dimarts, 19 d’agost del 2014

La ruta del Currupipi

--------------------------------------------------------------------------------
Estem de vacances i tenim als Ciclopatas desperdigats arreu, pero sempre hi ha algun que està encara per casa i disposat a fer una sortida entre setmana. Aquest matí el Kike, l'Adolfo i el Norris hem quedat per disfrutar d'una bona sortida.

Sortim de Premià, pugem per la pared seca fins la Creu de Can Boquet i ens endinsem al Vietnam per remuntar pels seus corriols fins dalt de tot de Sant Mateu on apareixem pel darrera, cosa que sorprèn als dos membres més despistats del pelotó Ciclopata.






Continuem la ruta fins la masia, i de les tres pistes que surten de darrera agafem la del mig, que la comencem a baixar fins que girem a l'esquerra per una trialera que hem fet pocs cops pero que deixem aviat ja que descobrim una nova trialera a ma dreta.

Deu ni do quina trialera mes heavits hem descobert, es força llarga i hem disfrutat molt, tot i que hi ha un parell de llocs força complicats la resta es bastant tècnica i molt divertida. Ens ha deixat just davant la casa de Can Gurguí.




Ara toca fer el" fetiche" Ciclopata, la "V", que no l'acabem ja que fem tot seguit la trialera dels punts per després continuar pel corriol de la Trinxa fins el final, tot passant pel costat d'un green del Pitch and Put i enllassant amb el final de la trialera del arbre caigut.



Ara toca remuntar desnivell i ho fem per la urbanització de Can Nadal fins a Can Sardà on ens aturem a fer les barretes. Ara toca baixar per la trialera dels taulons, on ja tornen a ser tots dos ben posats, i continuar enllassant corriols i mes corriols fins la Roca de l'Oreneta, on arribem amb un somriure d'orella a orella tots tres, i es que es un veritable festival de corriols brutals, des de dalt a Can Sardà fins la pedra de l'Oreneta.





Ara ja hem fet tot el tram orgàsmic de la ruta i només ens toca remuntar fins a Sant Bartomeu, que fem per la pista tradicional. Val a dir que ens hem aturat a la font i aquest cop baixava l'aigua ben bona i ben fresqueta, no com l'ultim cop que semblaven aigues fecals.

Ja per la pista hem arribat a la Roca d'en Toni i hem baixat pel corriol de la granota i pel corriol paral·lel a la paret seca per anar a fer les cerveses i braves a la petanca de Premià de Dalt.

Ha sigut una sortida im-presionant, com deia aquell, el del CURRUPIPIIIIII.



Enllaç a la ruta d'avui


39 kms
3,30 temps
1250 mts desnivell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada