diumenge, 30 d’octubre del 2011

TORRASSA DEL MORO

--------------------------------------------------------------------------------
Ja vem quedar la setmana passada quant vem anar al Cingles de Berti de fer via cap a la Torrassa, ja que teníem varis motius per fer-ho. El primer era que ja feia molt de temps que no hi anàvem, el segon es que el Quique encara no hi havia anat, i el tercer que es disputava una proba de la Copa Catalana de Descens i l'Eric dels BTT Premià de Dalt hi participava i ens va convidar a anar-hi a veure'l.

Dons be, aquest matí a las 8 al Poli érem, l'Adolfo-ktm, el Pelayo, el Quique72 i el Norris, hi hem anat depresa cap a la Poma a recollir als del BTT Premià de Dalt, el Xavi, el Miquel i el Bomba. A a rotonda del camp de futbol del Vilassar de Dalt hem recollit al R1 2003 que ens ha acompanyat mitja ruta ja que tenia que tornar a casa aviat.
Un cop tots els bikers arreplegats pugem per la pared seca fins a la Creu de Can Boquet, seguim pujant cap la Roca d'en Toni i cap a Sant Bartomeu, creuem la carretera i baixem la trialera fins la casa. Un cop allà, el Xavi ens ensenya un nou corriol força maco que serveix "d'ataju" per anar més depresa i aviat arribem a la pista de Parpers. La seguim un troç i enllacem amb el corriol paral.lel per creuar la carretera a l'alçada del Jabalí de oro pel Llevataps.

Seguim per urbanització de San Carles, creuem l'altre carretera on la cantera i comencem a pujar cap a la Torrassa. Allà hem, començat a veure els primers símptomes de que s'hi celebrava una cursa de descens, els bikers amb les bicis pujats a un volquet.


Continuem pujant per on ho fem sempre, però a la que ens endinsem al corriol ens trobem la cinta de circuit tallant el camí. Es aquí on veiem els primers bikers baixar, alguns follats, i d'altres no gaire.


Baixem una mica més endavant per veure una zona on hi havia un salt d'un metre aproximadament i on hi ha hagut alguns que deu ni do quins salts mes guapus que han fet.



Després d'una estona els Ciclopatas hem decidit seguir ruta cap a la Torrassa, i els del Btt Premià de Dalt han decidit quedar-se una estona més a veure més descensos.
Dons aixo, que per pista hem anat a petar a la Torrassa i després cap a la trialera de la "muette" que com sempre hem gaudit força, aquesta vegada sense aturar-se fins la carretera de Dosrius, quina passada!!!



La tornada, passant per Canada, Dosrius, riera de Dosrius, riera d'Argentona i en lloc d'agafar el camí del mig, per L'interior del bosc del Cros, urbanitzacions de Cabrera, centre del poble, urbanitzacions de Cabrils, Vilassar de Dalt i arribada a Premià pel camí del Mig i cerveceta a la petanca de germanor.


49 kms
3.38 temps
1130 mts desnivell


dimarts, 25 d’octubre del 2011

ERIÇÓ....ERIÇÓ

--------------------------------------------------------------------------------
Ara, a banda de disfrutar de las bikes de nit, ens dediquem també a salvar animalons perduts. Ja de tornada ens hem trobat aquest eriçó al mig de la carretera, i al Kiler l'hi ha fet pena i la apartat d'un atropellament segur....QUINA TENDRESSA!!!

Be, "al lio". Hem quedat com sempre a las 19,15 al poli de Premià, aquest cop, el Kiler, el R1 i el Norris sortim amb ganes de corriols. Anem depressa a pujar la carena per la pared seca fins la Creu de Can Boquet, a mig camí ens trobem a quatre Tiralee que pujaban pel corriol paral.lel, els saludem i seguim amunt.
Un cop a la Creu seguim pujant fins la Roca d'en Toni on passem de llarg i comencem a baixar cap a Cal Senyor. La idea era anar a buscar la trialera de los pilares i just abans d'acabarla fer un troç nou que van descvubrir no fa gaire i que Jo encara no habia fet. Molt "guapu", perque es força net, força ràpid i a més molt tancadet, val la pena i de nit encara més.
Un cop a la pista, al costat de Can Maimó girem a la dreta i comencem el camí de tornada passant per l'Escombriaria i la Creu de Can Boquet altre cop. Per baixar, triem el corriol que baixa paral.lel a la pared seca fins al camp municipal de futbol de Vilasssar de Dalt on ens despedim del R1. Els altres tornem a Premià per on sempre.

20 kms
657 desnivell
1.34 temps

PD: al final m'enprenyaré i calaré foc a totes les 29's, ja estic fart de patir-les, EM FAN ANAR DE CUL.......COLLONS!!!!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

CINGLES DE BERTI 2011

--------------------------------------------------------------------------------
Per segon any consecutiu, hem fet una sortida molt maca pels Cingles de Berti amb els companys del BTT Premià de Dalt. Hem quedat a las 8 del matí a La Poma els de Premià Dalt: Xavi, Miquel i Eric i dels de Premià de Mar: Racing, Adolfo, Quique i Norris. Carreguem las bicis als cotxes i sortim cap El Figaró.
Sortim de l'autovia i pugem per la carretera fins a Montmany, on aparquem els cotxes i preparem les "burres".
Al inici la pista es molt pedregossa i puge bastant, i tot es molt sec, pero ràpidament arribem a la primera aturada, el Santuari de Puigraciós, on ens enfilem fins una torre i comencem a gaudir de les vistes espectaculars de la boira instal.lada a las valls.

Seguim pujant i gaudin dels paisatges i arribem al Castell del Clascar, on tornem a aturar-nos i a fer més fotografies.
Un cop passat l'esbarjo seguim pujant, ja falta poc, i aviat arribem dalt dels Cingles i agafem el corriol tant acollonant que segueix pel marge del cingle i baixem cagan llets amb prudencia, no fos cas que algú caigues al buit, i arribem a la torre de guaita on es divisen els paisatges del llit de boira d'Osona.


Continuem baixant per corriols i finalment arribem a Centelles, on aprofitem per menjar unes barretes o bocates i agafar aigua, també hi ha algún pàjaru que volia comprar calcetes per la novia aprofitant que hi habia mercat.....jejeje




Un cop descansats, sortim del poble per carretera pujant cap a Sant Martí de Centelles i després de patir arrossegant el puto desarrollo carreteril girem a l'esquerra per pista passant per devant Cal Miqueló, la casa de colonies.

El camí de tornada es fa força ràpid ja que no hi hjan grans rampes, lúnic es que s'ha de vigilar força no caure ja que hi fa molta baixada i hi han moltes pedres.
Finalment hem arribat on teniem els cotxes sense patir cap trumpada ni cap averia a cap dels 7 bikers. Hem tornat a Premià per anar a la petanca a fer uns entrepans de salsitges boníssims per recuperar forces. Allà ens hem assabentat de la mort d'en Simoncelli, descansi en pau......

42 kms
3 hores temps
982 mts desnivell

dimarts, 18 d’octubre del 2011

AIXÓ S'ANIMA

--------------------------------------------------------------------------------



Cuatre bikers aquest vespre erem per sortir a disfrutar de la bici....aixó promet, sembla que tindrem més posibilitats de sortir aquest hivern ja que quant erem sols dos, moltes setmanes no ho feiem...

El R1 2003, el Kiler-bike, el Biker-Teià i el Norris sortiem de Premià pel camí del mig direcció a Cabrils, amb l'intenció de pujar per la pista que passa pel cementiri del poble, peró en lloc de pujar per on sempre, el R1 ens ha portat per dins unes urbanitzacions, que la veritat, fas menys pujades fortes pero fots una volta de caldeu!! ara, aixó si, hi han unes "chozas"....collonsssss!!

Res, al final hem enllaçat amb el camí hi hem seguit pujant fins a dalt de tot, allà on hi ha el mirador de Cabrils. Llavors hem agafat el corriol i en arribar a la pista girem a l'esquerra per la pista que ens ha dut directes al gr.

Agafem el gr cap a la mutua, i el seguim un troç, fem els tobogans fins la casa seguim primer per pista fins que agafem el corriol de ma esquerra, i després el de ma dreta fins Cal Senyor, om arribem a la Creu de Can Boquet per el corriol del Tub.

Per baixar hem agafat la trialera del cactus tot i que el kiler no les tenia totes, era el primer cop que la feia després de la trumpada que es va fotre fa un mes, la fet sensera com un campió.

Hem arribat a Vilassar de Dalt, on ens ha deixat el R1 i els damés hem arribat a Premià passant per La Poma.

23 kms
2.06 temps
627 mts desnivell

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Super corriol d'Argentona

--------------------------------------------------------------------------------
Poca gent aquest matí al lloc de sortida habitual, entre constipats, compromisos familiars, feines i d'altres excuses varias només ens hem presentat tres bikers, el Racing-bcn, el Quique-72 i el Norris.
Decidim anar direcció a Cabrils tot passant per la Poma, on per cert, avui teniem muntat algún campionat. Hem anat xerrant, sobretot m'han possat al dia de la sortida del dimecres al Turó de l'Home, i Jo anava probant com tenia la cama, deu ni do com he millorat, la setmana que ve ja podré sortir sense molestias, crec.
Pugem per l'interior de la mutua fins que arribem al gr, girem a la dreta i anem a buscar el camí que fem habitualment quant anem a castell de Burriac, el Rocodromo. Un cop a la pista que puja d'Agentona, en lloc d'anar a buscar el camí de Mordock, girem a la dreta per fer un altre corriol que comença més a dalt i que Jo ja habia fet,fa molt de temps amb el Kiler, i que suposadament baixaba fins Argentona.
Al inici, tot bé, fins que degut a la quantitat de camins que hi han, m'he liat una mica, i hem hagut de carregar la bici i patejar una mica. A la fi he trobat el camí correcta i hem pogut gaudir d'un corriol-trialera molt llarg i molt divertit que ens ha deixat a la carretera d'Argentona a Vilassar, just al costat del poble.
Girem a l'esquerra, entrem a Argentona i seguim direcció a la Font Picant, seguim per sobre el poble, per carrers d'urbanitzacions amb unes rampes considerables, i enllaçant aquests carrers, amb uns pists i un corriol després, sortim a la riera del costat del cementiri.

Un cop a la riera, fem direcció a l'urbanització de Clarà tot patint la sorra de la riera. Al final de la riera ens aturem a fer les barretes i continuem per pista de l'esquerra fins a arribar a l'inici de la "guapa". La pugem fins a dalt el gr i decidim baixar, a tota pastilla per la mutua fins a Cabrils, on a La Concordia fem la cerveseta de germanor. Ens despedim del Racing a la rotonda i el Quique i Jo tornem a Premià pel camí del mig.

37 kms
3.15 temps
980 mts desnivell

dimecres, 12 d’octubre del 2011

GRAN ASALTO AL TURÓ DE L'HOME

--------------------------------------------------------------------------------
A las 7:30 nos hemos reunido en el polideportivo de Premià de Mar Quique, Adolfo, Racing y el Oriol y Xavi de Premià de Dalt. Enfilamos con los coches hasta el Lidl de Sant Celoni donde nos reunimos con Pelayo y Lapiero que venían en bici desde Sant Iscle de Vallalta donde habían quedado a las 6:30.






Enfilamos montaña a las 8:25, a pocos metros del Lidl donde el 95% de la ruta es de subida, las primeras rampas son para quitarse el hipo, no sé el desnivel pero entre el kilómetro 5 y el 9 hemos subido unos rampotes para pensárselo. Nos reagrupamos cuando se suaviza, comemos algo y retomamos la subida. 8 Km más tarde volvemos a parar para comer y de aquí todo arriba.




Seguimos siempre desde Sant Celoni el GR 5 que es totalmente ciclable y con variedad de paisaje, aunque el terreno está muy seco, nos deja ver el esplendor de los bosques del Montseny. Una vez llegados a la carretera paramos en una fuente y ojeamos un mapa de la zona, además de hablar con un conocedor de la ruta. Este nos indica que para subir al Turó de l'Home con bici hay que hacerlo por la carretera, existe un camino más directo, el GR5 2, pero nos asegura que es muy poco ciclable, estamos a pocos kilómetros de la cima pero aún quedan 700 metros de desnivel para alcanzarlo.




Hasta ese punto la ruta se había hecho llevadera, pero la vista hasta arriba ya anunciaba que lo duro estaba por llegar. Pelayo decide ir por la carretera, el resto decidimos probar por el GR5 2, en las primeras rampas, Quique y Lapiero deciden dar media vuelta y seguir por carretera con Pelayo, a ellos les quedan poco más de 10 kilómetros por una fuerte subida, pero por carretera, el resto seguimos con la esperanza que los 4 o 5 kilómetros siguientes de ese subidón sean ciclables más o menos.



Craso error, el camino cada vez es más empinado, estrecho y lleno de piedras. Al poco rato no queda más remedio que echar pie a tierra. Y así serán los siguientes 4 kilómetros de interminable subida empujando la bici con una inclinación del demonio. Por delante van Oriol y Xavi, les sigue a lo lejos Adolfo y un servidor llega a la cima 20 minutos después con los pies muertos, los músculos agarrotados y harto de no poder darle a los pedales.





Descansamos en la cima un rato y empezamos una bajada hasta Sant Celoni, primero por carretera, luego por pista, a toda velocidad, los brazos vibraban más de lo deseado, las manos se dormían y se quedaban sin fuerza, pero el pelotón no dejaba de darle caña como si se estuvieran extinguiendo las cervezas del universo.




Sin ningún percance llegamos al parking del Lidl, donde teníamos los coches, para acicalarnos un poco y peinarnos para ir decentes al restaurante donde nos ha recomendado ir el Pelayo. Hemos comido de fábula en la terraza del Hostalet para volver a casa con el Turó de l'Home en el bolsillo.






PD. La próxima yo voy por carretera! He gastado las suelas de tanto patear!

3:47 h.

1.700 metros de desnivel positivo
48 Km.

BY RACING-BCN
Mis impresiones:


Me levanto a las 5.15, lo preparo todo y para Sant Iscle, con solo 5 horas de descanso, aparco y llega el Lapiero puntual 6.30 y ojo,12 grados... uf.. nos abrigamos un poco y salimos dirección al Montnegre.. a la que subimos un poco, una calor que te cagas y empezamos a sudar muchísimo pero no nos desprendemos de la ropa del todo ya que en Sant Celoni nos esperaba la misma fresca....la luna llena nos acompaña y con las luces a toda potencia nos muestra una imagen espectacular de la montaña,,,,cogemos la ruta corta segun el lapiero ,pero con unas rampotas importantes, llegamos a la cima, unas fotos y para abajo ya amaneciendo. .. salimos detras de los bomberos "carretera vella.

Por suerte no tardan en llegar el resto de valientes, Adolfo, Razing, Kike, y Xavi , Oriol power de los btt p. de dalt...y salimos hacia nuestro objetivo... gr-5 cruzamos el Pertegás 4 ponts



...empezamos a subir a muy buen ritmo, cosa que a mi y al Lapiero no nos hace mucha gracia.. ya llevamos unos kilómetros de antes y si empezamos así nos costará mucho aguantar.... intentamos seguir el ritmo de los btt premià de dalt y el resto y a veces nos tenían que esperar un poco,,, ya que no forzábamos más que lo necesario....es lo que hay...


Después de unas rampas espectaculares, descansamos en un paraje idílico, el de la foto del puente de madera y me tomo una bomba que dice que dura 5 horas a pleno esfuerzo... uff.. nada más tomarlo noto que me pongo muy nervioso y meto caña al resto para que rápidamente iniciemos la marcha, antes cojo agua en un riachuelo, parecía muy limpia y efectivamente.. lo estaba ya que me bebí un bidón entero y no me ha pasado nada... seguimos por el gr y la calor empieza a incomodar mucho,nos quitamos toda ropa extra y seguimos,, también incomoda mucho el que se tengan que bajar casi 200 metros para ir cogiendo el gr ... pero bueno... es lo que hay.... en una de esas bajadas me atrevo a pedir agua a una familia que se estaban poniendo las botas de cosa buena en medio de la carretera. Ya llevo más de 3 bidones de agua bebidos y estamos a la mitad de la subida..uff... la subida se hace cada vez mas dura.
Ya estamos a mas de 900 metros y llegamos a parking de Fontmartina.

aqui nos informamos y volvemos a llenar bidones... unos como el lapi , kike y yo decidimos seguir por carretera ya que un excursionista nos dijo que era difícil subir a pie por el camino gr5-2, pues imagina con la bike?=??..... pues seguimos por carretera y ya solo nos quedan 6 km para llegar,,, pero que seis kilómetros..

Desvio de Santa Fe a Turó de l´home..... imaginaros la mutua por tres.... eso nos quedaba y ya llevaba mas de 40 km y 1600 de desnivel en las piernas... el lapi tiene problemas físicos en el femoral derecho y va esprintando y parando toda esta subida, a ritmo constante no podía ir,,,, yo a mi ritmo de platillo,,, y kike nos acompaña mas fresco que una rosa el tío....paramos en un recodo y nos comemos otra barrita... y unos estiramientos


Efectivamente a falta de 3 km ataca kike jejej.... mete ritmo y nos dice que nos espera arriba,,, qué tío,,, yo me noto bien de piernas pero no intento seguirle ya que llevo más de la mitad de subida a punto de rampa y gracias al botellín bomba que me tomé voy aguantando muy bien... y así llegamos al final, por fin, muchísima calor ... kike, yo y lapiero y vemos como los demás sufren por el camino de piedras más conocido como camino Coll de sesbasseo "super picado" y roto

.... llegan los btt premià de dalt.. Adolfo y por ultimo el Roger con cara de mala leche... no le ha gustado nada arrastrar la bike para arriba más de 4 km....

Yo no me corto un pelo y voy pidiendo agua a todo el que puedo y así de paso reparto entre los demás... el de la coca-cola granizada se merece un monumento.
Empezamos a bajar y pillamos la pista "Camino de les planes .

después de los primeros 4 km de descenso super rápido... que pista madre... al principio bastante mal, mucha piedra suelta y mucho bache.... el que iba detrás se iba comiento todo el polvo pero tenía una vista espectacular de todos bajando juntos... la pista se hace sendero y camino de carros y así un sin fin de km bajando.... muy divertido, las manos se duermen,,, los pies empiezan a doler de tanto golpe,,,,, y todo se carga, el cuello,,, las rodillas,,,, después de más de 30 minutos bajando llegamos al final... uff... comida y pa casa.. genial. ni un pinchazo, caida ni lesiones... todo perfect.

5:55 horas
72.07 km.
2228 m desnivel +
12.1 v.media.

BY PELAYO Y LAPIERO

Los lesionados, Kiler-bike y Norris, mas el amigo carar, que por segunda vez se añade a los Ciclopatas, hemos salido por nuestro jardín a probar como estaban nuestras respectivas lesiones.
Nos hemos encontrado a las 9 en el poli y hemos subido por Teià, para ir a buscar la "V" hasta medio camino que giramos a la izquierda por la trialera de los puntos, llegamos a la pista que bajamos para un poco más adelante volver a la izquierda por la pista que sube y pillamos el sendero de la derecha hasta Vallromanes.
Seguimos para ir a buscar el sendero de las fuentes de Sant Joaquim y Santa Anna que subimos hasta Can Gurgui y luego por pista bajada a Teià y camí del mig hasta Premià.

He podido hacer la ruta sin muchos problemas, pero a un ritmo de globero total, subiendo casi todo el rato con el molinillo para no forzar el músculo y el Kiler también ha podido acabar bien, con algunas molestias en el hombro.

26 kms.
2.17 tiempo
682 mts desnivel

PD. el domingo más....

BY NORRIS