Avui hem tingut
visita,en Joan Ramón i en David, amics d’en Norris (si, en Norris te amics! Ens
costava de creure però sembla que és veritat), que han volgut compartir ruta
amb nosaltres i conèixer els camins i corriols de la Serralada Litoral. Amb
ells dos hem estat en Norris, l’Adolfo, en Quique i en Racing.
Després de les obligades
presentacions i d’arreglar una punxada a la roda de la bici del Adolfo (que hi
ha posat una càmera amb tres o quatre pegats!) comencem a pedalar amb la idea
de fer una ruta similar a la que fa poques setmanes vàrem fer però canviant el
trajecte d’anada. Així que anem fen via fins a Vilassar de Dalt per pujar per
la pista de la Paret Seca fins a Can Boquet, seguim pel camí habitual per anar
a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes passant per la Roca d’en Toni i el camp
de tir al plat.
Travessem la carretera
que va de La Roca a Òrrius per anar a buscar els senderons que baixen fins la
pista del meridià Verd. Fem el primer tram que te més pedres i el segon que és
força més net fins la pista. Allà remuntem una mica de desnivell fins al
desviament que indica la font de la Mansa, seguim el corriol fins a la font i
tornem a pujar a la pista, aquest cop amb un tram a peu.
Entre la xerrera
del personal anem avançant fins al camí que ve de la pedrera d’Òrrius per anar
direcció el Coll de Parpers. Ho fem pel corriol típic, paral·lel a la pista
fins a la carretera, just a la benzinera fantasma Jabalí de Oro. Seguim
direcció la urbanització Sant Carles però girem a l’esquerra , allà on hi ha una
cadena i comença un corriol dins un prat fins que comença el bosc, punt on
vàrem passar fa un parell de setmanes de pujada.
Nosaltres avui anem
direcció a la carretera de Dosrius a Cardedeu, però ho fem enllaçant diferents
corriols per entre el bosc, alguns molt coneguts, però avui ens atrevim a allargar-ho
amb un parell de trams més que ens deixen als peus de la urbanització i ben a
prop del destí, el restaurant Sant Carles on avui parem a esmorzar. Allà arrepleguem
unes quantes calories, alguns amb més vi que d’altres, per donar-nos forces pel
camí de tornada.
A prop del
restaurant comença un corriol de pujada que ens deixa a una pista i poc a poc
anem enllaçant trams de corriols que ens porten en baixada ràpida fins al Bell
Recó per remuntar la pista que comença allà direcció Òrrius fins que el camí
acaba i ens obliga a tibar el cul un altre cop per remuntar unes quantes
pujades fortes i poc a poc divisar el poble.
La pujada final
la fem per un clàssic Ciclopata, la Guapa, pujada entretinguda a on ja algú va
justet de forces i li costa una mica més del que voldria, fins el roure que
dona la trialera per finiquitada. Acabem de pujar per pista fins a la Mútua i
fem la baixada per l’interior de la Mútua.
Tot i que era una
ruta de germanor, sense necessitat de fer cap matxada, finalment han sortit uns
bons 48 km amb 1.150 metres de desnivell positiu en 3:40 h. de donar pedals,
que no està malament donat que el ritme ha estat de xerrera constant.
Tot i que la
temperatura al sortir no era baixa, els d’aquí sabem que quan anem cap el
Vallès, els graus al termòmetre baixen de pressa, per això el valent d’avui ha
estat en Joan Ramón, que s’ha presentat abrigat de cos però amb calça curta,
que mes d’un el mirava amb incredulitat, amb lo fredolics que som nosaltres!
Això si, hem estat a 6 graus a tocar de La Roca però s’ha de dir que el dia ha
acompanyat i la sensació de fred avui no ha estat protagonista per res.
Ara que en David
i en Joan Ramón ja saben com les gastem, esperem que no els hi faci fàstics
visitar-nos encara que sigui un cop a l’any. Benvinguts seran.
Bonica crònica i fantàstiques fotos, Roger. Un dia excepcional, sobretot després d'una bona "siesta" i la victòria del Barça per 4-0, jajaja. Moltes gràcies per compartir amb en David i jo aquesta ruta per les vostres contrades, ens ho hem passat de conya!
ResponEliminaAh! i moltes gràcies per no dir que qui anava "justet" de forces a la pujada final per la Guapa era jo, ho mantindrem en secret...
Una abraçada, ciclopatas!
JOAN-RAMON.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJoan Ramón, tens un enllaç al final de la crònica amb el track.
Elimina