La ruta perfecte

Ja feia temps que el Norris barrinava una ruta que millorés la ruta quasi perfecte que vàrem fer el 2 de setembre. Un enllaç continu de corriols i trialeres des de Premià de Mar cap a la Roca. Aprofitant que avui era festa ens hem reunit el Pelayo, Quique, Norris, Adolfo, Xavi, un amic del Pelayo, Batxi, Víctor i Racing per intentar fer encara més extensa la ruta del setembre.

Hem sortit a les 8h direcció a Cabrils, interior de la Mútua fins a la cadena, enllacem corriols amb la variant del Kiler i la Bruixa fins arribar a la pista, uns metres més avall agafem la trialera de la Casa abandonada, però en la seva versió més extensa. En arribar a dalt a les torres de llum, les seguim per fer primer la pujada i després la baixada més tècnica fins a la pista. Seguim per agafar direcció Sant Bartomeu. Abans d’arribar a l’ermita girem a l’esquerre per seguir pel festival de corriols i trialeres del dia.

Remuntem la primera trialera i corriol posterior, pugem uns metres la pista que va direcció l’antena de Cèllecs i agafem la preciosa trialera que surt d’una corba de la pista i que ens deixarà en una altre pista, uns metres més enllà fruïm de la trialera dels Taulons, primer amb la baixada i desprès amb la fatídica pujada que ens porta a un corriol des don podem gaudir de la natura per un inacabable seguit de camins estrets que ens portarà fins a la pedra de la Oreneta a on descansem una estona.

Agafem pista de pujada direcció Sant Bartomeu i un cop hem de tornar a descendir el Batxi i el Víctor ens deixen per agafar el camí de tornada. La resta seguim corriolejant fins trobar la pista del Meridià Verd. Agafem el corriol de l’esquerre sense anar per pista i gaudim un altre com de bonics paratges en mig del bosc  direcció a la Roca del Vallès.  A prop de la carretera, girem a la dreta per començar la tornada, son les 11:10h.i portem només 31 kilòmetres. La pujada és força entretinguda fins arribar a un corriol ratoner que coneixem molt bé i que ens porta a la carretera de Parpers. La creuem i pocs metres avall tornem a un corriol a la dreta que ens porta per un paisatge de tardor en un paratge que sempre ens ha deixat bocabadats, amb arbres molt grans i amb un recorregut ple de fulles al terra.

Al acabar el corriol, comença una divertida i sempre exigent pujada, típica de la cursa de la Prehistòrica. Un cop a dalt respirem tranquils una estona i seguim la ruta habitual per anar a la Torrassa del Moro però abans d’entravessar la carretera que va de Cardedeu a Dosrius ens acostem a la font. Desprès pujada per pista, passem pel costat de la Torrassa i anem directes a un altre plat fort del dia: el Dragon Khan del qual fruïm fins la carretera sense descans. Tornem pel Canadà, que ens sorprèn doncs s’han emportat tots els troncs i acabem a Dosrius.

Allà jo marxo directe cap a casa, riera d’Argentona i camí del mig mentre que la resta es queden per fer un entrepà i retornar amb més tranquil·litat.

Avui no hi hagut masses incidents, quasi al principi al Xavi se li ha torçat el plat gran dels seus Rotor que ha intentat arreglar, tot i que avui la ruta era de quasi de plat petit tota l’estona i per tant poc li ha condicionat. El Norris ha patit a les últimes pujades de rampes a la cama dreta però tampoc ha perdut gaire el ritme i el Quique ha sofert d’una caiguda ¡sense foto!, es veu que li ha agradat això de rebolcar-se pel fang.

Tampoc ha fet un fred extrem, només a primera hora i a les baixades la temperatura es feia notar i el dia ha estat esplèndid amb un cel sense núvols i un terreny força humit amb el que donava gust tant pujar com baixar. És a dir un dia perfecte per una ruta perfecte.  

Les meves dades han estat:

4:40 h.

62 Km.

1.440 metres de desnivell positiu acumulat.

 

 Enllaç al track d'avui