UNA MALA TARDE LA TIENE CUALQUIERA!!

 Aquí tothom ha fotut el camp de vacances, i justament els que treballem hem sortit aquesta tarda. Es a dir, el Racing i el Norris hem quedat a mig camí dels dos pobles, a la rotonda de davant del Pecomark, ja que Jo visc a Premià de Mar i el Racing a Vilassar de Mar. Era las 18,15 amb el cel ennuvolat però amb una xafogor de colló de mico.

Agafem el camí que ens porta cap a Cabrils per anar a pujar per la pista de l'interior de la mútua i......para para que la roda de la 29 del Racing torna a perdre aire....ondia!! i aixo que la va portar a que li posessin un parxe per la coberta...dons res. decidim provar d'inflar-la una mica a veure que tal, i sembla que funciona.

Pugem com podem fins el gr a ritme d'un saxo que sona de no se on, poder d'alguna casa de per allà i suant la cansalada, quina calor!!

Un cop al gr, decidim girar a l'esquerra i anar a buscar la trialera de "la bruja de Blair" que feia temps que no fèiem i que deu ni do la quantitat de pedres que son al mig del camí, recordeu la primera vegada que la vem fer?, vam tornat enrrera a treure-las totes... Baixem a tota pastilla i enllacem amb la "guapa", molt divertida però amb molta sorra, sembla la platge. Un cop al final, ja veig que alguna cosa passa amb el Racing, triga massa, i efectivament, ha tornat a perdre aire la seva roda del darrera. Decideix canviar la càmera

Seguim en direcció a Òrrius on ens aturem a la font a omplir els bidons i ràpidament sortim per anar a uscar la pista que puja directament fins al "charco". Girem a l'esquerra fins a trobar la pista principal on girem en direcció a la Roca d'en Toni.

Ja s'ha fet tard i anem a buscar la trialera de la granota, que està molt malament, molt deteriorada amb moltes pedres i molta sorra. Continuem baixant per la trialera que baixa paral·lela a la pista de la pared seca i..........."patapum", una mala tarde la tiene cualquiera!! HE SORTIT PER LES ORELLES, m'he fotut una santa óstia que pa que!! resultat, rascades al braç, cama i espatlle dretes, rampa del quinze al besó i el dit gros de la mà dreta que em fot un mal de collons.. La gran sort, es que m'acompanyava el Racing, persona acurada i amb seny, perque si arriba a venir algú altre que Jo se, encara s'estaria enfoten-se CABRONASSUS!!!

Com que estic bastant sonat i no tinc gaire senderi, hem continuat per la trialera a tota castanya fins al Cementiri de Vilassar de Dalt i per la riera fins al camí del mig, on allà on hi ha el pont de sota la autopista ens hem despedit fins el proper dijous i cadascun ha enfilat cap el seu poble.

Crec que la trompada ha sigut per culpa de la lefty, s'ha enfonsat de cop, a veure si la porto a revisió que encara prendrem mal.

25 kms
1.51 temps
655 mts desnivell