Del Montseny a Mataró

Ahir dissabte tenia prevista una de les meves sortides una mica més llargues de l’habitual i a bon ritme per preparar poc a poc la Pedals de Foc Non Stop de principis de juliol. L’inconscient del Víctor va decidir venir a acompanyar-me, tot s’ha de dir que últimament ha demostrat estar en bona forma.

Sortim a las 7:30 per pujar per la pared seca i poc a poc fent el camí habitual fins la Roca del Vallés i resseguir el recorregut pel Vallés Oriental, amb el seu paisatge rural i ferum de caca de vaca i acostar-nos a Cànoves a on parem a omplir els bidons i descansar una mica abans de la pujada principal al Plà de la Calma.

Seguim fins l’embassament de Vallforners i encarem les primeres pujades fortes, aquest tram el recordava més fàcil i te unes bones rampes fins a tocar a la casa nova de Vallfornes, després un tram més assequible i quan tombem per la font de l’Avi toca apretar les dents doncs en 1 Km hi ha pujades força exigents, el Victor no es queixa però queda una mica tocat i la resta de la pujada, molt més fàcil però avorrida la fem tots dos junts sense forçar.

Arribem a dalt del Pla de la Calma i ens prenem 10 minuts per descansar i fer les fotos de rigor, tot i que fa vent i força fred, així que tornem passes enrere per les llargues baixades primer i com s’ha fet tard, posem la via directa per carretera per ser a casa a l’hora de dinar. Resulta ser un bon dissabte amb 89 Km i 2.200 metres exigents de desnivell positiu.

Diumenge havia prevista una sortida diferent però finalment ho canviem per fer una sortida pels voltants. El Norris es presenta en un estat lamentable per un constipat i l’Adolfo i jo l’acompanyem. Anem pel cami del Mig a Mataró enllacem pel camí de les Cinc Sènies per anar fins a Sant Andreu de Llavaneres mentre pensem en el recorregut a fer, finalment pugem per Santa Mónica i un cop al GR els enredo per continuar pujant.

Es tracta d’una pista innocent al principi però que poc a poc ens deixa clar el perquè no hi ha cap ciclista, dels mots que hem vist, doncs hi ha unes pujades de nassos, s’intercalen trams més tranquils per tornar a apretar les dents fins que el Norris fa literalment Puffffff! Te les pulsacions pels núvols, està marejat i tot el sucre que tenia el seu cos ja se l’ha ventilat.

Per sort ara tocava una bona estona de baixada, el corriol infinit des de la pedra de la Ferraura, després seguim per la pista enllaçant corriols però ja veiem que el Norris no hi és, ja no és un ciclista, és un troç de carn sense energia al damunt d’una bici, un tram de corriols amb bones pujades ho acaben per confirmar.

Fem via per corriols més coneguts fins a la font de la Moreneta, parada habitual i canviem de plans per tornar per la via més directa possible. Pugem a Can Bruguera i baixem direcció el Parc Forestal però per un bosc a la banda sud i tornar pel camí del mig.

Hem fet 48 Km amb 1000 metres de desnivell positiu però la veritat és que ens ha semblat a poca cosa, bona part dels corriols previstos finalment no els hem fet però avui teníem molt de temps i ha resultat ser una bona sortida, més per l’Adolfo que se’n fotia del estat deplorable del Norris.