dilluns, 30 d’agost del 2010

LA BAMBA NEGRA ENCONTRÓ UNA AMIGA

--------------------------------------------------------------------------------
Después de la paliza kilómetros de ayer domingo, esta tarde me ha sorprendido el mensaje del Kiler-Bike de que salía con la Bamba Negra esta tarde. Pués nada, a vestirse de luces y pal monte. A las 18,30 en el Polideportivo de Premià nos hemos encopntrado la Bamba Negra, el Kiler-Bike y el Norris. La Bamba, cogía la bici después de casi dos meses, y està en forma el condenao!!!!

Como homenaje a La Bamba, el Kiler ha propuesto subir por la Cadira del Bisbe, pulutant, para Premià de Dalt que nos hemos largado, escuchando anesdotas de las vacances de los ciclopatas.....Hemos empezado a subir, algunos con plato mediano, y en lugar de subir por donde siempre, hemos pillado el camino de la derecha, NO VEAS QUE RAMPOTES NEN, hemos tenido que poner el pie a tierra, alguno por patinar la rueda, otro por desequilibrio y otro por no tener fuerzas....Llegando al Gr, la Bamba ha encontrado una amiguita, que contento se les ha visto a los dos....Una vez arriba, hemos ido hacia Sant Mateu para hacer la trialera de la pista negra, donde, debido a las últimas lluvias, hoy no hemos podido hacerla entera sin poner el pie a tierra como otros dias, de todas formas, es espectacular.

Luego, el sendero del ovni, donde La Bamba y el Kiler se han marcado un pique de los suyos y yo me lo miraba unos metros más alante, que si me pego a Ellos, me pasa como al Adolfo que se come la rueda trasera de algún ciclopata, jejejeje. Allí viene la sorpresa que nos tenía preparada el Kiler, pa variar. OYES, PORQUÉ NO SUBIMOS LA TRIALERA DEL OVNI. Manda güevos, pienso Yo, pero buenos como siempre digo CAP PROBLEMA, pues parriba. Pués no es para tanto, ya la había subido hace algunos años y quizas he mejorado el nivel, porque exepto un punto que hemos tenido quer bajar de la bici por las ramas, el resto sin problemas hacia arriba.

De vuelta a la pista, nos hemos dirigido hacia la trialera de Teià, donde bajando a toda leche, llantazo del Kiler y ha perdido toda la presión de la rueda delantera. Allì me he tenido que despedir y bajar a todo trapo ya que es hoy el aniversario de la parienta y no era plan de llegar tarde. Al final de la trialera bajadita hacia Teià y camí del mig hasta Premià.

17 kms
1.19 tiempo
538 desnivel

PD: Parece que algunos quieren ponerse las pilas para poder afrontar con garantias la Transmaresme....Molt bé nois!!!



















Que os parece las 2 bambas

diumenge, 29 d’agost del 2010

CUATRO Y EL CORREDOR

--------------------------------------------------------------------------------



A petición del Ciclopata Pelayo, hoy hemos hecho una ruta rodadora, se trataba de ir desde Premià al Santuari del Corredor. Así nos serviría de entreno para la próxima aventura ciclopata, LA TRANSMARESME, que tenemos previsto hacer durante este mes de setiembre. Como eso de ir al Corredor, significa hacer mucha pista y ya sabemos que esto de la pista no nos va demasiado, teníamos que adornarlo al máximo, y creo que lo hemos conseguido, llegar al Corredor y hacerlo con algunas trialeras y senderillos.

Como siempre a las 8 de la mañana, en el Polideportivo de Premià de Mar, el Adolfo-ktm, el Lapiero, el Pelayo y el Norris. Hemos empezado la ruta dirigiendonos a Vilassar de Dalt para subir por la pared seca hasta la Creu de Can Boquet, la Roca d'en Toni i pista en dirección a Sant Bertomeu. Una vez allí y cruzado la carretera, trialera de la casa hasta el camino que viene de la Roca, luego dirección a Parpers, potr la pista y el sendero del Gr, sacacorchos, cruce de carretera donde el Jabalí de Oro, subidita por la urbanización y bajada hasta la carretera. Luego por pista y swenderos hemos subido hasta la Torrassa del Moro, donde hemos comido unas barritas. De allí, pista hasta Can Bordoi donde hemos llenado los bidones. Cruce de carretera y pista hasta el corredor. La última subida ha costado bastante, no veas los riñones como apretaban. Allí, no ha habido consenso y me han dejado sin una coca cola.........grgrgrgrgrgrg, pero buenos nos hemos refrescado un poco y estirado los musculos y de vuelta pa casita.

Para regresar, hemos cogido el sendero paralelo a la pista, uno que tiene unos escalones muy guapos, y te lleva donde se puede hacer barbacoas. Mas adelante, hemos cogido otro camino, creo que son el Gr, y nos ha llevado un poco mas alante, dobnde los Bomberos, creo que se llama Can Bosc, carretera de Llinars a Dosrius, Can Bordoi, donde el Adolfo ha pinchao una rueda y pista de regreso para bajar por la trialera guapa de la muette, donde hemos disfrutado como enanos, que guapa que es la condenada........Luego, una vez en la carretera, nos hemos dirigido a Dosrius desde donde por la riera hemos llegado a Argentona. Allí el Pelayo ha tenido un encontronazo con unos niñatos con una bici de campillo que se le han cruzado justo cuando iba a adelantarse y sa pegao una galleta que te cagas. Han estado de suerte los niñatos, que el Pelayo es buena gente y no les ha dicha apenas nada, que si me pasa a mi, la liamos gorda.....
Bueno, una vez en Mataró hemos seguido por el Camí del Mig hasta Premià, donde en la petanca, nos hemos zampado un tanque de birra fresquito, que ha sido la leche.

67 kms
4.32 tiempo
1381 desnivel

PD: YO NO DIGO NA, PERO LOS QUE NO SE ESTAN ENTRENANDO PA LA TRANSMARESME, QUE ALUEGO NO SE QUEJEN EH?

diumenge, 22 d’agost del 2010

EL DUO SACAPUNTAS II

--------------------------------------------------------------------------------
Collonssssssssss quina calor!!!! Aquest es el resum de la sortida d'avui. A les 8 al Poli, el Adolfo-KTM i el Norris, els altres de vacances. Aquest matí, volia anar a fer alguns corriols per la zona del Castell de Burriac, per variar una mica, i hem pujat per la Cadira del Bisbe, deu ni do com
puja la pista.....i amb la calor que ha fet...bufff.
Un cop a dalt a la carena, hem enfilat fins San Mateu, per baixar la trialera fins la font. Allà ens hem refrescat una mica i hem omplert els bidons.
Llavors baixadeta per el Vietnam fins a la Creu de Can Boquet on hem pujat per la pista passant per la Roca d'en Toni seguint per la pista fins just desprès del Tiro on hem girat a la dreta per fer el corriolet que ens ha deixat una mica més endavant, desprès trialera de la casa però baixant fins la pista que puja de Òrrius ja que l'Adolfo anava davant i s'ha colat. Desprès hem tornat fins la pista per continuar el nostre camí. Un cop passat la carretera de la mútua hem baixat per la trialera que queda just a la primera corva del GR 92, on degut a las pluges caigudes aquesta setmana, estava plena de pedres i de sots, i un cop hem agafat el camí de pujada per recuperar el GR 92, encara pitjor, s'ha de baixar de la btt a cada moment per la quantitat de brancas i de paranys que hi han a tot el corriol.
Una vegada a la pista, la hem creuat per anar a buscar el camí que sempre fem per anar al Castell de Burriac on al mirador ens hem aturat a menjar unes barretes per recuperar forces.
Desprès d' arribar al peu del Castell, trialera de la muette per enllaçar al Camino de Murdok. Un cop on acaba el camí de Murdok, on hi ha las pedrotes on fan trial, hem pujat per la trialera fins al castell altre cop, per baixar allà on hi ha el parking del Castell, hem agafat el corriol que queda a mà esquerra que ens ha portat fins a Cabrera, llavors camí del mig fins a la petanca de Premià de dalt, lloc de avitualliment habitual dels ciclistes premianencs ( avui ens hem trobat als Tiralee i als Voltors), on hem fet uns tancs de cervesa fresqueta i unes patates.
30 kms
2.58 temps
953 mts desnivell
PD: A veure si espavilem i comencem a sortir mes gent, que si no la transmaresme patireu de nassos.....

divendres, 20 d’agost del 2010

ALT URGELL/ COLL DE NARGÓ

--------------------------------------------------------------------------------
He passat uns dias al poble de la família, Coll de Nargó, on encara conservem la casa on va néixer el meu avi.Com no podia se de cap altre manera, m'he endut la btt i he pogut fer una ruta per aquelles muntanyes. La ruta escollida la tenia al cap des de feia força temps. Allà a l'Alt Urgell hi ha un centre BTT, el de La Seu, i no totes les rutes surten del Parc del Segre, de fet en surt una des de Coll de Nargó mateix, la Volta a Les Gavarres, però no vaig atrevir-me a fer-la tot sol ja que no tinc GPS i no me'n fiava dels rètols. Llavors hi ha una que surt d'Oganyà cap a la Vall de Caboet. Però aquesta ruta es de nivell mig, i em sabria a poc, dons vaig decidir arreglar-la una mica sortint de Nargó, direcció a Montanisell. M'aixeco a quarts de 8 i surto de casa a las 8, i enfilo la pista que surt de la piscina municipal del poble cap a Montanisell. Ja vaig intentar fer-la aquesta pista al principi de muntar en bicicleta, i entre que no estava preparat i la quantitat de pedres quer hi han, vaig tornar a mig camí, però aquesta vegada, m'he trobat la pista força bé, amb pedres però es pot fer sense gaires problemes, suant una mica, ja que puja bastant i son 8 kms de pujada continuada però sense problema.Un cop a Montanisell, agafo la carretera local que baixa fins a Organyà. Son 11 kms de baixada ràpida, en un asfalt acabat de posar, encara que no m'agrada l'asfalt, es bastant agraïda la baixadeta ja que hi han moltes corbes i s'agafa molte velocitat. Un cop a Organyà enllaço amb la ruta nº 71 del centre BTT de La Seu d'Urgell.
Aquesta ruta, la dels Dólmens es diu, et porta des de Organyà fins a Cabó per una pista que va parla.lela a la carretera. Es una pista que no té gaires desnivells, i el terreny es força transitable, vas passant per camps de contreu y per petits bosquets on s'amaguen alguns dólmens. Un cop a Cabó, recomano anar a menjar caragols a la llauna a Cal Magí, la ruta s'endinsa cap al Cap de la Vall, uns kms més on fa una mica de pujadeta.


Després, faig mitja volta per tornar cap a Organyà, però en lloc de tornar per la carretera com diu la ruta nº 71, torno per el mateix camí d'anada, i es que ja en tinc prou de asfalt. Un cop a Organyà, com que no he sabut trobar un camí o una pista alternativa, carretera nacional fins a Nargó, on arribo força content de la ruta que m'ha sortit.



46 kms
3.10 temps
1130 mts desnivell
PD. Sempre està bé ciclar per paratges nous, encara que no hagi fet cap trialera i m'hagi afartat d'asfalt.

diumenge, 15 d’agost del 2010

PINTURAS RUPESTRES

--------------------------------------------------------------------------------
Vaya dia más majo hemos pillao hoy para salir con la bici!!!!, fresquito y nublado, como tendría que ser cada vez que salimos.
Esta mañana a las 8 en el lugar de siempre, el Adolfo-ktm, el Lapiero y el Norris, los demás de vacances...o no?
Como el amifo Lapiero, se habia quejado la semana pasada de que últimamente siempre que venía de Sant Cebrià hacíamos la misma ruta, casualidades de la vida, y como el amigo Kiler-Bike, también apodado el GPS humano, no ha venido hoy, Él que siempre improvisa una ruta diferente cada salida, pués había que buscarnos la vida, y finalmente he propuesto hacer un mix de la salida de hace dos semanas con el Adolfo, y al Lapiero le ha gustado, ya que esas trialeras no las habia hecho desde la Cabrilenca del año pasado.
Pués nada, salimos puntuales dirección a Cabrils para subier por la pared seca, Creu de Can Boquet, Roca d'en Toni y drección a Sant Bertomeu. Después del cruce del Charco giramos a la derecha por la trialera donde el Adolfo-ktm casi consigue subirla entera, y pista para arriba dirección a la Antena de Céllecs para girar a la izqyuierda por la trialera hasta la otra pista que viene de la subida más heavy de la Antena. Allí a la izquierda para luego doblar a la derecha por la trialera de los tablones. Una vez al final, en la urbanización, hemos seguido por pista hasta la Pedra de les Orenetes, ya que la otra vez seguimos por senderos inpracticables.
En la Pedra de les Orenetes, hemos hecho un poco de turismo prehistórico, ya que han puesto una fita con una explicación de la piedra donde dicen que hay unas pinturas rupestres, barritas y tertulia bicicletera. De allí subidón hasta la fuente de Sant Bertomeu, repostaje de agua y a buscar la carretera para cruzarla y a bajar por el sendero tant guapo que acaba en la pista que sigue hasta La Roca. Una vez en la pista remontada por pista hasta Sant Bertomeu y por pista hasta el cruce del charco pata bajar, primero por pista y luego por el sendero que el pasado miercoles el Pelayo me enseñó, hasta Órrius, y subida por la pista que empieza en la escuela donde el Lapiero ha abusado de nosotros gracias a la Cube de carbono.....Mamón..... en fin, ya lo paga en las trialeras jajajaja...
Para bajar, hemos cogido la trialera de Cabrils, la clásica de la Cabrilenca hasta el pueblo, donde hemos repostado con unas cervecitas y unas patatitas. Después a Premià por la Poma.

42 kms
3.39 tiempo
1254 mts desnivel

PD: Otra salida con todos los ingredientes beteteros, buen tiempo, buenas trialeras y buena compañia...

dimecres, 11 d’agost del 2010

DOS CICLOPATAS Y UN DESTINO........ANTENA CÉLLECS

--------------------------------------------------------------------------------


Salida vacacional vespertina. Esta vez el Pelayo y el Norris y un destino, la antena de Céllecs.
Hemos quedado a las 17,00 en el Poli de Premià y nos hemos dirigido hacia Teià por el camí del mig, para subir por la riera. Subida rapidita, aunque nos ha pasado un biker to flechao, hasta la carena, donde hemos girado a la derecha hacia la font de Can Gurguí y desde allí dirección hacia la V.
Una vez superada la trialera subimos hacia la Creu de Can Boquet, y pista p'arriba hasta la Roca d'en Toni. Después nos hemos acercado a Sant Bertomeu para subir a la Antena de Céllecs por la supuesta subidita más facil, menos mal que es la más facil, que si no???, bueno una vez en la antena hemos descansado un rato tomando unas barritas. Hemos vuelto después, a Sant Bertomeu por unos senderos y trialeras, para no bajar por pista y una vez allí, bajadita a Órrius por un sendero que me ha enseñado el Pelayo que hicieron en la última Cabrilenca, que baja paralelo, practicamente a la pista que tradicionalmente subimos cuando volvemos de Órrius. Parece mentira la de tiempo que llevamos con esto de la bici y que nunca hayamos vista este sendero tan guapo. Cuando se lo enseñe al Kiler, no tardaremos en hacerlo de subida una tarde tonta de esas.
En Órrius hemos llenado los bidones en la fuente y tomado unos geles para poder afrontar con ciertas garantias la última subida de la tarde, hemos vuelto por la "guapa", (los ciclopatas ya saben de cual hablo) y una vez arriba bajada super-rapida por la mutua y dirección a Premià por la Poma.
PD: Buena salida, buena compañia y bastante buen tiempo, nublado y solo calor en la primera subida.
35 kms
2.36 tiempo
981 desnivel

diumenge, 8 d’agost del 2010

CUATRO GATOS

--------------------------------------------------------------------------------
Otra buena salida hemos hecho esta mañana el Kiler-Bike, el Adolfo-ktm, el Lapiero i el Norris. como siempre nos hemos encontrado en el Poli de Premià de Mar a las 8 de la mañana. Después de hablarlo un poco, nos hemos decidido para ir hacia Vallrromanas, mas que nada, que debido a la calor, hay que buscar rutas en las que se pueda repostar de agua, que si no, no llegamos a ninguna parte.
Salimos de Premià dirección a Alella por el Camí del mig. Una vez en el pueblo subimos por la riera hasta la curva que hay justo antes del campo municipal, donde giramos a la derecha por la pista y subimos dirección a la carena por la trialera. Hemos subido como hemos podido, el kiler y el adolfo hasta arriba montados en la bici, o eso dicen, y el lapiero y yo pues a ratos, porque entre el desnivel, la arena suelta y los reguerotes que hay, pues que es dificil subirla entera.
Una vez arriba, hemos cruzado y trialera hasta Vallromanas, que guapa que es esta trialera, sobre todfo el tramo final, con todas esas raices.
En Vallromanas hemos comido las barritas y nos hemos refrescado en la fuente, donde salia el agua caliente. Luego dirección a la trialera que nosotros conocemos del arbol caido, y al final hemos cogido el sendero que hicimos en la última Trinxacadenes pero al reves, por cierto muy guapo tanto del derecho como del reves. Cuando hemos salido del sendero, hemos decidido subir por la trialera de los pilares dirección a Cal Senyor. Esta muy mal esta trialera, hay muchos árboles cortando el camino y muchas ramas que te desequilibran y te hacen poner el pié, pero se ha subido bastante bien.
Luego, en Cal Senyor, sendero de los tubos hasta la Creu de Can Boquet y pista dirección a Sant Bertomeu, a refrescarse otra vez, que ya hemos sudado bastante. Allí barritas y agua a punta pala y a hacer la trialera de la pista negra, ya que el jueves pasado, tanto el kiler como yo la hicimos montados casi toda entera y queriamos acabar de bajarla subidos en la bici hasta el final. Misión cumplida, ya la hemos conseguido bajar montados, vaya máquinas.
Ya hemos terminado la ruta por el mismo sitio que el jueves por la tarde pasado, trialera del Ovni, y trialera de las casas hasta Masnou, donde hemos celebrado no se que con unas birras del quince. De allì hasta Premià por el camí del mig.
37 kms3.21 tiempo1200 desnivel
PD. Ha gustado un monton los detalles que nos ha contado el Lapiero del MATINEE. "sin comentarios"

dijous, 5 d’agost del 2010

EL DUO DINÁMICO

--------------------------------------------------------------------------------
Una altre sortida de tarda d'estiu. Avui el Kiler i el Norris, com
tot l'any, hem fet la sortida intersetmanal. A las 19,15 hem
quedat a cal Kiler i hem sortit de Premià per l' Illa Fantasia,
i hem enfilat cap a Vilassar de Dalt per pujar per la pared seca fins la Creu de Can Boquet. Com que el Kiler estaba cansat de tant treballar(es farà d'or el tio) em pujat fins Sant Mateu per la pista i no per el Vietnam com teniem previst inicialment. Llavors hem fet la trialera que anomanem de la pista negra, per cert, espectacular com sempre( avui l'hem pogut fer sencera sense baixar de la bici en cap moment) i després de sortir a la pista, hem seguit per la trialera del Ovni per baixar per la trialera que baixa a Teià pel costat de las casas, on si el Kiler ja baixa com un dimoni amb la Ghost, avui que ha sortit amb la orbea rígida no hi habia qui l'enxampés, i es que aquesta Orbea si que es la seva bici de sempre.
Un cop al Masnou hem tornmat a Premià pel camí del mig.

PD: Una altre sortida collonuda.

21 kms
1.49 temps
585 mts desnivell

dimarts, 3 d’agost del 2010

SESIÓ DOBLE

--------------------------------------------------------------------------------

Aprofitant que estic de vacances aquest matí he sortit amb el meu fill. Ha sigut una sortida curta, però intensa, més que res perquè l'hem acabat amb un senyor bocata de xoriço, i es que el meu nano això d'anar a patir amb la bici no li diu gran cosa, ara lo de menjar....collons com menja el pallo!!


Al vespre, sortideta amb el Killer-bike. Aquest no deixa de sorprendam, després d'uns tres anys sortint quasi tots els diumenges i quasi tots els dimarts o dimecres de tot l'any, avui m'ha portat per una ruta una mica atípica i sobretot per una trialera força maca que jo no havia fet mai, per alguna cosa li diem el GPS humano......

Dons res, a las 19,00 hem quedat al Poliesportiu, i hem enfilat cap a Cabrils per pujar per el cementiri de Cabrils i pista cap amunt, fins a dalt de tot, on hem fet aquesta trialera que ens ha portat a la meitat del corriol que sempre agafem per anar a Burriac, just abans del mirador al Castell. Llavors hem fet el corriol de tornada cap la pista del Gr 92 on hem girat cap a Cabrils. Com que era dora hem pujat per el corriol que hi ha després de la pujada de la mútua i hem fet la trialera de las antenes fins la pista on hem girad a l'esquerra per baixar on hi ha la casa per anar a buscar la carretera de la mútua, i d'allà cap a Premià per el camí de sempre.


PD: Bona sortida de tarda, sobretot per lo atípica que ha sigut....un crack el Kiler...


22 kms

1.59 temps

605 mts desnivell

diumenge, 1 d’agost del 2010

EL DUO SACAPUNTAS

--------------------------------------------------------------------------------



Un altre diumenge més i un altre sortideta. Aquesta vegada durilla de nassos. Com sempre, hem quedat a las 8 del matí davant del poliesportiu de Premià de Mar. El Kiler ens va dir ahir, que avui tenia costellada familiar a Malgrat i que si volíem podíem acompanyar-lo, i tornar en tren. Com que només érem el Adolfo i el Norris l'hem trucat per saber si anava sol o que, Peró la proposta no ens ha agradat massa, anar pel costat de la platge i carretera, si hagués anat per muntanya, poder si que l'haguesim acompanyat, ni que fos un troç.




Com que ja m'imaginava ahir que sortiríem sols l'Adolfo i Jo, i el colega no sap mai on som ni on anem (sembla gallego el tio), dons ja vaig definir una ruta alternativa. Hem sortit com sempre direcció al cementiri de Vilassar de Dalt per pujar per la pared seca, com que fotia una calor de nassos, hem trencat a la dreta buscant la ombra, encara que puja una mica més dret, Roca d'en Toni, pista direcció a Sant Bartomeu, gir a l'esquerra i direcció cap a la antena de Cellecs, on tornem a girar a l'esquerra per agafar una trialera molt xula, llavors trialera dels taulons, on per cert, estaban oberts, i no es podia passar muntat sobre la bici, que es movian bastant. Deu ni do lo guapa i llarga que es aquesta trialera. Un cop a la Urbanització que hi ha al final, hem pujat una mica per un corriol que està molt malmès pels arbres caiguts, i que després de saltar uns quants, he decidit tirar pel dret i baixar pel mig del bosc, amb el cul fora el seient i l'adrenalina al 200%. Com es drisfruta quant aconsegueixes baixar allò que just abans dubtaves si fer-ho dalt de la bici o a peu!


Al costat de la megaroca, hem menjat unas barretes i cap a munt a buscar la font de Sant Bartomeu, on hem arribat encara no se com. Estabem a punt de la deshidratació, quina calor, quina manera de suar. Allà ens em trobat amb un biker de La Roca, amb el cual em compartit xerrameca i on em pogut dutxar-nos, literalment, i reposar aigua i forces.


Pujada cap a Sant Bartomeu, creuada la carretera, trialera cap avall fins la pista que ve de La Roca, que hem creuat direcció a Parpers. Allà, abans de baixar cap la pista que porta al Bell Reco, trompada que m'he fotut en una corba plena de sorra, sense consecuencies, i cap avall que fa baixada. Aquesta trialera, la primera part, collonuda, Peró la segona part es plena d'arbres caiguts. Al final, allà a la pista, hem menjat una altre barreta, i llavors, LA GRAN CAGADA.


Com que sempre acabem tornant cap a Òrrius pel mateix camí, he volgut cambiar una mica, i hem pujat per un corriol que surt a mà esquerra. Al començament, de conya, no pujava gaira i era estret i amb molta ombra, Peró després s'ha complicat força. Entre els neteja-boscos i nosaltres que no sabíem per on anabem ( era ple de cruïlles), hem acabat pujant fins dalt de tot del turó. Ens hem fet un tip de fer culs de sac (camins sense sortida) i de baixar de la bici , Jo, (l'Adolfo no ha baixat en cap moment). A duras penes hem pogut arribar a la font de Órrius, on per segona vegada, ens hem dutxat,(que bona que es l'aigua quan fà calor).


Hem hagut de triar la pista més suau per poder pujar fins la carena, ja que las forças eren justas, i hem baixat a Cabrils per la pista interior de la Mútua. Avui era tant tard, que no hem pogut anar ni a fer la cerveceta. Un altre dia serà.




47 kms


4,24 temps


1439 mts desnivell




PD: Sempre es un plaer ciclar amb l'Adolfo-KTM.....bon profresional i millor persona.