diumenge, 24 d’octubre del 2010

CINGLES DE BERTÍ

--------------------------------------------------------------------------------

Sortida conjunta entre els Ciclopatas i els del BTT Premià de Dalt. Els del BTT Premià de Dalt ens van invitar a fer una sortideta amb Ells pels voltants dels Cingles de Bertí i cinc Ciclopatas ens vam apuntar. En principi, habia de venir també la Noe, pero degut a que dissapte va fer massas kms finalment no ens ha pogut acompanya r, esperem trobarla en alguna altre sortida.
Tot ha començat a las 7,30 del matí al circuit BTT de La Poma, a Premià de Dalt. Allà ens hem trobat, per part dels de Dalt, al mestre de cerimonies en Llavi i 5 beteterus més (no recordu el nom de tots i no vull dexar-me a ningú) i dels de Mar(Ciclopatas) el Kiler-Bike, el Adolfo-Ktm, el Lapiero, el R1 2003 i Jo mateix, el Norris. Hem carreg at las bicis en dues furgonetes i carretera i manta direcció al Figaró, on s'ens ha afegit un altre beteteru de Dalt, així que finalment erem 12 bikers Premianencs, 7 de Dalt i 5 de Mar. Del Figaró hem enfilat la carretera cap a Montmany, on hem aparcat las furgonetes.

Mentre muntavem las bicis ens han vingut a rebre uns representants de la fauna autoctona del pais, uns porcs senglars petitets, per cert, feien la mateixa cara que l'Adolfo a primera hora del matí...jajajaja..
Comencem a pedalar carretera amunt on de seguida s'acaba l'asfalt i comença el camí de terra. La primera pujada, es durilla, mes per las pedres que pel desnivell i aviat arribem al Santuari de Puiggracios, on fem el primer reagrupament. Allà ens adonem que no habiem tiongut gaira sort, ja que a la vall hi ha boira i les vistes no son tant espectaculars com voldriem. Seguim pel camí que hi ha darrera el santuari i seguim pujant fins que arribem al Castell de Clascar, on fem alguna foto i mengen alguna barreta. D'allà continuem pujant fins que en una cruilla, en Llavi ens ha dit: "ara comença un corriol de pur Mountainbike" . Ens disposem a fer el corriol-trialera-pista llarg de nassos i perillòs també degut a que portas la btt just pel canto dels Cingles. Deu ni do si es perillòs, com et descuidis et fots una gardela que no et troben en força temps.
Com que aquest corriol era super llarg i hi habien força cruilles, hem fet força aturades, per reagrupar-nos i per fer algunas fotos. Tot baixan, primer contratemps, un dels de Dalt ha punxat, res cambi de càmara i a seguir, una mica més endavant, el mateix biker punxa altre vegada, res, a demanar cuberta cambi ràpid i a continuar fin que hem arribat a Centelles. Hi habia mercat i molta gent, que ens miraban com si fosim extraterrestres. A la plaça del poble un altre punxada d'un altre biker dels de Dalt, aquesta vegada era roda tubeless i s'ha pogut reparar gràcies al líquid. Hem repostat aigua i hem continuat.
Hem sortit del poble per la carretera que et porta cap a Sant Martí de Centelles, (segueixo amb la meva, qui rotllo lo de la carretera, no s'acaba mai, vinga a moure desarollo. No l'hi veig la gràcia, potser amb una bici de carretera es diferent, ho hauré de probar) on hem trencat a mà esquerra per una pista. Hem seguit pujant i pujant per agafar l'alçada dels Cingles tot anar xerrant i disfrutant, ara si, del paissatge ja que sortia el sol i le s vistes començaban a ser espectaculars. Un altre incident hem tingut quan a un dels de Dalt se l'hi ha trencat el cambi hi ha hagut de fer els últioms 5 kms en singlespeed. Un cop a dalt, baixada molt ràpida una mica acollonidos a no caure, degut a la quantitat de pedres que hi han, i on Jo mateix he punxat la roda del darrera. he posat una càmara el més depressa que he pogut i hem continuat fins las furgonetes on ens hem felicitat per la ruta tant guapa i per no haber pres ningú mal.

Carregada de bicis a las furgonetes i cap a Premià, on hem arribat a las 14,15, despedida i fins un altre.

42 kms
3.14 temps
982 mts desnivell

PD: Ruta acollonant per les vistes, si fà bó, sobretot per el super corriol que et porta a Centelles, i com sempre molt bona companyia dels Beteterus de Premià de Dalt.

2 comentaris:

  1. Jolines que envidia!! Al final no hice nada y creo que mas por pereza que otra cosa, porque cuando me levante de la cama ya no me dolian tantos las piernas como el sabado.
    Si hubiera puesto el despertador temprano igual me hubiera animado a salir. Y claro, todo el dia recordando la ruta. Ademas con el buen dia que salio, con solito y todo!! arghhhhh,tenia que haber ido :((

    ResponElimina
  2. Sempre que faig aquesta ruta m'ho passo de conya i ahir va tornar a ser així. Llàstima que la visibilitat era molt dolenta i no vau poder contemplar les impresionants vistes panoràmiques que es veuen desde el cingles, sort que cap al migdia va millorar bastant. Ja tenim l'excusa perfecte per anar un altre dia, si us fa gràcia a la propera primavera hi tornem a veure si tenim més sort i agafem un dia ben clar.
    Estic d'acord amb tu Norris, lo de pedalar per una carretera ho trobo aburrit, quan porto 10 minuts ja estic desitjant trepitjar una altra vegada la sorra però era la única manera de poder tornar ràpid a on teniem les furgos.
    Llàstima també de les punxades, quan inventaran alguna cosa definitiva que no falli?? fins i tot vam tindre problemes amb una tubeless...
    Tots ho vam passar molt bé i tal com va dir en Toni al arribar el més important és que ningú va prendre mal, si les bicis es trenquen ja les arreglarem...
    Va ser un plaer que uns malalts de bici com nosaltres vinguessiu a fer aquesta ruta, SOU UNS CICLÓPATAS!! Fins aviat!

    Xavi (Llavi)

    (Noe, te lo perdiste!)

    ResponElimina