120

Pensava que no arribaria mai aquest dia, se m'ha fet molt llarg. Al final han sigut 120 dies sense poder agafar la bici, no l'hi desitjo a ningú.

Avui ha sigut algo diferent, per fi he pogut estrenar la bici de carretera i per l'ocasió, tots els companys Ciclopatas que han pogut, m'han acompanyat en un dels dies mes feliços des de que vaig en bicicleta.

Hem quedat a la plaça de l'ajuntament de Premià a les 8 del matí en Bachi, en Kiler, en Kike i l'Adolfo. Jo estava mes nerviós que quant el Barça juga una final de la champions, no he dormit gaire be  i a les 8 del matí ja suava com un garrí, serà pels 5 kgs que m'he engreixat?????

Allà, mentre esperem que arribi tothom, decideixo posar la cala a la came dolenta que em rellisca el peu i encara serà pitjor el remei que l'enfermetat.....

Com que anem de guays, sortim per carrers del poble per anar a buscar la nacional a l'alçada de l'estació i comencem a fer via. Al inici m'adono deseguida que el tendó no treballa mentre pedalo, beeeee, anem be, això m'anima i començo a tirar sense apretar gaire.

Entre una cosa i un altre, una estona que bado i a una rotonda de Vilassar, m'adono que el fre de la bici nom es al mateix lloc que a la btt.....collooooooooooo, fotu uns malabarismes xocant amb el Batxi, l'hi foto un sustu a una conductora que anava fent la rotonda i aconsegueixo fer-la sense caure. Ja em veia uns altres quatre mesos amb el tendó i clavícula a fer punyetes.....

Tot be, a bon ritme fins a Caldetes, allà començo a notar que el tendó se'm comença a carregar, aviso els altres i ens aturem un moment. De seguida em passa i continuem sense gaires problemes fins que arribem a l'0bjectiu del dia, el bareto de la Vinya de Sant Cebrià de Vilalta, on ens espera el Lapiero.

Esmorzar de colló de mico, uns em menjat botifarra, altres salchiches o llom amb les cervecetes, que no faltin. Tot molt bo i a bon preu.

Val a dir que he arribat be, però mitja hora desprès, encara suava..........

Toca tornar i només penso en la pujadeta d'Arenys........ay mare......

La tornada ha sigut diferent, poc a poc he anat baixant el ritme fins que a Llavaneres ja no podia mes, em fotien mal totes les parts del cos, des de les pestanyes fins les ungles dels peus, joderrrrrrr que durillooooooooo.....

He descansat una mica, el Bachi ens ha deixat que tenia coses mes importants que fer i em deixava en bones mans i poc després em continuat..........no gaire, que a Mataró he hagut de demanar d'aturar-nos altre cop. Es allà que m'he fotut el primer gel de la temporada.

Tornem a la carretera i seguim fent via, jo al davant a 18 per hora i els altres darrera frenant las bicis per no passar-me, que considerats.....No he arribat molt lluny, tercera aturada, ara a Cal Racing, que no ha pogut venir, a fer una cerveceta sota casa seva jeje, amb l'excusa de saludar-lo jo descanso.....

Una estona després enfilem camí cap a casa, on he arribat fet una merda, amb el tormell inflat com un peix globus i adolorit del cagar, sort que una hora i mitja de siesta m'ha deixat com nou....

M'han sortit 60 kms, que per ser la primera vegada en 4 mesos que no feia gens d'esport no està malament. El desnivell i el temps no ho dic que fa riure.......



PD- Vull agrair a tothom que desde el blog, foro, facebook, whatsapp, tfno i en persona, m'ha donat ànims i força durant tots aquests 120 dies de calvari, moltisimes gràcies a tots.

En especial, vull agrair també a la meva dona l'Olga i el meu fill l'Aleix tot el suport i tot l'aguante que han tingut amb mi, cosa difícil de nassos.

I finalment, a tots els Ciclopatas, que m'han ajudat moltísim i m'han demostrat ser molt més que uns col.legues de sortides........SOU ELS MES GRANS

BY NORRIS