Això es un no parar, una altre sortida, aquest cop nocturna i ens ha sortit força be. Surto de Premià a les 7 de la tarda per el camí del mig direcció a Vilassar i a l'alçada del primer túnel que creua l'autopista giro a l'esquerra i agafo la riera de pujada per anar a buscar el R1-2003 a la rotonda del costat del camp de futbol de Vilassar de Dalt.
Comencem pujant la pared seca entre trucades al mòbil del R1 i missatgets al meu, anem a bon ritme mentre critiquem als altres membres del club....que us bombin.... jejeje.....sobretot al Adolfo...jijiji..Arribem a la Creu de Can Boquet i decidim fer un Vietnam de pujada. Com mola aquest camí de nit, suem de valent ja que amb aquest temps tant estrany que fa no saps mai quina roba posar-te i arribem per un corriol a dalt a Sant Mateu.
Un cop a Sant Mateu decidim fer una trialera que baixa fins a la "V" i que es, com diria el nostre bon amic en Jep Cabestany una mica heavits. Feia molt de temps que cap dels dos la havia fet, però sabíem que era una trialera complicada, tot i això no ens hem arrugat i hem anat de pet cap allà.
Comença molt be, un corriol força net i molt ràpid, després comencen a aparèixer moltes arrels fins que arriban les pedres i finalment es complica del tot amb uns regarots que hi cap fins i tot la bici sencera. Hem hagut de fer força troç amb els peus fora els pedals i alguns trams ens ha tocat baixar-nos, però no ha estat malament del tot.
Hem arribat a la "V" i de seguida a la pista, on hem pujat fins la Creu de Can Boquet altre cop. Ja es feia tard i tocava triar la trialera que ens duria de retorn a casa, s'ha proposat la del cactus i cagando leches cap allà. El terreny era perfecta, i hem baixat força ràpids i força be, fins a Premià de Dalt on ens hem despedit i hem anat cadascú al seu poble.
20 kms
590 mts desnivell
1,42 temps
Comencem pujant la pared seca entre trucades al mòbil del R1 i missatgets al meu, anem a bon ritme mentre critiquem als altres membres del club....que us bombin.... jejeje.....sobretot al Adolfo...jijiji..Arribem a la Creu de Can Boquet i decidim fer un Vietnam de pujada. Com mola aquest camí de nit, suem de valent ja que amb aquest temps tant estrany que fa no saps mai quina roba posar-te i arribem per un corriol a dalt a Sant Mateu.
Un cop a Sant Mateu decidim fer una trialera que baixa fins a la "V" i que es, com diria el nostre bon amic en Jep Cabestany una mica heavits. Feia molt de temps que cap dels dos la havia fet, però sabíem que era una trialera complicada, tot i això no ens hem arrugat i hem anat de pet cap allà.
Comença molt be, un corriol força net i molt ràpid, després comencen a aparèixer moltes arrels fins que arriban les pedres i finalment es complica del tot amb uns regarots que hi cap fins i tot la bici sencera. Hem hagut de fer força troç amb els peus fora els pedals i alguns trams ens ha tocat baixar-nos, però no ha estat malament del tot.
Hem arribat a la "V" i de seguida a la pista, on hem pujat fins la Creu de Can Boquet altre cop. Ja es feia tard i tocava triar la trialera que ens duria de retorn a casa, s'ha proposat la del cactus i cagando leches cap allà. El terreny era perfecta, i hem baixat força ràpids i força be, fins a Premià de Dalt on ens hem despedit i hem anat cadascú al seu poble.
20 kms
590 mts desnivell
1,42 temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada