dimarts, 11 de setembre del 2012

Ruta de las fuentes de Argentona

--------------------------------------------------------------------------------

También podría haber titulado la ruta de hoy como la "pista maldita" o "maldita pista".  Adolfo, Quique, Norris y Racing planteamos una salida tranquila después de la Cebrianenca del domingo con la intención de ir a descubrir nuevas sendas, por iniciativa del Norris, por la zona de Burriac.



Nos dirigimos hacia Cabrils para subir por detrás del castillo abandonado y del cementerio para bajar por la pista que nos lleva al camino hacia el castillo de Burriac. Una vez arriba bajamos unos metros por la pista coger el sendero de la izquierda justo delante de la entrada del camino a Mordor. Seguimos el sendero y analizamos las posibles entradas a trialeras que bajan a mano derecha. Después de recorrer casi todo el sendero decidimos que el primer desvío era el bueno y vamos hacia él para descubrirlo.

Al principio el sendero es fácil, luego se endurece a nivel de trialera con algún tramo divertido pero poco a poco se va haciendo un reguerón muy difícil de ciclar, sin bajar de la bici vamos avanzando poco a poco hasta que de nuevo la cosa empieza a animarse y pronto nos encontramos inmersos en un paraje espectacular. Sombrío, fresco, verde, húmedo, precioso. Unos metros más abajo hay la "Font de Ferro" de agua carbonatada y ferrosa cuya agua  parece tuvo su éxito a finales del siglo XIX según leemos en un cartel.




Seguimos por un sendero que nos lleva la Font de l'Esquirol cuando nos damos cuenta que la zona está repleta de senderos que suben, bajan y se entrecruzan formando una especie de laberinto. Vemos una indicación y pronto nos encontramos con la Font de Les Sureres ya tocando a una urbanización de Argentona.  Aparecemos en una pista y decidimos ir en dirección oeste subiendo una fuerte rampa cuando nos encontramos una cadena que inicia una nueva pista y decidimos ir a por ella.








Si el inicio es una rampa del 24% que ya asusta la continuación no tiene precio. Un enlace de al menos 8 tramos de 100 metros cada uno con pendientes para quitar el hipo nos esperan hasta llegar a la pista que sube hacia la Mutua que viene de la riera de Clarà y podemos bajar las pulsaciones. Una vez arriba, giramos a la derecha para bajar hasta Orrius por la trialera de la cadena, la que está justo enfrente cuando subimos por el interior de la Mutua. Está en mejores condiciones de lo que recordábamos y la disfrutamos hasta el final.



Luego, subida por el sendero del Pelayo hasta la pista de San Bartomeu y regreso primero por trialera hasta Cabrils y luego por pista hasta Cabrera para coger el Cami del Mig y parar en el Espinaler.

3:05 h.
37 Km.
940 metros de desnivel positivo acumulado




BY RACING-BCN

dilluns, 10 de setembre del 2012

DIUMENGE DE PEDALADES

--------------------------------------------------------------------------------
Aquest diumenge, els Ciclopatas ens hem partit en dos grups, el grup dels Pros i els dels globeros i hem anat a fer dues pedalades, la Pro es la de  Costa Brava Btt Extrem i la globera es la Cebrianenca.

En el grup dels Pros........només tenim un representant!!!! el Racing-bcn jajajajajaja, en el dels globeros, quasi tots els altres, el Lapiero, que pasejaba per casa seva, el R1 2003, el Adolfo-ktm, el Quique-72, el Vnessier, el Opelat i el Norris....cal dir que a última hora hem tingut la baixa del Batxi que obligacions familiars l'hi han impedit venir.....que no sigui res company!!!!



COSTA BRAVA BTT EXTREM



Abandono en la Costa Brava Extrem  

Un problema mecánico aparentemente simple en el kilómetro 7 me ha impedido terminar la Costa Brava Extreme BTT. Desde el inicio oí un ruido en el cambio que no supe identificar y pocos kilómetros después la cadena se rompió por el eslabón de quita y pon que llevaba. Luego una odisea para intentar solucionarlo.



He intentado colocar un eslabón rápido que llevaba de repuesto pero se resistía, no había manera de ponerlo, al final ha salido por los aires y no ha habido manera de encontrarlo entre las hojas. Me he decidido ha tronchar la cadena peo al intentar apretar el bulón, el tronchacadenas se ha bloqueado y no había manera de enroscarlo o aflojarlo. Cuando me he dado cuenta habían pasado todos los participantes y he empezado a deshacer el camino caminando. Al cabo de bastante me he encontrado con uno de la organización que iba quitando las marcas de la ruta y me ha podido desbloquear el tronchacadenas




Cuando he terminado de reparar la cadena ya tenía 50 minutos de desventaja respecto de los últimos así que he decidido abandonar y repetir el próximo año, no era cuestión de ir persiguiendo al que quitaba la señalización del recorrido. Se ha notado que era la primera edición, habrían solo unos 150 inscritos, entre ellos los dos Xavis de Premià de Dalt y el Biker Teià. El recorrido prometía pero será en otra ocasión para disfrutarlo.

  BY RACING-BCN



CEBRIANENCA 2012




Tot comença a les 7,30 del matí al poli de Premià, carraguem les bicis i sortim cap a Sant Cebrià de Vallalta,  be, no tots, ja que algúns surten de difernets poblacions. Ens trobem els set Ciclopatas devant del pavelló municipal de Sant Cebrià i ens preparem per anar a la sortida, ens trobem l'amic JValencia que ha vingut amb una gent del foro, el saludem i ens situem. No hi ha gaire gent i fa bon dia, una mica ennubolat pero amb bona temperatura, encara que el Quique te una mica de fresca i dubte si agafar manguitos...quin paio!!!

A les 9 en punt donen la sortida i enfilem cap el poble, el creuem i de seguida comença a pujar, el que fa que cadascú agafi les seves posicions naturals dins el grup.

El primer tram, a sigut entretingut, amb una barreja de pista de pujada i alguns corriols força divertits, llàstima que no es poden disfrutar gaire, degut a que hi ha molta gent que baixa molt a poc a poc. Així dons hem arrribat al primer avituallament, km 12. Només trobo l'Adolfo, dels altres ni rastre, tots van devant meu menys el Vnessier. Aprofito per menjar i beure uns mica i per inflar la rode del darrera que la tinc superfluixa....em té una mica amargat la put.......roda. Durant aquesta primera part, no m'he trobat gaire bé, encara tinc jet-lag i només habia pogut dormir tres hores.










La segona part de la pedalada ha estat rapidísima, tot per pista ampla amb pendents suaus i molte estona en plà, han passat volant els kms i, encara que no he disfrutat gaire, reconeg que m'ha anat de conya per recuperar-me una mica. Així arribem al segón avituallament, km 24. Aquí ja no hi habia ningú, he begut i menjat i a continuar.






L'últim tram ha estat la repera. Primer hem hagut de pujar força fins arribar a la Creu de Canet, entre pistes i corriols. Allà dalt un altre habituallament, km 31, que només he begut isostar. Que macu, pensaba que ja estaba tot fet, que començariem a baixar fins el poble i.........tururut violes!!! hem començat a enllaçar corriols de pujada i de baixada que nom s'acababem mai, i el contakilómetres que marcaba 35, 36, 37, collons! que passa? que no eren 35 kms!!!!??? finalment, he pogut arribar cansadet pero senser amb 38 kms....Aquets últims 5 kms,  HAN SIGUT UNA ENSERRONA!!!!


Allà eren els altres, cansats, suats pero satisfets d'haber disfrutat d'una bona pedalada... Felicitats Jabalis!!!

38 kms
3,05 temps
1200 mts desnivell

BY NORRIS

diumenge, 2 de setembre del 2012

LA RUTA PERFECTE...O QUASI PERFECTE

--------------------------------------------------------------------------------
Ja fa unes sortides que gaudim d'uns corriols i d'unes trialeres fantàstiques, el repte era aconseguir lligar-les i aconseguir la ruta perfecta.

No se encara perquè, però avui érem al poli de Premià un fotimer de Ciclopatas, de fet, només han faltat dos que a última hora s'han esborrat, un per cagalera (Joax) i l'altre (Opelat) no sabem perquè, dons encara no saben que s'han perdut!!!

A les 8 al lloc de sortida, Racing-bcn, Quique-72, Adolfo-ktm, Kiler-bike, La Bamba negra, Lapiero, Vnessier, Batxi, R1 2003 i el Norris, a més se'ns ha afegit el Jvalencia que ja ha sortit alguna vegada amb nosaltres.

Després de salutacions i altres mandangues sortim direcció a Cabrils per la Poma i........mi te'ls, els del BTT Premià de Dalt.....mes salutacions i que se'ns afegeixen a la sortida en Xavi, Miquel, l'altre Xavi i el Bomba.
Crec que es el dia que més bikers hem sortit junts, semblava una pedalada......




Vinga dons, ja hi som tots i cap a Cabrils. Comencem la pujada per l'interior de la mútua i.....que passa? ja s'han despenjat alguns!! ah, es la Bamba que amb tanta inactivitat bisicletera ha perdut la forma i s'ho pren en calma. Hi han alguns que l'animen i l'hi fan costat.

Seguim pujant fins dalt el gr, un cop reagrupats comencem amb els corriols, creuem la cadena, baixem uns mica, trialera de la bruixa.2, arribem a la bruja i la pugem fins la pista altre cop.

Seguim la pista cap a Òrrius i girem a l'esquerra per fer la trialera de la casa "versión extendida". Com que som molts, a cada cruïlla hem d'anar esperant a la penya no sigui que es perdi algun membre.







Un cop reagrupats a dalt de la trialera, allà on l'antena, seguim, ara per pista direcció a Sant Bartomeu. Al desviament, la Bamba i el Kiler que ens deixen, un (la Bamba) perquè ja en té prou i l'altre (el Kiler) perquè compromisos familiars el fan baixar abans d'hora (que estrany).

Passem el "charco" i una mica més endavant girem a l'esquerra per aquell corriol de pujada que cerca el gr, passem el gr i seguim pel corriol per anar a buscar la pista que puja a l'Antena de Cèllecs. No arribem a dalt, perquè girem a l'esquerra per fer la trialera de baixada.

Un cop a la pista, mentre anem esperant, arriben dos pagesots amb una furgoneta demanat si sabíem de fonts, quin riure, quins personatges més entranyables, anaven discutint entre Ells i ens hem fet un fart de riure de collons jajajajaja...

Arribem a la trialera dels taulons, sembla que l'hi diuen la de la "bisabuela" m'han dit avui, i tercera baixa, el Bomba que ja fa estona que va patint que diu que torna cap a casa. Vinga dons cap avall que fa baixada.....
Es molt llarga i  molt divertida. Ja tornem a ser a baix de tot i continuem cap la pedre de les Orenetes, però tot per corriols. Just abans d'aquests corriols mengem la barreta de rigor que alguns tenen gana. Dons això, per corriols molt ràpids arribem a les Orenetes, girem a la dreta i comencem a pujar una mica per pista una mica per corriol fins a arribar a un altre trialera que ens porta a una zona obaga prop de la pedra de l'elefant.
Un altre baixa, en Miquel, també decideix tornar, massa kms.



Creuem la carretera i seguim per un altre corriol macu, macu, macu i arribem a la pista que va cap la Roca del Vallés, però pista no!!!!, que som Ciclopatas, corriols i trialeres entre elles la de les creus ens porten a la Roca del Vallés, on a la plaça de l'ajuntament, omplim bidons, mengem barretes i gels i alguns truquen a les dones informant que arribaran tard jejeje, algú dormirà al sofà avui.

Molts es pensen que ja tornem....il·lusos!!! sortim per la carretera i agafem el corriol tant guapo de la Prehistòrica, ja que tinc la intenció d'intentar pujar la trialera dels tobogans...... Un cop quasi la carretera, veig un corriol a la dreta i decidim pujar, per veure si ens apropa a la trialera dels tobogans, i si que ens hi ha dut, però hem hagut de fer uns rampots de categoria extra, i amb el final de la trialera, que també puja de colló, esbufegàvem de valent.



Continuem pujant, per on hem vingut, trialera de pujada fins la pista i trialera fins a Sant Bartomeu. Aquí, el Racing ens deixa que te un dinar familiar, els altres esperem als "rezagados" i seguim, aquest cop per pista fins la Roca d'en Toni per anar a fer la baixada per la trialera del cactus.

Tornem com sempre per la Poma fins a Premià.

3:42 h.
51 Km.
1.285 metres desnivell




PD. no la podem catalogar com a sortida perfecta perquè no hem fet el Dragon Khan, s'ens ha fet tard, però si que es cert que ha tingut gran aceptació per part de tothom.

INCIDÈNCIES. dues caigudes sense reportatge gràfic, el Vnessier i el Racing han anat per terra jejeje no només caig Jo

BY NORRIS

dissabte, 1 de setembre del 2012

Sant Pol de Mar - Vilassar de Mar

--------------------------------------------------------------------------------

Hace unos días cayó en mis manos un track que iba desde Sant Pol de Mar hasta Premià por montaña y me pareció interesante hacer el recorrido para conocer un poco más la comarca por rincones aún desconocidos por mí. Así que hoy me he animado a coger el tren hasta Sant Pol y empezar la ruta de regreso en bici.



Me esperaba una ruta más exigente de lo que realmente ha sido, poco más de 1000 metros de desnivel acumulado positivo, 42 kilómetros que he podido hacer en menos de 3 horas. Después de salir de Sant Pol me he dirigido hacia la urbanización El Farell para luego empezar pista dirección a Canet alternando senderos con la pista principal hasta subir a la Creu de Canet, territorio Lapiero.

Primeros kilómetros de pista

El recorrido alterna pista con senderos y alguna trialera

Creu de Canet


Luego el guión ha seguido siendo el mismo, subir y subir pero sin sufrir hasta divisar Arenys de Munt a mis pies. He ido hasta el pueblo y he remontado la riera hasta el merendero de Lourdes, que estaba precintado por la policía local. Ahí mismo empieza una pista rota de subida y enseguida empiezan los senderos y trialeras que me hacen ganar altitud rápidamente. Luego empieza una bajada por una larga trialera que me ha dejado cerca de la pista que conocemos, cerca de la Creu de Rupit y desde allí por el camino habitual hasta casa pasando por Can Bruguera.

Preciosos paisajes, típicos del Maresme. La Creu de Canet al fondo.

Arenys de Munt a la vista

Las barbacoas de Lourdes precintadas

Senderos de todo tipo, algunos con bastante vegetación

También alguna trialera imposible


Es una ruta asequible y que creo que no deberíamos descartar para hacer juntos alguna vez puesto que si bien tiene bastante pista, también hay bastantes senderos y son muy bonitos, sobre todo los de la parte central del recorrido. El camino es totalmente ciclable pues solo he tenido que patear unos 30 metros por una subida que se resistía.




2:50 h.
42 Km.
1.050 desnivel acumulado positivo.


diumenge, 26 d’agost del 2012

4 valientes atacan el Santuari del Corredor por senderos

--------------------------------------------------------------------------------

La cita era clara, intentar hacer de ida y de vuelta el trabajo que dejamos pendiente el pasado mes de abril, conseguir terminar un precioso track que abordaba desde Dosrrius la subida y posterior bajada al Santuari del Corredor por senderos, una ruta bien distinta de la que habitualmente hacemos para ir hasta allí.

Nos encontramos Norris, Batxi, Quique y Racing en el poli de Premià con la baja de última hora de Adolfo, que no se que tenía en la cabeza, si dolor de resaca o de abstinencia se*ual. Lo cierto es que no viniera el Adolfo nos ha ido bien, pues no había ningún integrante del grupo que frenase el ritmo ;-)

Salimos para subir la pared seca, y dirigirnos hacia Sant Bartomeu, cruzamos la carretera  a las 9:05 y en vez de coger a la izquierda por la trialera que nos lleva a la Roca, seguimos pista de subida a la derecha unos metros hasta desviarnos a la derecha por un corriol que nos lleva a patear una bajada, que siempre había hecho en sentido contrario en nuestras Transmaresemes y encontrarnos en la pista que sube de la cantera de Orrius.


Seguimos dirección la urbanización Sant Carles, pero antes de entrar en ella decidimos bordearla por la izquierda para encontrarnos con la ruta habitual dirección la Torrassa del Moro cuando subimos desde la zona de la Roca. Seguimos por tramos de pista hasta encontrar el sendero de subida cuando una piedra en el camino atropella a Quique derribándolo por los suelos. Después de reírnos de él -malos que somos-  reanudamos y en un tres i no res nos plantamos en la carretera que viene de Llinars y emprendemos la subida hacia la Torrassa.




Una vez arriba, en vez de bajar todo por pista cogemos una trialera a la izquierda para hacer más divertida la ruta hasta encontrarnos una vez más en la pista que metros más tarde nos deja en Can Bordoy, son las 10:10 h.. Allí reponemos fuerzas durante 10 minutos y cargamos agua para empezar la parte principal de la ruta de hoy. Iniciamos la subida por la pista asfaltada hacia el Santuari para 200 metros  después coger una trialera a la izquierda y a partir de aquí serpentear alrededor de la pista principal pero siempre por senderos y trialeras y algún bosque a través, un tramo largo de los que hacen afición con senderos escondidos y paisajes cambiantes, ahora alcornoques, ahora pinos, ahora helechos.  Queda corta la descripción pero solo por este tramo vale la pena la salida de hoy.






Cuando ya tenemos a tiro el Santuari, nos desviamos por una pista a la izquierda que nos hace bajar de altitud por una bajada rápida hasta cruzar un riachuelo a la derecha con una primera parte de ascensión agradable que nos lleva hasta el dolmen de Ca l'Arenes. Y desde allí una innumerable sucesión de rampotes, ahora a la derecha, ahora a la izquierda para remontar 250 metros de altitud en muy pocos kilómetros y encontrar el Santuari del Corredor. La subidas tienen su gracia, pues cuando creer que ya no hay más, aparecen por arte de magia otras nuevas.




Reponemos agua y a las 12:00 h. iniciamos el regreso.  Lo hacemos por los famosos escalones a todo trapo hasta que oímos a alguien ¿gritando? ¿llorando?. Nos giramos y vemos al Norris entre un árbol y un arbusto tirado en medio del  monte. El tío no sabía si coger un sendero a la izquierda o seguir escalones abajo, así que finalmente decidió ir contra el árbol, que dicho sea de paso no derribó. Una vez recuperado, seguimos con la bajada que prometía, pero poco después el track nos mete por senderos en desuso, repletos de vegetación y decidimos volver para atrás, seguimos pista y pocos metros después recuperamos el track que nos lleva hacia la urbanización Can Massuet del Far pero siempre por pista y algunos tramos más técnicos con piedras pero nada que ver con los fantásticos corriols de la ida.






Llegamos a Dosrrius a las 12:50 y tiramos riera d'Argentona abajo hasta encontrar el Camí del Mig, luego nos despedimos a las 13:30 en la rotonda de Cabrera, unos para Premià y yo para Vilsassar de Mar. Sin cerveza! una vez más!





68 Km 
4:55 h. 
1.340 m. desnivel acumulado positivo 
2 caídas sin consecuencia

BY RACING-BCN