DE NIT DE NOU

Tornem a sortir al vespre, com quasi cada dimarts quant podem fer-ho. Aquest dimarts, erem el Kiler-Bike i el Norris, com quasi sempre, pero a mes a mes s'ha afegit un amic del Kiler, l'Enrique.
Hem quedat a las 7 a la cruilla del camí del mig amb la riereta de Premià, i hem pujat direcció a Vilassar de Dalt per agafar la trialera del cactus de pujada. El primer tram de la trialera es fà força bé, només hem de posar peu a terra just abasn del tobogan, desprès es puja fent esses fins que al final hi ha el "repechon de la muette" que fem a peu. Arribem a la pista i seguim fins la Creu de Can Boquet, Roca d'en Toni, Camp de Tir, on girem a la dreta, allà on hi ha una cadena per fer un corriol curt pero força macu, sobretot de nit.
Tornem a la pista on deseguida girma a l'esquerra per fer la trialera tant maca de la casa abandonada. El primer tram de baixada es guapo de collons i després del tobogan, a la cruilla de més endavant decidim sortir a la pista per enfilar cap a la mútua, on baixem per la pista interior fins a la carretera de la mútua. Arribem a Cabrils i seguim fins Vilassar de Dalt per devant del camp de futbol, girem a l'esquerra per la riera i arribem al camí del mig, allà ens despedim del Enrique tot convocan-nos pel proper dimarts que puguem, i el Kiler i Jo seguim fins Premià passant per devant la Illa Fantasia.

22 kms
1.40 temps
557 mts desnivell

PD: Típica sortida nocturna, trialera de pujada, trialera de baixada i cap a casa......que macu tú!!!!!

CINGLES DE BERTÍ

Sortida conjunta entre els Ciclopatas i els del BTT Premià de Dalt. Els del BTT Premià de Dalt ens van invitar a fer una sortideta amb Ells pels voltants dels Cingles de Bertí i cinc Ciclopatas ens vam apuntar. En principi, habia de venir també la Noe, pero degut a que dissapte va fer massas kms finalment no ens ha pogut acompanya r, esperem trobarla en alguna altre sortida.
Tot ha començat a las 7,30 del matí al circuit BTT de La Poma, a Premià de Dalt. Allà ens hem trobat, per part dels de Dalt, al mestre de cerimonies en Llavi i 5 beteterus més (no recordu el nom de tots i no vull dexar-me a ningú) i dels de Mar(Ciclopatas) el Kiler-Bike, el Adolfo-Ktm, el Lapiero, el R1 2003 i Jo mateix, el Norris. Hem carreg at las bicis en dues furgonetes i carretera i manta direcció al Figaró, on s'ens ha afegit un altre beteteru de Dalt, així que finalment erem 12 bikers Premianencs, 7 de Dalt i 5 de Mar. Del Figaró hem enfilat la carretera cap a Montmany, on hem aparcat las furgonetes.

Mentre muntavem las bicis ens han vingut a rebre uns representants de la fauna autoctona del pais, uns porcs senglars petitets, per cert, feien la mateixa cara que l'Adolfo a primera hora del matí...jajajaja..
Comencem a pedalar carretera amunt on de seguida s'acaba l'asfalt i comença el camí de terra. La primera pujada, es durilla, mes per las pedres que pel desnivell i aviat arribem al Santuari de Puiggracios, on fem el primer reagrupament. Allà ens adonem que no habiem tiongut gaira sort, ja que a la vall hi ha boira i les vistes no son tant espectaculars com voldriem. Seguim pel camí que hi ha darrera el santuari i seguim pujant fins que arribem al Castell de Clascar, on fem alguna foto i mengen alguna barreta. D'allà continuem pujant fins que en una cruilla, en Llavi ens ha dit: "ara comença un corriol de pur Mountainbike" . Ens disposem a fer el corriol-trialera-pista llarg de nassos i perillòs també degut a que portas la btt just pel canto dels Cingles. Deu ni do si es perillòs, com et descuidis et fots una gardela que no et troben en força temps.

Com que aquest corriol era super llarg i hi habien força cruilles, hem fet força aturades, per reagrupar-nos i per fer algunas fotos. Tot baixan, primer contratemps, un dels de Dalt ha punxat, res cambi de càmara i a seguir, una mica més endavant, el mateix biker punxa altre vegada, res, a demanar cuberta cambi ràpid i a continuar fin que hem arribat a Centelles. Hi habia mercat i molta gent, que ens miraban com si fosim extraterrestres. A la plaça del poble un altre punxada d'un altre biker dels de Dalt, aquesta vegada era roda tubeless i s'ha pogut reparar gràcies al líquid. Hem repostat aigua i hem continuat.

Hem sortit del poble per la carretera que et porta cap a Sant Martí de Centelles, (segueixo amb la meva, qui rotllo lo de la carretera, no s'acaba mai, vinga a moure desarollo. No l'hi veig la gràcia, potser amb una bici de carretera es diferent, ho hauré de probar) on hem trencat a mà esquerra per una pista. Hem seguit pujant i pujant per agafar l'alçada dels Cingles tot anar xerrant i disfrutant, ara si, del paissatge ja que sortia el sol i le s vistes començaban a ser espectaculars. Un altre incident hem tingut quan a un dels de Dalt se l'hi ha trencat el cambi hi ha hagut de fer els últioms 5 kms en singlespeed. Un cop a dalt, baixada molt ràpida una mica acollonidos a no caure, degut a la quantitat de pedres que hi han, i on Jo mateix he punxat la roda del darrera. he posat una càmara el més depressa que he pogut i hem continuat fins las furgonetes on ens hem felicitat per la ruta tant guapa i per no haber pres ningú mal.

Carregada de bicis a las furgonetes i cap a Premià, on hem arribat a las 14,15, despedida i fins un altre.

42 kms
3.14 temps
982 mts desnivell

PD: Ruta acollonant per les vistes, si fà bó, sobretot per el super corriol que et porta a Centelles, i com sempre molt bona companyia dels Beteterus de Premià de Dalt.

MATARÓ-PLÀ DE LA CALMA-MATARÓ

Soc massa valent en apuntarme a aquestes sortidas tant animals, pero quan l'Adolfo-KTM ens va proposar de fer aquesta sortida amb uns companys del gimnàs Paradis on Ell va a fer Spinning, no ho vaig dubtar gens, tot i que sabia que m'enpenadiria.

Dons finalment, hem quedat aquest matí a las 7,30 del matí al costat de la plaça d'Italia de Mataró el Adolfo-KTM i el Norris representant als Ciclopatas i els Manolos ( hi habia 2), el Roberto, el Santi i el seu fill de tretze anys, l'Albert. Desprès de las presentacions, hem enfilat direcció al Decathlon on hem passat pel seu parking y hem creuat l'autopista direcció las pistas d'atletisme. D'allà pujadeta cap al Parc Forestal, on uns nanos que tornaven de festa s'han quedat glaçats en saber que anavem cap al Montseny. A Can Bruguera hem perdut al nano, que anava l'ultim y s'ha confòs en una cruilla i l'han hagut d'anar a buscar. Llavors pensavem que patiriam per haber d'anar arrossegant un nen de 13 anys durant tota la ruta......estabam ben equivocats, i la primera sorpresa ha sigut quan just desprès de Can Bruguera hem agafat una trialera i el xaval l'ha baixada depressa depressa, amb molta seguretat. Hem continuat la ruta direcció al Santuari del Corredor, on crec que hem saludat a mitja Catalunya que estava buscant bolets.

Just desprès del Corredor, hem aprofitat una clariana de solet per fer la primera barreta, ja eren més de las 10 del matí hi habia gana. Baixadeta ràpida per una pista plena de regarots degut a las últimas pluges fins que hem creuat l'autopista i hem arribat a Villalva Saserra. Reagrupament, i començament del meu calvari particular.

Tot ha començat allà, quan s'ha decidit seguir per carretera, i es que aixó de anar movent desarrollo a tot trap, no hem senta gens bé. De Villalva hem anat, com deia, per carretera, primer a Sant Antoni de Vilamajor, on ens hem reagrupat, desprès cap a Cànovas, on hem agafat aigua, i de Cànovas carretera cap amunt, on hem arribat a las portas del Parc Natural del Montseny. Allà hem començat pujant bastant fins un llac, crec que artificial, on la pista es una mica plana i hem aprofitat a fer unas fotos, i desprès ha començat la pujada. Els primers 2 o 3 kms els he fet bastant bés, pero llavors, coincidint amb unas rampas fortas, m'ha agafat una pàjara de colló de mico, y m'he hagut de menjar dues barretes, que he deborat com una animal i una barreta de sucre. Quant he aconseguit arribar a una masia molt gran que està en reformes i m'han vist la cara pàlida que portaba han flipat. Els he dit que no podia continuar, que ja els esperaba allà. Han sortit tos 6 camí amunt, i al cap de 5 minuts, ja m'habian fet efecta las barretes i ja que fotia un fred de nassos m'he decidit de pujar poc a poc fins on pogués. I així ho he fet, molinet i xino xano cap amunt, quant la pista s'enpinava una mica, baixaba de la bici i caminava una estona, i quant era una mica més suau dons pujaba i cap amunt.

La repera.....no es fà llarga la pujadeta de marras....no s'acaba mai....fins que després de no se quant de temps pujant, m'els he trobat que ja baixaban, m'han dit que més o menys hem quedaban uns 2 kms per arribar a dalt, i que fotia un fred de la reostia. Apa, a posar-se els manguitos i el xubasquero i cap aball que fà baixada. Com costa pujar i que ràpit que es baixa, tot i que desprès de tants kms, uns 60 portabam ja, elcoll es carrega molt. Com que ja eren las 14 passades, decidim anar a Cànovas a dinar, al primer restaurant ens diuen que tenim per mitja hora, i marxem, i al centre del poble dinem a un altre restaurant, on hem dinat molt bé i molt cómodes, ja que no hi habia gaira gent. Per cert, las bicicletas las hem guardat dins la casa particular dels amos del restaurant, collonut.

Hi habia por per saber com després de dinar respondrien las camas, pero a mí m'ha anat força bé. Hem tornat per carretera, pero ara al inici es baixada i hem agafat força velocitat. Direcció a Cardedeu, desprès cap a Dosrrius, i també per carretera fins a la riera d'Argentona, que tot seguin-la hem arribat per un corriol y per camins agrícolas a Mataró. A la benzinera hem rentat las bicicletas i al costat de la Plaça d'Italia ens hem despedit fins una altre.


92 kms
7.07 temps
2032 desnivell acumulat

PD: 1. La carretera no m'agrada, pero menys mal que la tornada l'hem fet per carretera que si no, no arribo.
       2. Com es nota que la gent que fà spinning està forta com un toro, quins màquinas aquests paius.
       3. 2032 mts de desnivell acumulat es el meu record absolut en una sortida i de cames bé, ara de genolls, de esquena, de coll i de cul, més val no parlar-ne.
       4. El millor del Mountain Bike, es quan arribas a casa desfet d'una sortida com la d'avui, i t'apalanques al sofà a reviure la sortida......quina pasada!!!

NOCTURNITAT I "ALEVOSIA"

Desde la Transmaresme que, per diferents motius, no había pogut agafar la BTT, i tenia un "mono" de nasos. El dilluns següent a la Transmaresme, vaig marxar de viatge, per motius de feina, a l'altre punta del mon, i no vaig tornar fins el diumenge següent al migdia, a més de portar un constipat del "copon". Dimarts passat, amb moltes ganes de agafar la bici, els meus companys habituals d'entre setmana, no podian sortir, i el dijous, després de quedar amb Ells, finalment, no vaig poder sortir degut a una migranya emprenyadora. O sigui que ahir divendres a la tarda, no vaig poder estar-me de sortir a pedalar, i més veient la previsió del temps que ens espera aquest pont del Pilar, pluja tots els dias. Dons així, truco a l'únic que crec que em pot acompanyar un divendres a la tarda, el R1 2003, i quedo amb Ell a las 19 hores a Cabrils.

Desideixo sortir abans tot sol i surto de casa passades las 17,30. Passo per L'Illa Fantasia direcció al cementiri de Vilassar de Dalt per pujar per la pared seca. Deu ni do, pujo a bon ritme, tot i que fà 10 dies que no agafo la bici, trenco, a mig camí pel trencvant de la dreta i arribo a la Roca d'en Toni on segueixo per pista direcció a la Mútua. Allà arribo, miro el rellotge i encara es dora, així que segueixo una mica endavant i giro a la dreta on hi ha la cadena per anar a buscar la trialera de la Cabrilenca, pero no l'agafo i segueixo pujant fins arribar a un corriol que agafo i que em deixa on hi ha un mirador que veus Cabrils, Cabrera i el Castell de Burriac, tot enboirat....molt macu tú. Baixo per camins i corriols fins el cementiri de Cabrils, traveso el poble i m'aturo devant del Tribike a esperar al R1.

Son las 19 hores i trobo el company que es sorprent de saber que ja porto una volteta. Pujem tot parlant, ja que feia mols dies que no ens veiem, per la Mútua, fins que en arribar a dalt, decidim baixar per la pista, primer i trialera després que hi ha tot girant desde la mútua a la dreta i agafanr el trencant de l'esquerra que hi ha una cadena. A migja baixada ja tinc que encendre les llums, ja que es comença a fer fosc. Baixem depressa, tot i que hi ha troços que estan bastant malament degut les pluges. Arribem a baix i seguim fins que arribem a la trialera que coneixem per la guapa, allà on baix apendre a volar, i la pujem. La pujo a bon ritme, i es que de nit, pujatr pel mig del bosc, em motiva bastant, la veritat. arribem a la pista acompanyats pel soroll del pulsometre del R1, que li deia" prou tio"... i decidim seguir per pista per anar a buscar la trialera dels cactus que agafem desde dalt de tot. Baixem fins Vilassar de Dalt on ens separem. Jo continuo per la Poma fins a Premià de Mar, on arribo satisfet i no gaire cansat.

33 kms
2.50 temps
1020 mts desnivell

PD. Cada vegada m'agrada més sortir de nit amb les llums......."la noche me confunde"