diumenge, 29 de maig del 2011

VISCA EL BARÇA

--------------------------------------------------------------------------------
Impresionant victoria del Barça ahir a Wembley, ja en tenim quatre i a més fent un futbol acollonant!!!! i encara hi ha algú que es pregunta perqué!!!!!!

Bé, aquest matí només ens em presentat tres ciclopatas al poli. Algúns amb absencia justificada pero altres debien estar resacosus de la gran victoria blaugrana d'ahir. Erem el Racing, el Adolfo i el Norris. Hem començat pujant per la riera de Teià fins que just abans d'arribar a dalt hem girat a l'esquerra fins el gr, just devant de la pista que ens ha portat a la Font de Can Gurgui, seguim fina la V, on l'Adolfo diu que coneix una trialera que hi ha abans del tobogan de la V. "Tururut violas", que us pensaveu que el paiu trobaria algún camí??? si en prou feines troba el camí de tornada a casa!!! quin desastre!!!sort que es bona persona.....

Com que no trobem ni rastre de la trialera que diu l'Adolfo, baisem per la dels punts fins la pista que baixa del Cal Escombriaire i seguim cap el golf, pero girant a l'esquerra i després a la dreta per agafar un corriol que ens ha dut a empalmar amb la trialera de la trinxa de l'any passat que enllaça amb la part final de la del arbre caigut.
Allà hem fet la primera barreta i hem seguit pujant direcció a Can Nadal tot seguint la pista en direcció a Cèllecs. Hem arribat a darrera Cèllecs i hem baixat per la trialera dels taulons, que ara la podem anomenar la dels tableros, ja que algú ha instal.lat uns tableros sobre els taulons i ara es passa més ràpit que per la C32.
Hem seguit fins a la pedre de les Orenetes on he fet la segona barreta i hem aprofitat per agafar forces amb uns gels. Ja que erem allà ens hem acostat a veure la roca foradada, ja que el Racing i Jo no la habiem vist mai.

Llavors hem seguit pujant fins a Sant Bertomeu tot passant per la font on hem omplert els bidons i pista fins la mútua on el Racing ens ha abandonat una  mica perjudicat (poder per massa desnivell) L'Adolfo i Jo hem seguit per anar a buscar la trialera de la Cabrilenca i un cop a Premià cerveseta fresqueta per passar la calor i cap a casa.
44 kms
3,40 temps
1220 mts desnivell

PD. Bon entrenament de cara a la Transmaresme Ciclopata de la setmana vinent.........al menys per els que hem vingut, es clar....

diumenge, 22 de maig del 2011

PELOTON CICLOPATA

--------------------------------------------------------------------------------
Como viene siendo habitual, mi móvil y GPS se ha quedado sin batería y no puedo aportar mis datos. La convocatoria de hoy ha sido multitudinaria: Opelat, Joacs, Kiler, Adolfo, Lapiero, Norris, R1, Bamba y Racing, solo ha faltado el rajao del Lince, a quien Adolfo ha echado de menos. A este lo tenemos que pillar por banda o lo sustituimos por su hija que parece que tiene ganas!





Ha sido una salida poco habitual, bueno al menos no al principio, con rampas que te cagas, subir y subir hasta encontrar una increíble vista sobre Barcelona allá por encima de Tiana, con foto oficial para inmortalizar el momento. Opelat se despidió a tiempo de la gran aventura. Antes una bonita subida en zig-zag entre las viñas.











Una trialera inocente nos llevó a la dimensión desconocida, más perdidos que el Adolfo en un harén, hemos descubierto el MTB en estado puro, ramas y ramas castigando el cuerpo contra el pelotón hasta encontrar una vez y otra la salida incorrecta de una montaña que se resistía hasta que el explorador de la Bamba negra ha echado luz leyendo los astros para llevarnos a una urbanización abandonada. Todos hemos echado en falta de un machete para poder avanzar con más comodidad. Esos kilómetros han sido de puro cocodrilo dandee.



Con la moral a tope después de volver a la civilización hemos respetado como siempre un letrero de "propiedad privada" que el kiler ha leído como "propiedad ciclopata" para subir una fuerte pendiente interminable que pasaba por una hípica de Vallrromanes junto a "Can Chiocolater" y preguntar a una linda amazona si había salida por el este. Por suerte, después de unas barritas, el resto de la cuesta se ha hecho más llevadera, aunque más lo ha sido tras parar a repostar agua en la fuente de Can Gurgui. Luego trialera de los puntos, desconocida para la mayoría para enfilar hacía la Creu de Can Boquet y de allí bajando por la trialera de los Cactus hacia la cerveza merecida, que no ha querido el Juacs que sufría por un compromiso con su parienta.


35 kms
3.07 tiempo
1010 mts desnivel


Resumen: Cuatro horitas de pura diversión.

Racing-BCN

dijous, 19 de maig del 2011

SESSIÓ DOBLE

--------------------------------------------------------------------------------
Aquesta setmana tenia descans a la lliga de futbol, per tant avui dijous no he anat a jugar......dons apa a fer SESSIÓ DOBLE, com quant erem petits i els diumenges d'hibern a la tarda anavem al cine de barri que feien sessió doble, i quasi sempre una de les dues pelicules era del geni Louis de Funes, quin riure....

Dons aixó, a les 19,15 el Kiler i el Norris que surten de Premià cap a La Poma i enfilen cementiri de Vilassar de Dalt per pujar a la Creu de Can Boquet per la pared seca. La idea del Kiler era seguir un track que s'ha baixat d'internete i que s'ha carregat al gps del Decarton, pero no se que li ha pasat que al final hem hagut de fer servir el GPS HUMANO que porte al cap en Kiler. Si es que les tecnologies..........on vas a parar!!!!

Un cop a la creu, Vietnam de pujada fins a Sant Mateu, pasem per darrera la casa i a fer la pista negre. Aquest cop, a diferencia de les últimes vegades no l'hem pogut fer sencera sense posar el peu a terra degut a las darreres pluges caigudes que han convertit aquesta trialera en negre i tres dans, com el Karate jeje.

Un cop a la carena, seguim per l'ovni pero amb variant, en lloc de girar a l'esquerra  hem girat a la dreta que hi ha un  corriol mes net i que et deixa mes o menys al mateix lloc.

Finalment, per baixar, hem triat la trialera que baixa fins Teià, aquella que baixa per las cases dels gossos, pero a mig camí hem anat a probar un camí que l'hi han comentat al Kiler, que baixa per unes vinyes fent ziga zaga (com diria en Pep nostru senyor) fins a baix de tot. No ens ha agradat gaire, hi ha massa sorre i no es gens trialeru....

Res, un cop al Masnou hem tornat a Premià pel camí del mig.

23 kms
1,55 temps
605 mts desnivell

dimarts, 17 de maig del 2011

FONT DE CAN GURGUI

--------------------------------------------------------------------------------
Ondia!!!!! quina sortida mes guapa ens ha sortit aquesta tarda tú!!!!!

A las 19,15 al poli erem el Kiler i el Norris, després de les salutacions sortim direcció a Teià i enfilem cap a la Cornisa per la riera del poble, primer anar xerrant pero a mig camí tot sentint a altres dos bikers que ens agafaven hem començat a callar i a apretar no fos cas que ens passesin, com som els beteterus!! Just abans d'arribar al gr, hem girat a la dreta per la pista que arriba també al gr pero mes endavant, devant mateix del camí que porta a la Font de Can Gurgui. Fem via cap a la font i seguim per anar a buscar el corriol de la "V".
Comencem a pujar i a mig camí girem a l'esquerra per fer la trialera dels punts, molt guapa. Un cop a la pista que baixa de Cal Escombriaria baixem direcció a Can Maimó pero girem a l'esquerra altre vegada i pujem una mica per girara a la dreta i fer el corriol de la Trinxacadenes del any passat i ens adonem que també es va fer en aquesta Cabrilenca ja que el terra encara es marcat de guix. Aquesta trialera-corriol, espectacular, ens ha portat tot vorejant el camp de golf fins al capdevall de la pista de Can Maimó.
Hem tornat pujant la pista passant per Can Maimó fins Cal Escombriaria i ja baixem per la pista de "los locos" per anar a buscar la trialera dels pollastres que no hem trobat ja que la pista era reparada per màquinas i no hem trobat l'entrada, així que hem baixat per pista fins a Premià de Dalt i tot passant per La Poma fins a Premià de Mar.

25 kms
1,58 temps
720 desnivell

dilluns, 16 de maig del 2011

ENFERMERIA CICLOPATA

--------------------------------------------------------------------------------
Una semana más la enfermería ciclopata continúa completa. El Norris que se ha enamorao del retrete, el otro con un virus que lo desgasta, el de allá con una ciática que vete tu a saber de que tipo de esfuerzo ha hecho. El Lapiero, resentido con el mundo.




A las 8 el kiler y el menda sin más indios a la vista, cuento lo justo puesto que no conozco los nombres de las trialeras. Subimos por la Cadira del Bisbe, que para empezar ya me he puesto las 180 pulsaciones, seguimos un poco por la pista y enlazando con alguna trialera hemos tomado rumbo para subir a la antena, luego hasta Orrius donde hemos probado el fango, no por caernos, sino por la cantidad de barro que había, hemos lavado como hemos podido las bicis en la fuente del pueblo. Luego hemos vuelto por la pista del colegio y una vez en la Mutua hemos bajado por la trialera final de la Cabrilenca.



Han salido 30 Km redondos, ni idea del desnivel. Lo mejor las cervezas en el Espinaler con papatas fritas y unas anchoas que se ha marcao el Kiler.


RacingBCN



dimarts, 10 de maig del 2011

TORNADA A LA NORMALITAT

--------------------------------------------------------------------------------
Tornada a la normalitat, després de 15 dias sense agafar la bici per fi hem pogut fer una sortideta com cal. Avui hem quedat a las 19 hores el Kiler i el Norris, i hem anat direcció a Vilassar de Dalt per la Poma i hem pujat per la paret seca fins la Creu de Can Boquet. A mig camí, ens hem trobat la sorpresa de creuar-nos amb el Racing fent un entreno il.legal....."vaya tela" ara s'enten com està de fort ultimament el paio....Em creuat unes paraules i ens hem despedit fins el diumenge vinent i hem seguit el nostre camí.
Pugem fins la Roca d'en Toni i seguim el gr fins que passat el camp de tir girem pel camí de la dreta, el de la cadena. Una vegada tornat al gr seguim una mica més i girem a l'esquerra per anar a buscar una trialera curteta que ens ha deixat al gr altre cop a l'alçada de la casa. Seguim direcció a la mutua on ens trobem al R1 2003 que ens esperaba. Ens saludem i seguim direcció a buscar la trialera final de la Cabrilenca pero la passem de llarg tot seguin la pista. Hi han unes rampes del cagar, i aconsegueixo pujarles totes sense posar el peu a terra pero em deixo mitja vida allà, a dalt menys mal que portaba una barreta ja que començaba a agafar-me una pàjara de colló de micu.....
Llavors seguim un corriol que es transforma en una trialera que li han comentat al Kiler que ens ha portat a mig camí del corriol que agafem quant anem al Castell de Burriac, el seguim fins el gr altre cop. Ara seguim direcció a la mutua i just abans d'arribar agafem la trialera de la dreta que baixa fins a Òrrius. Espectacular com sempre, si mes no la primera part, que després es torna una mica "xunga". La tornada al gr la hem fet per la "guapa" i la baixada a Cabrils per l'interior de la mutua on hem hagut d'encendre els llums ja que eran mes de las 21 hores.
A Cabrils ens despedim del R1 i nosaltres seguim fins a Premià passant per La Poma, com sempre.

28 kms
2,28 temps
800 mts desnivell

dilluns, 9 de maig del 2011

CABRILENCA 2011

--------------------------------------------------------------------------------
Que desastre, teníamos esta pedalada señalada en el calenmdario como una de las citas importantes de nuestro calendario y al final, solo dos Ciclopatas has podido hacerla, el Lapiero y el Joaquin, los demás nada, unos por baja de enfermedad, otros por rajada por la lluvia. Aquí os dejos las minicrónicas que han colgado en el foromtb los únicos valientes del grupo.

CRONICA DEL LAPIERO

la gran rajada


bueno,bueno,bueno,estoy sin palabras vaya panda de desalmados,el racing y el adolfo enfermos,el luis que habia quedado con el juax ni se presenta y el norris que le ha cojido canguelo a cuatro gotillas.que la f1 era a las 14 h que daba tiempo.....menos mal que quedan bikers como los de antes.mucho señor del titaneo,del carbono pero a la minima



CRONICA DEL JOAQUIN


Maldita sea mi estampa,tanto salir, entrenar,poner mis llantas de gala,tomarme todo tipo de sustancias legales,hacer el amor una vez al mes para ir con fuerzas claro esta,contratar un personal trainer(pelayo),estudiar cada tramo de la mutua, llega el dia tan ansiado y me rompo.


mi reinado del exito ha llegado a su fin ,a sido tan efimero como la llama de una cerilla o la vida de una mosca,doy paso a nuevas geneneraciones ke van pisando fuerte.

en la salida todo iva bien me sentia fuerte,cuando a mitad de mutua senti un dolor fuerte en la pierna izquierda y comenzo la pesadilla ,veia como me adelantaban obesos morbidos con bicis de 18 kg,ancianos con marcapasos,gente con sillas de ruedas,embarazadas,tullidos,jorobados y ahi estaba jo inmerso en ese cotolengo de bikers....

dios mio estaba en el maldito inframundo de los bikers.

desesperanzado en el kilometro 6.66 cai abatido ,tal fue mi desdicha ke tome la decision de volver a casa,cabizbajo,cariacontecido,meditabundo,ensimism ado,maltrecho , sin honor y deshonrando el nombre de ciclopata.

por cierto, me veo muy gordo en las fotos.
Las fotos, cortesia del Racing, que aunque convaleciente de la gripe subió a la montaña a inmortalizar el evento.





36 kms
2.30 tiempo
1400 mts desnivel (aprox)


diumenge, 1 de maig del 2011

EL CORREDOR

--------------------------------------------------------------------------------
hemos esperado a las 7:10 por si alguien se ha pasado..




menuda salida a piñón que nos hemos pegado el juacs y yo... si señor... solo dos paradas.



subida por cemen de cabrils, y pista pasando por la roca de mi compadre y dirección a sant bartomeu,,, aqui decidimos hacer todas las trialeras que se van enlazando fins arribar a la roca del valles,,,, sencillamente tremendas,, como estaba el terreno señores,,, se podía bajar a toda pastilla.,,,1h.20 minitos en llegar a este punto.

pasamos por el túnel ese de la riereta,,, ese tan pequeño que hay al final de todas las trialeras,,, y carretera y manta fins la gasolinera de parpers,, ya se sabe,,, pista fins la torrasa y can bordoi y,,,, aki justo empezar la subida final al santuari aparece el lapiero que había salido en nuestra busqueda... que alegria.. ya que ver todo el rato el careto del juacs como que cansa,,"supongo que el pensaba lo mismo de mi" jajaja...parada para que el juacs coja agua en can bosc y seguimos a piñón y,,, empieza a descolgarse un poco el juacs justo en la rampa final... por fin arriba,,, aki ya en las piernas 1290 mts+ acumulados... muchisima gente,, y muchos con los ojos que se le salían de las órbitas de ver nuestras bestias de guerra,,, que caretos con la baba y to cayendo... jajajaj... unas barritas y mas comentarios de nuestras bikes con sus ultimas mejoras,,,, aki ya nos deja el lapiero y decidimos volver a piñón por carretera para llegar temprano a casa... sorpresa el juacs no estaba tan mal como me pensaba,,, y empezamos a hacer relevos a mas de 30 km/h,,, y con el viento en contra yo flipando y el juax mas que yo y to.... ya llegando a vilassar primer pinchazo en el muslo de mi flamante acompañante y decide aflojar... yo sigo a piñon para ver si podia seguir,y si que podía..1h10´en volver del santuari....acompaño a juacs a su garaje,,, nos despedimos y para casa....

llego a las 11:30 a casa y me da tiempo de ir a la piscina con mi mujer y mi hija,,, esto es vida.





4h.01´24"
68.34 km
16.9 km/h
61.6 v.maxima.
1518 mt. desnivel +

BY PELAYO