diumenge, 27 de desembre del 2015

Cremant turrons

--------------------------------------------------------------------------------
Cremar els torrons no se si els hem cremat, ara be, suar-los no els hem suat ja que fotia un fred aquest matí de nassos, entre la humitat de ran de costa i la boira que hem trobat durant tot el mati.

El grup segueix fent de les seves, a les ja sabudes baixes dels últims dies, ara s'afegeixen d'altres no menys esperades i es que per festes, l'Adolfo ha creuat la frontera i el Racing s'asseu a taula el 24 per nit bona i nos'aixeca fins el dia 2 de gener, empalmant sopar amb esmorzar, esmorzar amb vermut, vermut amb dinar, dinar amb sopar i tornem a començar, quin golafre!!!!!

El Racing desprès de festes


Amb aquest panorama sols tres bikers aquest matí al poli, en Victor, en R1 i en Norris. Sortim direcció a Cabrils per pujar per l'interior de la mutua, un cop dalt, creuem la cadena i fem el primer tram de la ruta perfecta, agafant la bruja de Blair de pujada i creuant la pista que puja d'Òrrius, un troç de trialera de la casa i anem de pet cap a baixar per la "fea".

Ja som a la carretera d'Òrrius, que creuem i pugem per la de les pedres i per la trialera de'n Jan per acabar de fer el desnivell que manca fins el turó. Un cop aquí comencem a baixar per els corriols habituals fins la riera d'Òrrius on ens trobem una temperatura de 4 graus i tots tres trobem a faltar alguna peça mes de roba.




Fem la riera fins el Bell Racó i fem el caminet entretingut de pujada fins a Sant Carles, on en un reagrupament veiem passar un grup de la botiga On veló de Mataró entre els que anava el crack d'en Manolo E. un vell amic al que sempre agrada saludar. Quasi dalt de tot i aprofitant una escletxa de solet fem la barreta que ja hi ha gana.



Un cop dalt de tot ja fem via de retorn, anem a buscar el corriol paral·lel a la pista amb la gran desil·lusió de que tota la primera part ha estat trinxat i convertit en una pista, suposo que per que passin els camions en cas d'incendi, no entenc massa qui decideix quin corriol mereix aquesta sort i quin no, però si em demanen el meu paré, es podrien anar tots a parir panteres..............



Al menys el segon tram està força millor, han desbrossat el bosc però han mantingut el corriol. Aquí en Victor ha tastat el terra i s'ha arrebossat com una croqueta, sense conseqüències.



Un cop travessada la carretera de Parpers i pels corriols habituals arribem a Sant Bartomeu i per pìsta fins a la Roca de'n Toni i baixadeta pel mini Dragon Khan, que es com sembla li diuen a la trialera paral·lela de la paret seca.

Per les braves i les cerveses hem triat el lloc de mes garanties en tot els sentits, qualitat, preu i estufeta, a Vilassar de Dalt.



43 kms
1200 mts desnivell
3.20 temps

Track


BY NORRIS

4 comentaris: