CADIRA DEL BISBE

Tornem a sortir entre setmana després de quasi un mes sense poder fer-ho per diversos motius. Al poli de Premià, el Kiler i el Norris a las 19 hores, amb una mica de mandra, i es que ja comença a apretar la calor, sortim direcció a Teià pel camí del mig tot explicant-li al Kiler com ens va anar a la pedalada de Canet del diumenge passat. Pugen a bon ritme per la riera del poble fins a enllaçar a la pista ons hem pujat fins a Can Raspall. La pista ja es troba seca, tot i que deu ni do la pluge d'aquest últim mes, i es que com ja he comentat abans, ja apreta la calor.

Un cop dalt la carena, girem a l'esquerra i anem a buscar la trialera que baixa fins a Vallromanes, l'ultim tram es espectacular i et puja l'adrenalina un munt, pero quant la baixes sense posar el peu a terra o sense fotret cap trumpade tens una sensació que es la ostia.

Tornem a Can Raspall per la pista i un cop all'a seguim el Gr 92 cap a Sant Mateu. Carreguem aigua a la font que hi ha abasn del mirador de Teià, es que surt bastant fresqueta, i seguim fins a arribar a la trialera que el Pedro, fundador dels Ciclopatas va anomenar la trialera Ciclopata. Aquesta trialera es força técnica, sobretot la primera part ja que hi han moltísimes arrels, que et fan anar amb tots els sentits en alerta.Arribem a la Cadira del Bisbe i baixem per la trialera que surt baixant a mà esquerra i que feia per lo menys dos anys que no feiem....es molt guapa i técnica també.

Un cop a Premià de Dalt hem arribat a Premià de Mar tot passant per la riereta on ens hem despedit fins el diumenge vinent.

20 kms
1,40 temps
620 mts desnivell