What is Mountainbiking about? from Filme von Draussen on Vimeo.

Kiler-Bike

dilluns, 13 de desembre del 2010

DESAYUNO PRENAVIDEÑO Y.....................!ANTENACAAAAAAAAAAAA!

--------------------------------------------------------------------------------
Que frío hacia esta mañana en el Poli de Premià a las 8, y Yo de primavera que he salido de casa, y es que no sabes que ponerte, un dia hace calor y otro un viruji de narices...... En fin, esta mañana en el Poli, el Adolfo-ktm, el Pelayo, el Kiler-Bike, el Norris i....sorpresa, el Oscar, que no venia con nosotros desde hacia mucho tiempo.

Hemos empezado subiendo por la riera de Teià, a buen ritmo, haber si sudamos un poco que andamos conjelados. Llegamos al cruce del Gr, y al Kiler, a quien sino, que se le ocurre subir por el sendero del Ovni. Me he adelantado el primero,con el Adolfo detras, y la he cagao, resultado.. a andar y a hacer alpinismo por las rocas, mientras los otros tres han cogido el camino bueno y han podido subir sentaditos. Hemos continuado por la V, (que guapa que es el condenado sendero) hasta llegar a la pista, subido dirección a la Creu de Can Boquet donde hemos seguido hacia Cal Senyor por la trialera del tubo.

Una vez en Cal Senyor, hemos decidido desayunar, cosa extraña en nuestras salidas, pero mira, lo habíamos hablado y nada, a desayunar. El desayuno, ha estado bien, tertulia apasionante con tesis dedicada a los componentes de carbono y a las tiendas de internet donde comprarlos, analizada por el Sr Pelayo, todo un experto en la materia, y donde hemos podido comprobar lo que desayunan otros bikers....la reostia, que si mongetes, que si carne a la brasa, que si tostadas con "cansalada", COLLONS COM ENS CUIDEM ALGUNS, nosotros nada, tortillita o jamón con sus cervecitas.

Saliendo del Bar, decidimos ir a hacer una ANTENACAAAAAAAAA, la de Cellecs, y pa amenizarlo, decidimos ir hasta Sant Bertomeu por el sendero del gr. Allí en la bajadita esa tan empinada, aún no se como me he pegao un talegazo en la cabeza y en el hombro con un arbol, que he salido trastabillao hacia otro árbol donde me he dejao parte de la piel de un dedo, no me he caído, pero no veas el ñasqui...

Llegamos a Sant Bertomeu y el Oscar ha decidido darse la vuelta que ya estava bien por hoy y el Kiler se le ha unido, ya que tenia menesteres que hacer. Los demás pa la ANTENACAAAAAAAAAA, hemos subido a buen ritmo, bueno los otros dos, Yo al mio y arriba recuperamos fuerzas y bajamos por donde hemos subido, pero por senderos, que es mucho más guapo.

Llegamos al cruce del charco y el Pelayo que dice.....vámonos pa Òrrius, y ala pa Òrrius, por el sendero paralelo a la pista, que es rapidísimo y guapísimo. La subida, esta vez, como estábamos fresquitos la hemos hecho por la guapa, por el sendero interior que te lleva practicamente a la parte superior de la mutua y la bajadita la hemos hecho por la trialera de Cabrils. Una vez en el semáforo de la gasolinera de Cabrils, salta el amigo Pelayo y dice  "podríamos subir hasta el cementerio de Vilassar de Dalt para bajar por la pineda" joder que gracioso el tío, se sentía fuerte....pues ala, que no se diga...si hay que subir pues se sube aunque subir por subir es tontería eh?

Nada hemos llegado arriba como hemos podido y hemos seguido bajando por la riera y por el camí del mig hasta la gasolinera del Sorli, que teníamos las bicis llenas de barro de las últimas salidas.

Y nada, manguerazo y pa casita, y otro día betetero pal cuerpo.

36 kms
3.08 tiempo
1100 mts desnivel

PD. Que alegría volver a ciclar con el Oscar después de tanto tiempo y comprobar que sigue siendo una maquina, espero verte muchos más domingos.

dimecres, 8 de desembre del 2010

LOS SEIS MAGNÍFICOS

--------------------------------------------------------------------------------
Si, ya se que los magníficos eran siete, pero en el caso de los Ciclopatas son seis, los seis de siempre, los que desde hace tres años salimos todos los domingos a disfrutar de la BTT por los senderos-trialeras i caminos de nuestra Serralada del Litoral. Ultimamente, debido a diversos motivos personales de estos seis componentes Ciclopatas, no coincidíamos salir los seis un mismo día, cuando no faltaba uno faltaba otro o si no faltaban mas de uno, por eso la salida de hoy ha sido Histórica. (espero que las circunstancias particulares de todos nosotros no nos impidan salir loas seis con mas asiduidad).

Bueno, como ya estábamos avanzando en el post que tenemos en el foromtb, la salida de hoy prometía. El objetivo era ir a la Torrassa del Moro para enseñar a un compañero de curro del Pelayo la trialera de la muette.

Como siempre, en el Poli de Premià de Mar, los seis magníficos......el Kiler-bike, el Pelayo, el Lapiero, el Adolfo-ktm, La Bamba Negra i el Norris, a las 8 de la mañana con una temperatura casi primaveral salimos en dirección a Sant Bertomeu donde nos encontraremos al colega del Pelayo que a su vez venia acompañado de otro Biker. Como siempre subimos dirección al cementerio de Vilassar de Dalt para subir por la pared seca pasando por la Creu de Can Boquet, Roca d'en Toni i llegada a Sant Bertomeu donde llegan las presentaciones. Bajadita como el lunes pasado por el super sendero que nos ha llevado hasta la pista que baja a La Roca i seguimos en dirección a Parpers donde en las barbacoas llenamos los bidones. Cruzamos la carretera donde el Jabalí de Oro, siguiendo el camino hasta llegar a la Torrassa.

En la Torrassa, nos han hecho la foto que nos faltaba, comido barritas i geles, discutido con niñatos descenders que nos han recriminado que subíamos por un descenso..jajajajaja, i donde estaban las marcas, o el urbano...nos ha jodido.

Allí ha empezado lo mejor, trialera de la muette, con diversos piques metiendo rueda i disfrutando como críos....hay alguno que ha hecho un recto, pero nada importante, solo unas risas y nada más. Una vez en la carretera que te lleva a Dosrius, hemos continuado por pista hasta el pueblo, y luego la riera hasta Argentona, donde La Bamba ha continuado por el camí del mig, ya que no podía más, y es que 5 meses sin pillar la bici asiduamente no dan para más. Los demás hemos ido hasta la Font Picant, donde hemos repostado agua y luego subimos por el sendero dirección al Castell de Burriac, por el sendero de Mordock.
Nos hemos despedido de los colegas del Pelayo (Xavi y George) que han continuado dirección al GR 92 para volver a su casa, Sta. Perpetua de la Moguda y hemos bajado por el cementerio de Cabrils, y llegado a Premià de Mar por el camí del mig.

Hemos recuperado a la Bamba Negra en la petanca de Premià i fuerzas i risas con unas cervecitas.

49 kms
3.50 tiempo
1200 mts desnivel


PD: Salida guapa guapa guapa....por el recorrido y por la compañía.

dilluns, 6 de desembre del 2010

SEMICABRILENCA

--------------------------------------------------------------------------------




Esta mañana en el poli éramos 4 ciclopatas con ganas de disfrutar de la bici, el Adolfo-ktm, el Pelayo, el Norris i de las tierras del Maresme Norte ha aparecido el Lapiero. Después de contemplar las mejoras que el Pelayo ha introducido en su flamante CONOR WRC, hemos decidido hacer parte de la Cabrilenca de hace dos años, donde el recorrido nos gustó muchisimo, ya que va enlazando senderos y trialeras por un tubo.
Subida  dirección al cementerio de Vilassar de Dalt para llegar a la creu de Can Boquet, Roca d'en Toni y dirección a Sant Bertomeu, donde hemos girado a la izquierda por la trialera de subida que enlaza con la pista que sube a la antena de Cellecs, todo amenizado con tertulia futbolistica centrada en el 5 a 0 del Barça Madrid, i es que no nos habíamos visto desde entonces.
Antes de llegar a la antena girmos a la izquierda por trialera que empalmamos con otra de muy larga, que conocemos por la de los tablones, de allí dirección a la Roca de las Orenetes donde comemos barritas i donde empieza a llover, ay ay ay, mira que si nos cae una buena, estanmos lejos de la ostia. Decidimos seguir subiendo hasta la fuente de Sant Bertomeu, donde ya no nos llueve, repostamos agua i parriba.
Entonces, cruzamos la carretera i trialera guapisima y larguisima que nos lleva a la pista que viene de La Roca donde cogemos en dirección a la pista de Parpers. LLegamos a Parpers i bajamos por la trialera que termina en la pista que viene de Bell Recó.
Sorpresa mayúscula!!!!! NOS HAN JODIDO ESTA TRIALERA, resulta que han enttrado con una retro desde abajo en la pista y han destrozado mas de la mitad de esta trialera tan guapa. Luego dicen que las bicis destrozan los caminos.....Y Ellos con la excusa de los incendios arrasan con medio bosque....manda güevos.
Una vez allí, ya que las piernas no andavan muiy finas hemos vuelto por la riera de Argentona, para volver, en lugar del camí del mig, por urbanizaciones pasando por Cabrera, por Cabrils, Vilassar de Dalt y Premià de Mar.


46 kms
3.50 tiempo
1200 mts desnivel

PD: Me pesan las piernas un monton, espero recuperarme para el miercoles........

diumenge, 28 de novembre del 2010

CORRIOLS DE CÈLLECS

--------------------------------------------------------------------------------
Avui ens ha sortit una volteta força maca amb la btt i es que quan descubreixes nous corriols ja t'en vas cap a casa amb una satisfacció gran.
Com que fà fred i hi ha algun fredolic al grup, hem quedat a les 9 del matí enlloc de quedar a les 8 com sempre. La veritat es que a les 9 el dia ja s'ha aixexat una mica i no fa tant de viruji com a les 8.
Dons avui erem el Adolfo-ktm, el Kiler-bike i el Norris, que el Pelayo està fotut de las trompadas que es va fotre la setmana pasada, "QUE TE MEJORES PELI".
Al kiler, se l'hi ha acudit pujar per la pista de "Los locos", que es com la coneixen els Tiralee i es la pista que surt de Vilassar de Dalt i arriba fins la Creu de Can Boquet. Sortim del Poli de Premià direcció a la Poma, i pujem per els caminets i per una urbanització fins enllaçar la pista de "Los locos", arribem a la Creu i girem direcció a la Roca d'en Toni i seguim direcció a Sant Bertomeu on girem a l'esquerra per anar a buscar el corriol del gr. Allà comencem a enllaçar trialeras i corriols amb l'intenció d'anar a fer un corriol que fà molt de temps que voliem fer i que comença just desprès de las rocas que hi han al dolmen de les orenetas.
Just al punt més alt de la ruta, he comentat que hi habia una trialera que es va fer en una Trinxacadenas que només habiam fet el Adolf i Jo i que podruiem fer-la abans. Lo guapo ha començat llavors, ja que just al costat d'aquesta començava un corriol nou molt guapo i que ja ens hem donat compta de que era d'alguna cursa feta feia poc.
Corriol llarg i molt macu, amb una mica de tot, unas parts ràpidas, unas parts tècnicas fins que arribas a la Urbanització, i allà hem anat fins la roca de las Orenetas on hem fet la barreta. Hem pujat per la trialera del Dolmen, fins que hem vist un desvio i per allà que hem anat, i ens hem donat compta que era el corriol que voliem fer desde un principi. Hi habian molts bikers, i hem pogut saber que estaban seguint el trac de la última Prehistòrica.
Un cop a Sant Bertomeu hem seguit la pista de tornada passant per la Roca d'en Toni i hem baixat per la pista de la font d'en Dirol i per acabar la trialera fins a Vilassar de aDalt on hem anat a fer la cerveceta al parc de Can Rafart.

30 kms
2.32 temps
900 mts desnivell

PD: Com mola aixó de fer trialeras o corriols nous, si cada setmana en tinguessim de nous seria la reostia!!!

diumenge, 21 de novembre del 2010

EL PUPAS Y DOS MAS

--------------------------------------------------------------------------------
Bueno, Bueno, bueno.... salidita chula, chula la que nos a brindado la presencia de Pely que ya lo encontrabamos a faltar,cada vez que viene es que me parto... A las ocho en el poli e llegado yo el primero con una rasquilla que pegaba,,, el segundo Pely se presenta con una Burra de carbonaco, que cabrrroooonnn. Una Conor WRC del carajo. Ande luego el que faltava pal duro NORRRRISSSS, con una cara de sobao,,,,,, del Kilty-Piti ni rastro el tio se a levantao pero no a venido Freaky. Salimos direccion para subir por la pared seca, y despues del campo de futbol del Premia de dalt Norris sube un bordillo alaaaaaaaa!!! raja el caucho, el liquido de las tubules que lleva no consiguen sellar la raja y tiene que poner una tripa, (la cubierta tiene solo tres semana tocate los huevos). Bien subimos asta la creu d´en boet subimos el Vietnam, asta Sant Mateu bajamos por la pista a la derecha el Ovni, en el cruce de Teia-Vallrromanes el Norris se encuentra un colega y se tira media hora hablando... cuando acaban se dan dos besos y se despiden, cogemos trialera y bajamos a Vallromanes paramos en la plaza, comemos una barrita al solecito que con la rrasca que mete se esta de coña.


Vamos a la trialera del arbol caido que baja al golf, latrialera esta de muerte limpia super rapida disfrutamos de lo lindo, nos dirigimos a la pita donde el charco subiendo por posta urbanizacion pasando por Can Nadal, el Pelayo sube petao. en el charco propongo bajar a Orrius por la trialera del Pelayo lo hacemos otra vez a velocidad terminal QUE GUAPOOOO!!! Sobimos por la pista que es de desnivel mas suave el Pelayo otra vez petao ,petao, le adelanta una señora en bici Globera y ya no la pilla en toda la subida, aguanta !!!

Llegamos a la mutua Norris le propone a Pelayo que baje la mutua, dice que no que nos acompaña a bajar por la trialera de Cabrils. Empieza el Show, en el primer tramo esperamos en una explanada al ultimo para reagruparnos y aparece Pelayo con una ostia que se a pegao con todo el geto contra el suelo,ja ja ja ja no se a hecho nada pero esta baldao.... ultimo tramo bajo detras de Norris todo lo rapido que puedo, detras pegao, siento el aliento de Pelayo y a cincuenta metros del final, justo al lado de la casa, se pega una santa ostia contra un pino que deja la oreja pegada contra el tronco, (esta la silueta del orejon en el pino, lo tiene rojo como un semaforo). Vamos que se a ido pa casa con una paliza en el cuerpo... que pa que.

Nosotros hemos ido a la petanca a tomar una cervecita con Kitti-Pilli.



39 Kms +-
Desnivel lo pondra el Norrris
Vm el Pelayo


PD: Hoy la crónica es cortesía del ADOLFO-KTM, la he pillado directamente del post que tenemos para quedar en el foromtb....a parte del léxico empleado, coroboro todo lo dicho por el capullin del Adolfo.
 
39 kms.
3.10 tiempo
1170 mts desnivel

diumenge, 14 de novembre del 2010

PERDIDOS

--------------------------------------------------------------------------------
Mira que es dificil de perdre's per la Serralada del Litoral, desprès de tant de temps voltant pels seus corriols i trialeras......dons avui, perdre's el que es diu perdre's, no, pero hem fet una mà de corriols i trialeras novas del cagar.

I com pot ser aixó? dons mira, per casualitat. Ens hem trobat aquest matí, com sempre al poliesportiu de Premià el Adolfo-ktm, el Kiler-bike i el Norris, i hem enfilat cap a Cabrils, ja que com que avui era la pedalada de Teià, no viliem trobar-nos molta penya, ja que als primers kms tothom anava cap a Teià. A la benzinera de Cabrils, hem inflat com cal las rodes i hem pujat per l'interior de la mútua. Quan hem arribat dalt a la cornisa, hem creuat tot recte per la trialera que baixa direcció a Òrrius, i ens hem fixat que el camí estava marcat, i ens hem pensat que era de la pedalada de Teià, i hem decidit, ja que erem els primer en passar, de fer-la per la cara, aixó si, sense butifatrra final. A mí ja m'ha extranyat, que al girar per un camí, hi habia una cadena posada, amb lo perillós que es per las bicis, pero hem seguit rodant fins que en arribar a baix de tot, ja ens hem tret els dubtes quant ens hem trobat una pujada imposible de fer amb la bicicleta, i uns tios que hi habia de l'organització ens han dit que era una cursa de muntanya a peu.....ah ara ho entenem!!! Dons mira Tú hem seguit las marques que hi había i "desde luegu" que hem disfrutat molt, ja que els camins i corriols eren molt macus i a més desconeguts per nosaltres.
No se ven bé per on hem passat, recordo la font del Quico, a prop de la gossera d'Argentona, i per el Gr 92 hem tornat cap a casa, tot baixant per on hem pujat. Cerveseta de comiat a la petanca de Premià de Dalt i fins diumenge que ve.

30 kms
2.56 temps
895 mts desnivell

PD: Aquests que fan curses de muntanya, estant molt penjats eh, 26 kms i 1300 mts de desnivell tot corrent per la muntanya es molt heavy, la reostia!!!!.

dijous, 11 de novembre del 2010

ORRIENCA 2010

--------------------------------------------------------------------------------
Como que no les sale de los güevos de hacer la crónica, al menos os cuelgo el video de la Orrienca donde participaron dos Ciclopatas, el Adolfo-ktm y el Lapiero. Si os fijais, al inicio aparecen un momentin por allí.

dimarts, 2 de novembre del 2010

MÉS NOCTURNAS

--------------------------------------------------------------------------------
Sortida nocturna tradicional, es a dir que, degut a diferents qüestions, no ens ha quedat una altre que fer un recorregut supertradicional.




Avui hem sortit el Kiler-Bike i el Norris, hem quedat com sempre devant del poli a las 19,15, pero hem sortit molt més tard ja que el Kiler he tingut complicacions d'última hora. Voliem pujar per Teià per anar a fer una trialera que l'últim dia que la vem fer era plena d'arbres i va ser com una tortura xina i que al Kiler l'hi habian dit que ja era neta dels arbres caiguts, pero com s'ens habia fet tard, ho hem modificat sobre la marxa.Hem anat tirant cap a Teià per el Camí del mig, riera de Teià i més problemas, ara mecànics. Desde la sortida pels Cingles de Bertí, per culpa de las pedres i el meu cap, que soc una mica animal, la Rush va patir uns serie d'avaries. La primera, em va fer portar la bici al mecànic, i es que la roda de darrera va quedar com un buit, més encara quant vaig intentar d'adressar-la Jo mateix, i la rodeta del cambi partida en dos. La segona que el cambi el tenia fet una caca i em saltaban els pinyons. Dons aixó, a Teià em hagut d'aturar-nos i amb el tornavis i la destressa del Kiler hem pogut arreglar-ho.



Seguim, ara si, tardísim, pujant fins la cornisa, a dalt, girem a la dreta i anem a buscar la font de Can Gurgui per fer la trialera de la V, pujadeta fins la Creu de Can Boquet i baixem depressa, primer per la pista per enllaçar amb la trialera de la dreta, primer i per la de la esquerra després, creuem la carretera per el cementiri de Vilassar de Dalt els pins i arribem a Premià de Mar per La Poma.







21 kms
1.39 temps
500 mts desnivell

PD: La foto superior es de un Ciclopata Pionero, que poco a poco va volviendo a su habitat natural.....OLE OLE Y OLE

dimarts, 26 d’octubre del 2010

DE NIT DE NOU

--------------------------------------------------------------------------------
Tornem a sortir al vespre, com quasi cada dimarts quant podem fer-ho. Aquest dimarts, erem el Kiler-Bike i el Norris, com quasi sempre, pero a mes a mes s'ha afegit un amic del Kiler, l'Enrique.
Hem quedat a las 7 a la cruilla del camí del mig amb la riereta de Premià, i hem pujat direcció a Vilassar de Dalt per agafar la trialera del cactus de pujada. El primer tram de la trialera es fà força bé, només hem de posar peu a terra just abasn del tobogan, desprès es puja fent esses fins que al final hi ha el "repechon de la muette" que fem a peu. Arribem a la pista i seguim fins la Creu de Can Boquet, Roca d'en Toni, Camp de Tir, on girem a la dreta, allà on hi ha una cadena per fer un corriol curt pero força macu, sobretot de nit.
Tornem a la pista on deseguida girma a l'esquerra per fer la trialera tant maca de la casa abandonada. El primer tram de baixada es guapo de collons i després del tobogan, a la cruilla de més endavant decidim sortir a la pista per enfilar cap a la mútua, on baixem per la pista interior fins a la carretera de la mútua. Arribem a Cabrils i seguim fins Vilassar de Dalt per devant del camp de futbol, girem a l'esquerra per la riera i arribem al camí del mig, allà ens despedim del Enrique tot convocan-nos pel proper dimarts que puguem, i el Kiler i Jo seguim fins Premià passant per devant la Illa Fantasia.

22 kms
1.40 temps
557 mts desnivell

PD: Típica sortida nocturna, trialera de pujada, trialera de baixada i cap a casa......que macu tú!!!!!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

CINGLES DE BERTÍ

--------------------------------------------------------------------------------

Sortida conjunta entre els Ciclopatas i els del BTT Premià de Dalt. Els del BTT Premià de Dalt ens van invitar a fer una sortideta amb Ells pels voltants dels Cingles de Bertí i cinc Ciclopatas ens vam apuntar. En principi, habia de venir també la Noe, pero degut a que dissapte va fer massas kms finalment no ens ha pogut acompanya r, esperem trobarla en alguna altre sortida.
Tot ha començat a las 7,30 del matí al circuit BTT de La Poma, a Premià de Dalt. Allà ens hem trobat, per part dels de Dalt, al mestre de cerimonies en Llavi i 5 beteterus més (no recordu el nom de tots i no vull dexar-me a ningú) i dels de Mar(Ciclopatas) el Kiler-Bike, el Adolfo-Ktm, el Lapiero, el R1 2003 i Jo mateix, el Norris. Hem carreg at las bicis en dues furgonetes i carretera i manta direcció al Figaró, on s'ens ha afegit un altre beteteru de Dalt, així que finalment erem 12 bikers Premianencs, 7 de Dalt i 5 de Mar. Del Figaró hem enfilat la carretera cap a Montmany, on hem aparcat las furgonetes.

Mentre muntavem las bicis ens han vingut a rebre uns representants de la fauna autoctona del pais, uns porcs senglars petitets, per cert, feien la mateixa cara que l'Adolfo a primera hora del matí...jajajaja..
Comencem a pedalar carretera amunt on de seguida s'acaba l'asfalt i comença el camí de terra. La primera pujada, es durilla, mes per las pedres que pel desnivell i aviat arribem al Santuari de Puiggracios, on fem el primer reagrupament. Allà ens adonem que no habiem tiongut gaira sort, ja que a la vall hi ha boira i les vistes no son tant espectaculars com voldriem. Seguim pel camí que hi ha darrera el santuari i seguim pujant fins que arribem al Castell de Clascar, on fem alguna foto i mengen alguna barreta. D'allà continuem pujant fins que en una cruilla, en Llavi ens ha dit: "ara comença un corriol de pur Mountainbike" . Ens disposem a fer el corriol-trialera-pista llarg de nassos i perillòs també degut a que portas la btt just pel canto dels Cingles. Deu ni do si es perillòs, com et descuidis et fots una gardela que no et troben en força temps.
Com que aquest corriol era super llarg i hi habien força cruilles, hem fet força aturades, per reagrupar-nos i per fer algunas fotos. Tot baixan, primer contratemps, un dels de Dalt ha punxat, res cambi de càmara i a seguir, una mica més endavant, el mateix biker punxa altre vegada, res, a demanar cuberta cambi ràpid i a continuar fin que hem arribat a Centelles. Hi habia mercat i molta gent, que ens miraban com si fosim extraterrestres. A la plaça del poble un altre punxada d'un altre biker dels de Dalt, aquesta vegada era roda tubeless i s'ha pogut reparar gràcies al líquid. Hem repostat aigua i hem continuat.
Hem sortit del poble per la carretera que et porta cap a Sant Martí de Centelles, (segueixo amb la meva, qui rotllo lo de la carretera, no s'acaba mai, vinga a moure desarollo. No l'hi veig la gràcia, potser amb una bici de carretera es diferent, ho hauré de probar) on hem trencat a mà esquerra per una pista. Hem seguit pujant i pujant per agafar l'alçada dels Cingles tot anar xerrant i disfrutant, ara si, del paissatge ja que sortia el sol i le s vistes començaban a ser espectaculars. Un altre incident hem tingut quan a un dels de Dalt se l'hi ha trencat el cambi hi ha hagut de fer els últioms 5 kms en singlespeed. Un cop a dalt, baixada molt ràpida una mica acollonidos a no caure, degut a la quantitat de pedres que hi han, i on Jo mateix he punxat la roda del darrera. he posat una càmara el més depressa que he pogut i hem continuat fins las furgonetes on ens hem felicitat per la ruta tant guapa i per no haber pres ningú mal.

Carregada de bicis a las furgonetes i cap a Premià, on hem arribat a las 14,15, despedida i fins un altre.

42 kms
3.14 temps
982 mts desnivell

PD: Ruta acollonant per les vistes, si fà bó, sobretot per el super corriol que et porta a Centelles, i com sempre molt bona companyia dels Beteterus de Premià de Dalt.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

MATARÓ-PLÀ DE LA CALMA-MATARÓ

--------------------------------------------------------------------------------
Soc massa valent en apuntarme a aquestes sortidas tant animals, pero quan l'Adolfo-KTM ens va proposar de fer aquesta sortida amb uns companys del gimnàs Paradis on Ell va a fer Spinning, no ho vaig dubtar gens, tot i que sabia que m'enpenadiria.

Dons finalment, hem quedat aquest matí a las 7,30 del matí al costat de la plaça d'Italia de Mataró el Adolfo-KTM i el Norris representant als Ciclopatas i els Manolos ( hi habia 2), el Roberto, el Santi i el seu fill de tretze anys, l'Albert. Desprès de las presentacions, hem enfilat direcció al Decathlon on hem passat pel seu parking y hem creuat l'autopista direcció las pistas d'atletisme. D'allà pujadeta cap al Parc Forestal, on uns nanos que tornaven de festa s'han quedat glaçats en saber que anavem cap al Montseny. A Can Bruguera hem perdut al nano, que anava l'ultim y s'ha confòs en una cruilla i l'han hagut d'anar a buscar. Llavors pensavem que patiriam per haber d'anar arrossegant un nen de 13 anys durant tota la ruta......estabam ben equivocats, i la primera sorpresa ha sigut quan just desprès de Can Bruguera hem agafat una trialera i el xaval l'ha baixada depressa depressa, amb molta seguretat. Hem continuat la ruta direcció al Santuari del Corredor, on crec que hem saludat a mitja Catalunya que estava buscant bolets.

Just desprès del Corredor, hem aprofitat una clariana de solet per fer la primera barreta, ja eren més de las 10 del matí hi habia gana. Baixadeta ràpida per una pista plena de regarots degut a las últimas pluges fins que hem creuat l'autopista i hem arribat a Villalva Saserra. Reagrupament, i començament del meu calvari particular.

Tot ha començat allà, quan s'ha decidit seguir per carretera, i es que aixó de anar movent desarrollo a tot trap, no hem senta gens bé. De Villalva hem anat, com deia, per carretera, primer a Sant Antoni de Vilamajor, on ens hem reagrupat, desprès cap a Cànovas, on hem agafat aigua, i de Cànovas carretera cap amunt, on hem arribat a las portas del Parc Natural del Montseny. Allà hem començat pujant bastant fins un llac, crec que artificial, on la pista es una mica plana i hem aprofitat a fer unas fotos, i desprès ha començat la pujada. Els primers 2 o 3 kms els he fet bastant bés, pero llavors, coincidint amb unas rampas fortas, m'ha agafat una pàjara de colló de mico, y m'he hagut de menjar dues barretes, que he deborat com una animal i una barreta de sucre. Quant he aconseguit arribar a una masia molt gran que està en reformes i m'han vist la cara pàlida que portaba han flipat. Els he dit que no podia continuar, que ja els esperaba allà. Han sortit tos 6 camí amunt, i al cap de 5 minuts, ja m'habian fet efecta las barretes i ja que fotia un fred de nassos m'he decidit de pujar poc a poc fins on pogués. I així ho he fet, molinet i xino xano cap amunt, quant la pista s'enpinava una mica, baixaba de la bici i caminava una estona, i quant era una mica més suau dons pujaba i cap amunt.

La repera.....no es fà llarga la pujadeta de marras....no s'acaba mai....fins que després de no se quant de temps pujant, m'els he trobat que ja baixaban, m'han dit que més o menys hem quedaban uns 2 kms per arribar a dalt, i que fotia un fred de la reostia. Apa, a posar-se els manguitos i el xubasquero i cap aball que fà baixada. Com costa pujar i que ràpit que es baixa, tot i que desprès de tants kms, uns 60 portabam ja, elcoll es carrega molt. Com que ja eren las 14 passades, decidim anar a Cànovas a dinar, al primer restaurant ens diuen que tenim per mitja hora, i marxem, i al centre del poble dinem a un altre restaurant, on hem dinat molt bé i molt cómodes, ja que no hi habia gaira gent. Per cert, las bicicletas las hem guardat dins la casa particular dels amos del restaurant, collonut.

Hi habia por per saber com després de dinar respondrien las camas, pero a mí m'ha anat força bé. Hem tornat per carretera, pero ara al inici es baixada i hem agafat força velocitat. Direcció a Cardedeu, desprès cap a Dosrrius, i també per carretera fins a la riera d'Argentona, que tot seguin-la hem arribat per un corriol y per camins agrícolas a Mataró. A la benzinera hem rentat las bicicletas i al costat de la Plaça d'Italia ens hem despedit fins una altre.


92 kms
7.07 temps
2032 desnivell acumulat

PD: 1. La carretera no m'agrada, pero menys mal que la tornada l'hem fet per carretera que si no, no arribo.
       2. Com es nota que la gent que fà spinning està forta com un toro, quins màquinas aquests paius.
       3. 2032 mts de desnivell acumulat es el meu record absolut en una sortida i de cames bé, ara de genolls, de esquena, de coll i de cul, més val no parlar-ne.
       4. El millor del Mountain Bike, es quan arribas a casa desfet d'una sortida com la d'avui, i t'apalanques al sofà a reviure la sortida......quina pasada!!!

dissabte, 9 d’octubre del 2010

NOCTURNITAT I "ALEVOSIA"

--------------------------------------------------------------------------------
Desde la Transmaresme que, per diferents motius, no había pogut agafar la BTT, i tenia un "mono" de nasos. El dilluns següent a la Transmaresme, vaig marxar de viatge, per motius de feina, a l'altre punta del mon, i no vaig tornar fins el diumenge següent al migdia, a més de portar un constipat del "copon". Dimarts passat, amb moltes ganes de agafar la bici, els meus companys habituals d'entre setmana, no podian sortir, i el dijous, després de quedar amb Ells, finalment, no vaig poder sortir degut a una migranya emprenyadora. O sigui que ahir divendres a la tarda, no vaig poder estar-me de sortir a pedalar, i més veient la previsió del temps que ens espera aquest pont del Pilar, pluja tots els dias. Dons així, truco a l'únic que crec que em pot acompanyar un divendres a la tarda, el R1 2003, i quedo amb Ell a las 19 hores a Cabrils.

Desideixo sortir abans tot sol i surto de casa passades las 17,30. Passo per L'Illa Fantasia direcció al cementiri de Vilassar de Dalt per pujar per la pared seca. Deu ni do, pujo a bon ritme, tot i que fà 10 dies que no agafo la bici, trenco, a mig camí pel trencvant de la dreta i arribo a la Roca d'en Toni on segueixo per pista direcció a la Mútua. Allà arribo, miro el rellotge i encara es dora, així que segueixo una mica endavant i giro a la dreta on hi ha la cadena per anar a buscar la trialera de la Cabrilenca, pero no l'agafo i segueixo pujant fins arribar a un corriol que agafo i que em deixa on hi ha un mirador que veus Cabrils, Cabrera i el Castell de Burriac, tot enboirat....molt macu tú. Baixo per camins i corriols fins el cementiri de Cabrils, traveso el poble i m'aturo devant del Tribike a esperar al R1.

Son las 19 hores i trobo el company que es sorprent de saber que ja porto una volteta. Pujem tot parlant, ja que feia mols dies que no ens veiem, per la Mútua, fins que en arribar a dalt, decidim baixar per la pista, primer i trialera després que hi ha tot girant desde la mútua a la dreta i agafanr el trencant de l'esquerra que hi ha una cadena. A migja baixada ja tinc que encendre les llums, ja que es comença a fer fosc. Baixem depressa, tot i que hi ha troços que estan bastant malament degut les pluges. Arribem a baix i seguim fins que arribem a la trialera que coneixem per la guapa, allà on baix apendre a volar, i la pujem. La pujo a bon ritme, i es que de nit, pujatr pel mig del bosc, em motiva bastant, la veritat. arribem a la pista acompanyats pel soroll del pulsometre del R1, que li deia" prou tio"... i decidim seguir per pista per anar a buscar la trialera dels cactus que agafem desde dalt de tot. Baixem fins Vilassar de Dalt on ens separem. Jo continuo per la Poma fins a Premià de Mar, on arribo satisfet i no gaire cansat.

33 kms
2.50 temps
1020 mts desnivell

PD. Cada vegada m'agrada més sortir de nit amb les llums......."la noche me confunde"

diumenge, 26 de setembre del 2010

1ª TRANSMARESME

--------------------------------------------------------------------------------
Transmaresme.......bueno para ser sinceros Casi-Transmaresme. Y digo casi porque al final no hemos finalizado el reto. Pero no ha sido por falta de ganas o por falta de fuerzas, sino ha sido por fuerza mayor....o menor, según como se mire, el caso es que los Ciclopatas la hemos querido terminar pero no hemos podido. Bueno al grano:
Todo empieza cuando suena el despertador a las 6 y al encender el móvil, mensaje del Kiler-Bike...."QUE FEM, ESTÀ PLOVENT" joderrrrrr ya empezamos....me c... en el hombre del tiempo y la ma...que lo parió......lo llamo y me comenta que ya no llueve, que llovia cuando sa levantao Él, a las 5,30, pues nada, acordamos hacer la salida.
Pulutant, nos encontramos en la estación de Premià a las 6,30, el Kiler, el Pelayo, el Lapiero y el Norris, el Adolfo viene desde Masnou en el tren. Allí estabamos comentando de si lloveria o no cuando llamada del Adolfo; Nen, no cojais el tren que no se cabe....que està lleno de niñatos que vienen de juerga de las fiestas de la Mercé......joderrrrr, vaya pu......da, pues el siguiente que va a Tordeá llega una hora mas tarde.....Pués nada, cojemos el siguiente y a discutir de que hacer, que si bajar en Pineda y acortar la ruta, que si bajamos en Blanes, que si hacemos la ruta entera desde Tordera, en fin, después de un ratito decidimos hacerla entera.
Llegamos a Tordera.........llueve.....JODERRRR otro contratiempo....la reostia, parece que no era nuestro dia....ala a discutir otra vez, que si yo me volveria pa Premià, que si desayunamos y vemos luego que hacer, que si es un cop de núvol, bla bla bla. Al final decidimos tirar para Tordera y empezar la ruta. Pasadas las 9 de la mañana, com mas de una hora de retraso y con una lluvia fina pero cabrona, empezamos a subir dirección al coll de Can Benet. Allí cabe señalar dos cosillas. 1- EN TORDERA HUBO UNA PLAGA BÍBLICA, pues el camino estaba lleno de cangrejos de rio. 2- HAY QUE ENSEÑAR A ESCRIBIR A ALGÚN LUGAREÑO, pues hemos visto un letrero que decia: BENDO UBAS PARA PIÇAR....sin comentarios.
Aquí la foto de rigor en Coll de Can Benet. Desde allí hemos bajado muy deprisa por el gr dirección al Santuari del Montnegre, donde hemos aprovechado para comer unos bocatas. Alguno se ha tomado un carajillo de anís, "con dos cojones". Una vez terminado, hemos seguido dirección a Vallgorguina, pues los otros dos años anteriores habíamos ido por otros caminos y queríamos probar yendo por otros lares. Hasta el pueblo, sin problemas, una vez en Vallgorguina, unas pequeñas dudas, unas preguntillas a un señor muy amable y carretera pa Sant Celoni para girar a la izquierda y empezar la subida para El Corredor. Vaya subidita más guapa, larga de la leche, con algunas rampillas, pero se hace bastante bien. En El Corredor, hemos repostado agua y ahí hemos tenido que empezar con los estiramientos, ya que el cansancio empezaba a salir.
Aquí unas fotillos, el Pelayo;

el Adolfo-Ktm y el Lapiero;




el Norris, con cara atontao;





el Kiler-Bike, el Lapiero, el Adolfo-Ktm y el Pelayo, en el Corredor;


Del Corredor, bajadita rápida para Can Bordoi, siguiendo por la Torrasa del Moro, cruzando la carretera y subiendo para la urbanización Sant Carles, donde hemos llegado al Jabalí de oro. Allí hemos cruzado la carretera y hemos continuado por la pista de Parpers, donde unas mujeres nos han alentado y a más de uno le han entrado ganas de parar , tirar la bici e irse con Ellas.
El Adolfo-Ktm, que va muy sobrado, y va más rápido que los demás, ha cometido la desfachatez de separarse un poco y como no, se ha pasado el desvio del Gr. Suerte del móvil, que si no.......
Aquí unas fotos mientras esperamos al Adolfo. el Lapiero estirando:






El Kiler mirando el móvil:






Continuamos dirección a Sant Bertomeu para seguir la pista hacia el restaurant donde teníamos mesa reservada, Cal Senyor, y llegamos via trialera final con más hambre que el perro de un ciego. Nos sentamos en una mesa cerca de una ventana pa controlar las bicis y a comerrrrrr.
Buena comida, sobre todo las birras.
Aquí una foto del postre:







Después de comer, yo me tenia que bajar, ya que tenia familia en casa, y los demás, como son muy solidarios, no han continuado hasta Tiana para completar la Transmaresme, asín tenemos escusa para hacerla otro dia y completarla todos juntos....que grupo más maravilloso...nif, me emociono.
Bueno, para bajar a Premià trialera de los Cactus, que mola un mazo después de tomar un café Irlandés ja ja ja.
74 kms
5 horas tiempo
1850 mts desnivel
PD. Durilla, no por los kms, sino por el desnivel, pero si se hace con los Ciclopatas es ¡cojonuda!






dimarts, 21 de setembre del 2010

1ª NOCTURNA TEMPORADA

--------------------------------------------------------------------------------
17'30 Trucada al Kiler-Bike:
NORRIS: Que nano? sortim o que?
KILER: Ostia, que aquí a Premià encara plou, potser que ho deixem corre.
NORRIS: ok, ho deixem corre.

Quina putada, el diumenge tenim la Transmaresme i avui dimarts es l'unic dia que puc sortir, bé dons mala sort....puta pluja.....

18,30 Trucada del Kiler-Bike:
KILER: Nen, que fem? sortim ara que no plou?
NORRIS: Hombre això ni es pregunta...19,15 al poli?
Kiler: Ok 19,30 al poli.

Dons així ha començat la primera nocturna de la temporada, en un dia plujós de finals de setembre. A las 19,30 finalment el Kiler i el Norris hem sortit direcció a Teià per rodar una mica per pista, ja que no ens fiarem d'agafar trialeras després de l'aigua caiguda aquests dos dias. Hem pujat tot xino xano, anant xerrant fins el GR, on hem girat a la dreta tot pujant fins Sant Bartomeu, on per la baixada ja hem hagut de engegar las llums. No se si pel temps que feia que no les utilitzava o que, però las meves llums han començat a fallar. Desprès d'unes comprovacions he aconseguit fer-les anar, però cada sotrac, saturava una llum o l'altre. Hem continuat fins la Creu de Can Boquet, Roca d'en Toni i hem anat seguint fins la Mútua. Llavors hem baixat per la carretera de la mútua fins Cabrils i d'allà fins a Premià passant per La Poma.

26 kms
1.57 temps
623 mts desnivell

PD. Que maco que es rodar per la nit, llàstima que degut a las pluges no hem fet cap trialera, perquè llavors si que es flipant, las properes sortides nocturnes ja en farem de trialeras.

diumenge, 19 de setembre del 2010

ALREDEDORES DE CAN BRUGUERA

--------------------------------------------------------------------------------



Una mañana atípica, y digo lo de atípica porque ayer el foromtb, donde tenemos un post por el que quedamos cada semana, estaba escoñao, y no sabíamos quien iba a salir. Así que,salvo el Adolfo-KTM que me llamó ayer pa quedar, no sabía quien más saldría. A las 8 en el poli, con un poco de fresquito, queda inaugurada oficialmente la temporada de manguitos, estaba el Pelayo, y un poco más tarde ha llegado el Adolfo. Pues nada, los tres hemos decidido ir hacia Can Bruguera. En Vilassar de Dalt, hemos recibido la llamada del Kiler-Bike, que se había dormido, que mala es la noche, y lo hemos esperado enfrente de Pecomark. Bueno, ya los cuatro tiramos para Can Bruguera, subiendo por la parte interior de la mútua, siguiendo por el gr 92 dirección a Argentona, donde lo hemos adornado con algún corriol que sigue la pista en paralelo. Bajada por la trialera de la Bamba, hecha polvo por las últimas lluvias i porque la utilizan muchas motos, girando a la derecha por una trialera, a la que llamamos de las fuentes que te deja justo donde la perrera. Cruzamos la carretera por el cementerio de Argentona, pasamos por debajo de la autopista y empezamos a subir, primero por pista, para enlazar una trialera guapísima de subida que te deja en un cruce de caminos donde hay una señal de Oasis. Allí seguimos por pista hasta Can Bruguera, donde aprovechamos para comer unas barritas.

Entonces empieza lo bueno, porque la idea es seguir al Adolfo, si si al Adolfo, con el peligro de perderse que tiene confiar la ruta al colega ja ja ja ja. Y como no podia ser de otra manera, pues no nos hemos perdido, pero no ha encontrado las trialeras guapas que nos prometia, bueno a decir verdad, la primera parte si que la ha encontrado y la verdad es que hay un monton de corriols y trialeras por aquella zona que son muy guapos, y lurego pues buscando enlaces hemos llegado a un cruce donde un personaje autóctono nos ha indicado el camino que buscábamos, to p'arriba decia el tipo, y un cuerno p'arriba, que ya estábamos cansados. Pues nada, p'abajo y hemos salido nada más i nada menos que al lado de Dosrrius, en la riera....vaya tela.


Entonces, riera dirección a Argentona donde hemos discutido por donde volver a Premià. Algunos queriamos volver por Òrrius para hacer la ruta más dura de cara a la semana que viene, que tenemos la TRANSMARESME, pero otros estaban muy cansados y al final hemos decidido volver en plan contrareloj por equipos por la riera de Argentona y el camí del mig. En Mataró nos hemos encontrado con tres Tiralees que venian de la Torrassa del Moro, saludos y comentarios beteteros, y seguimos pal pueblo donde después de lavar las bicis en la gasolinera del Sorli cervecitas fresquitas en la petanca de Premià de Dalt.


No ha estado mal la ruta, rodadora pero adornada con corriols y trialeras, pa que no se haga muy pesao.

42 kms

3.21 tiempo

979 mts desnivel


PD: La semana que viene TRANSMARESME.........que Dios nos pille confesaos!!

diumenge, 12 de setembre del 2010

BTT PREMIÀ DE DALT

--------------------------------------------------------------------------------

BTT PREMIÀ DE DALT o "SI LO SÉ NO SALGO HOY", aquests dos títols podria haver posat avui, ja que ha sigut una sortida MOLT accidentada, peró he preferit posar el nom dels companys del BTT Premià de Dalt.

Aquest matí només havia quedat amb el Kiler, els dames no han pogut sortir avui, així aquest matí al Poli érem el Kiler-Bike i el Norris, i hem decidit fer una volteta pels voltants de La Roca del Vallés. Hem enfilat cap al Bike Park de la Poma on ens hem trobat als del BTT Premià de Dalt, i hem decidit sortir a pedalar amb Ells.

Mira que macu tu, anava a ser una sortideta en parelleta i al final ens hem ajuntat dos Ciclopatas i cinc de Premià de Dalt. Hem anat cap al poble i primer contratemps del dia, em perd aire la roda del darrera, crec que es per el "pitorru", la primera vegada intento inflarla, però més endavant decideixo posar-hi una càmera. Pugem per la pared seca i de seguida me n'adono que avui no es el meu dia, no podia arrossegar la bici, semblava que pesava 30 kgs. Hem passat per la Creu de Can Boquet, la Roca d'en Toni i direcció a Sant Bartomeu per girar a l'esquerra per anar a fer el corriol del GR 92 fins l'ermita. Allà fem direcció cap a la trialera de l'oreneta, que sembla que també li diuen la Batedora.
Fins el dolmen, cap problema, baixant el troç de las rocas sona el mòbil, i no se si es per això o per que avui no anava fi, primera trompada del dia, una pedra que es mou i apa a sortir per las orellas, sort que hi havia un arbre i m'he abraçat a ell per no caure. Resultat, unes esgarrapades al braç dret i poca cosa més. La resta de trialera cap problema fins al final. Quan arribo al final, miro qui ha trucat, i era el Pelayo, que estava a Òrrius i preguntava on quedàvem per seguir amb nosaltres. Quedem a mig camí de la trialera que baixa fins la Roca.

Un cop a baix de la trialera de l'oreneta, ens hem trobat al Biker-Teià, que anava amb dos companys direcció a la Torrassa del Moro, tot preparant la propera Selènica, per cert, no deixeu de veure el seu nou blog, "el mon d'en yari", on segur que hi penja una crònica.

Tot esperant al Pelayo, ens em despedit del Biker-Teià i, un cop ha arribat amb aigua per algú que no en tenia, hem baixat per la trialera. Allà, tercer contratemps, m'he fotut un cop de cap amb un arbre que travessava el camí, que m'ha deixat estabornit una estona, collons de nevades!!!! D'allà, travessem la carretera de La Roca a Òrrius i seguim per corriols fins a trobar la pista que puja de La Roca. L'hem pujat com hem pogut, alguns mes de pressa que d'altres, fins que.......per fer el CAPULLIN, quart contratemps, una altre gardela, aquesta guapa guapa guapa. he volgut fer un dual al Kiler i a un del Premià de Dalt, tot passant per una drecera, i al sortir al camí just davant d'Ells, m'ha relliscat la roda del davant i apa... de morrus a terra, resultat, una sangada de por al genoll, on després de la dutxa, m'he adonat que em falta un troç de carn!!! un altre dia ja aniré a veure si el trobo.

Creuem la carretera i agafem la pista passant per Sant Bartomeu, Roca d'en Toni, Creu de Can Boquet, i direcció cap a Sant Mateu, on arribem i reposem aigua. Allà pugem el coll i baixem fins la pista, on els companys ens ensenyam una trialera nova que baixa fins Premià de Dalt. Ostia quina trialera nanos, es força maca, però com es molt verge, hi ha molts llocs no ciclables i d'altres de perillosos. Cinquè contratemps, en un saltet que hi havia, intentant posar la cala en una posició forçada, rampa de colló de mico al bíceps de la cama dreta, collons quin mal!!! si es que avui m'ha passat de tot!!!

Bé finalment, hem pogut arribar sencers a Premià de Dalt, on hem fet unes fotos i ens hem despedit.

35 kms
3.04 temps
1055 mts desnivell

PD: Ara feia molt de temps que no queia de la bici, espero que hagi caigut avui per tot l'any. Els del BTT PREMIÀ DE DALT, uns cracks, bona gent i bons bikers, espero trobals en més sortides.


Aquí us deixo la sortida del Pelayo, meitat en solitari i meitat amb nosaltres.

"hoy algunos han salido a las 8 de la mañana con los bbt premia de dalt, norris y killer, yo me he unido a ellos cerca de la roca del valles ya que queria dormir un poco mas... las caidas y demas percances tipicos de salir mucha gente han estado al orden del dia. pero al final no ha estado mal el tema.ha salido por mi parte esto"

38.77 km
2.47.18 tiempo
1379 mts desnivel

divendres, 10 de setembre del 2010

CEBRIANENCA 2010

--------------------------------------------------------------------------------
El domingo pasado algunos ciclopatas fueron a hacer la Cebrianenca, un servidor tambien tenia previsto hacerla, pero problemillas de salud, no me lo permitieron. Aquí teneis unas foticos de los tres representantes del club,

el Pelayo,

el Lapiero
y el Adolfo-KTM



No tenemos crónica, aunque me han comentado que fué durilla y casi todo por pista, salvo un sendero al final. Aquí os dejo el comentario que hizo el Pelayo en el Foromtb:
"pues nada, se recordara por los que la hicimos por sus 4 rampotes tipo cadira del bisbe. su unica trialera, eso si tecnica y larga. y su subida final que parecia que no tenia fin, y que nos dejo en una especie de campos de cultivo pero llenos de basura por todos lados. como para caerse ahi.ya tenemos la clasificación:
108 OPELAT12
109 lapiero.
148 adolfo
.sin duda una gran clasificacion."


33 kms
2.31.05
13.39 vel. media
1334 mts desnivel

dimecres, 1 de setembre del 2010

DOS + UNO

--------------------------------------------------------------------------------
Hoy salidita guapa, guapa se ha salido la bamba y kiler + la presencia inesperada de oscar con su flamante pedazo de bicha giant de carbono.
Camino del medio hasta argentona, luego hasta la font picant.
Luego subidita guapa hasta camino de MORDOR, luego trialerada hasta la cima del castillo de burriac.
Bajada espectacular por la trialera del Xavi, el primer tramo es guapisimo de lo tecnico que es, pero ahora con la lluvia han quedado unos regetones que es pa cagarse.
Asi que la bamba en el ultimo tramo ha hecho un " learning to fly ". Osease que se ha pegado un ostion que se ha echo pupita en la mano.


dilluns, 30 d’agost del 2010

LA BAMBA NEGRA ENCONTRÓ UNA AMIGA

--------------------------------------------------------------------------------
Después de la paliza kilómetros de ayer domingo, esta tarde me ha sorprendido el mensaje del Kiler-Bike de que salía con la Bamba Negra esta tarde. Pués nada, a vestirse de luces y pal monte. A las 18,30 en el Polideportivo de Premià nos hemos encopntrado la Bamba Negra, el Kiler-Bike y el Norris. La Bamba, cogía la bici después de casi dos meses, y està en forma el condenao!!!!

Como homenaje a La Bamba, el Kiler ha propuesto subir por la Cadira del Bisbe, pulutant, para Premià de Dalt que nos hemos largado, escuchando anesdotas de las vacances de los ciclopatas.....Hemos empezado a subir, algunos con plato mediano, y en lugar de subir por donde siempre, hemos pillado el camino de la derecha, NO VEAS QUE RAMPOTES NEN, hemos tenido que poner el pie a tierra, alguno por patinar la rueda, otro por desequilibrio y otro por no tener fuerzas....Llegando al Gr, la Bamba ha encontrado una amiguita, que contento se les ha visto a los dos....Una vez arriba, hemos ido hacia Sant Mateu para hacer la trialera de la pista negra, donde, debido a las últimas lluvias, hoy no hemos podido hacerla entera sin poner el pie a tierra como otros dias, de todas formas, es espectacular.

Luego, el sendero del ovni, donde La Bamba y el Kiler se han marcado un pique de los suyos y yo me lo miraba unos metros más alante, que si me pego a Ellos, me pasa como al Adolfo que se come la rueda trasera de algún ciclopata, jejejeje. Allí viene la sorpresa que nos tenía preparada el Kiler, pa variar. OYES, PORQUÉ NO SUBIMOS LA TRIALERA DEL OVNI. Manda güevos, pienso Yo, pero buenos como siempre digo CAP PROBLEMA, pues parriba. Pués no es para tanto, ya la había subido hace algunos años y quizas he mejorado el nivel, porque exepto un punto que hemos tenido quer bajar de la bici por las ramas, el resto sin problemas hacia arriba.

De vuelta a la pista, nos hemos dirigido hacia la trialera de Teià, donde bajando a toda leche, llantazo del Kiler y ha perdido toda la presión de la rueda delantera. Allì me he tenido que despedir y bajar a todo trapo ya que es hoy el aniversario de la parienta y no era plan de llegar tarde. Al final de la trialera bajadita hacia Teià y camí del mig hasta Premià.

17 kms
1.19 tiempo
538 desnivel

PD: Parece que algunos quieren ponerse las pilas para poder afrontar con garantias la Transmaresme....Molt bé nois!!!



















Que os parece las 2 bambas

diumenge, 29 d’agost del 2010

CUATRO Y EL CORREDOR

--------------------------------------------------------------------------------



A petición del Ciclopata Pelayo, hoy hemos hecho una ruta rodadora, se trataba de ir desde Premià al Santuari del Corredor. Así nos serviría de entreno para la próxima aventura ciclopata, LA TRANSMARESME, que tenemos previsto hacer durante este mes de setiembre. Como eso de ir al Corredor, significa hacer mucha pista y ya sabemos que esto de la pista no nos va demasiado, teníamos que adornarlo al máximo, y creo que lo hemos conseguido, llegar al Corredor y hacerlo con algunas trialeras y senderillos.

Como siempre a las 8 de la mañana, en el Polideportivo de Premià de Mar, el Adolfo-ktm, el Lapiero, el Pelayo y el Norris. Hemos empezado la ruta dirigiendonos a Vilassar de Dalt para subir por la pared seca hasta la Creu de Can Boquet, la Roca d'en Toni i pista en dirección a Sant Bertomeu. Una vez allí y cruzado la carretera, trialera de la casa hasta el camino que viene de la Roca, luego dirección a Parpers, potr la pista y el sendero del Gr, sacacorchos, cruce de carretera donde el Jabalí de Oro, subidita por la urbanización y bajada hasta la carretera. Luego por pista y swenderos hemos subido hasta la Torrassa del Moro, donde hemos comido unas barritas. De allí, pista hasta Can Bordoi donde hemos llenado los bidones. Cruce de carretera y pista hasta el corredor. La última subida ha costado bastante, no veas los riñones como apretaban. Allí, no ha habido consenso y me han dejado sin una coca cola.........grgrgrgrgrgrg, pero buenos nos hemos refrescado un poco y estirado los musculos y de vuelta pa casita.

Para regresar, hemos cogido el sendero paralelo a la pista, uno que tiene unos escalones muy guapos, y te lleva donde se puede hacer barbacoas. Mas adelante, hemos cogido otro camino, creo que son el Gr, y nos ha llevado un poco mas alante, dobnde los Bomberos, creo que se llama Can Bosc, carretera de Llinars a Dosrius, Can Bordoi, donde el Adolfo ha pinchao una rueda y pista de regreso para bajar por la trialera guapa de la muette, donde hemos disfrutado como enanos, que guapa que es la condenada........Luego, una vez en la carretera, nos hemos dirigido a Dosrius desde donde por la riera hemos llegado a Argentona. Allí el Pelayo ha tenido un encontronazo con unos niñatos con una bici de campillo que se le han cruzado justo cuando iba a adelantarse y sa pegao una galleta que te cagas. Han estado de suerte los niñatos, que el Pelayo es buena gente y no les ha dicha apenas nada, que si me pasa a mi, la liamos gorda.....
Bueno, una vez en Mataró hemos seguido por el Camí del Mig hasta Premià, donde en la petanca, nos hemos zampado un tanque de birra fresquito, que ha sido la leche.

67 kms
4.32 tiempo
1381 desnivel

PD: YO NO DIGO NA, PERO LOS QUE NO SE ESTAN ENTRENANDO PA LA TRANSMARESME, QUE ALUEGO NO SE QUEJEN EH?

diumenge, 22 d’agost del 2010

EL DUO SACAPUNTAS II

--------------------------------------------------------------------------------
Collonssssssssss quina calor!!!! Aquest es el resum de la sortida d'avui. A les 8 al Poli, el Adolfo-KTM i el Norris, els altres de vacances. Aquest matí, volia anar a fer alguns corriols per la zona del Castell de Burriac, per variar una mica, i hem pujat per la Cadira del Bisbe, deu ni do com
puja la pista.....i amb la calor que ha fet...bufff.
Un cop a dalt a la carena, hem enfilat fins San Mateu, per baixar la trialera fins la font. Allà ens hem refrescat una mica i hem omplert els bidons.
Llavors baixadeta per el Vietnam fins a la Creu de Can Boquet on hem pujat per la pista passant per la Roca d'en Toni seguint per la pista fins just desprès del Tiro on hem girat a la dreta per fer el corriolet que ens ha deixat una mica més endavant, desprès trialera de la casa però baixant fins la pista que puja de Òrrius ja que l'Adolfo anava davant i s'ha colat. Desprès hem tornat fins la pista per continuar el nostre camí. Un cop passat la carretera de la mútua hem baixat per la trialera que queda just a la primera corva del GR 92, on degut a las pluges caigudes aquesta setmana, estava plena de pedres i de sots, i un cop hem agafat el camí de pujada per recuperar el GR 92, encara pitjor, s'ha de baixar de la btt a cada moment per la quantitat de brancas i de paranys que hi han a tot el corriol.
Una vegada a la pista, la hem creuat per anar a buscar el camí que sempre fem per anar al Castell de Burriac on al mirador ens hem aturat a menjar unes barretes per recuperar forces.
Desprès d' arribar al peu del Castell, trialera de la muette per enllaçar al Camino de Murdok. Un cop on acaba el camí de Murdok, on hi ha las pedrotes on fan trial, hem pujat per la trialera fins al castell altre cop, per baixar allà on hi ha el parking del Castell, hem agafat el corriol que queda a mà esquerra que ens ha portat fins a Cabrera, llavors camí del mig fins a la petanca de Premià de dalt, lloc de avitualliment habitual dels ciclistes premianencs ( avui ens hem trobat als Tiralee i als Voltors), on hem fet uns tancs de cervesa fresqueta i unes patates.
30 kms
2.58 temps
953 mts desnivell
PD: A veure si espavilem i comencem a sortir mes gent, que si no la transmaresme patireu de nassos.....

divendres, 20 d’agost del 2010

ALT URGELL/ COLL DE NARGÓ

--------------------------------------------------------------------------------
He passat uns dias al poble de la família, Coll de Nargó, on encara conservem la casa on va néixer el meu avi.Com no podia se de cap altre manera, m'he endut la btt i he pogut fer una ruta per aquelles muntanyes. La ruta escollida la tenia al cap des de feia força temps. Allà a l'Alt Urgell hi ha un centre BTT, el de La Seu, i no totes les rutes surten del Parc del Segre, de fet en surt una des de Coll de Nargó mateix, la Volta a Les Gavarres, però no vaig atrevir-me a fer-la tot sol ja que no tinc GPS i no me'n fiava dels rètols. Llavors hi ha una que surt d'Oganyà cap a la Vall de Caboet. Però aquesta ruta es de nivell mig, i em sabria a poc, dons vaig decidir arreglar-la una mica sortint de Nargó, direcció a Montanisell. M'aixeco a quarts de 8 i surto de casa a las 8, i enfilo la pista que surt de la piscina municipal del poble cap a Montanisell. Ja vaig intentar fer-la aquesta pista al principi de muntar en bicicleta, i entre que no estava preparat i la quantitat de pedres quer hi han, vaig tornar a mig camí, però aquesta vegada, m'he trobat la pista força bé, amb pedres però es pot fer sense gaires problemes, suant una mica, ja que puja bastant i son 8 kms de pujada continuada però sense problema.Un cop a Montanisell, agafo la carretera local que baixa fins a Organyà. Son 11 kms de baixada ràpida, en un asfalt acabat de posar, encara que no m'agrada l'asfalt, es bastant agraïda la baixadeta ja que hi han moltes corbes i s'agafa molte velocitat. Un cop a Organyà enllaço amb la ruta nº 71 del centre BTT de La Seu d'Urgell.
Aquesta ruta, la dels Dólmens es diu, et porta des de Organyà fins a Cabó per una pista que va parla.lela a la carretera. Es una pista que no té gaires desnivells, i el terreny es força transitable, vas passant per camps de contreu y per petits bosquets on s'amaguen alguns dólmens. Un cop a Cabó, recomano anar a menjar caragols a la llauna a Cal Magí, la ruta s'endinsa cap al Cap de la Vall, uns kms més on fa una mica de pujadeta.


Després, faig mitja volta per tornar cap a Organyà, però en lloc de tornar per la carretera com diu la ruta nº 71, torno per el mateix camí d'anada, i es que ja en tinc prou de asfalt. Un cop a Organyà, com que no he sabut trobar un camí o una pista alternativa, carretera nacional fins a Nargó, on arribo força content de la ruta que m'ha sortit.



46 kms
3.10 temps
1130 mts desnivell
PD. Sempre està bé ciclar per paratges nous, encara que no hagi fet cap trialera i m'hagi afartat d'asfalt.