Avui ens ha sortit una volteta força maca amb la btt i es que quan descubreixes nous corriols ja t'en vas cap a casa amb una satisfacció gran.
Com que fà fred i hi ha algun fredolic al grup, hem quedat a les 9 del matí enlloc de quedar a les 8 com sempre. La veritat es que a les 9 el dia ja s'ha aixexat una mica i no fa tant de viruji com a les 8.
Dons avui erem el Adolfo-ktm, el Kiler-bike i el Norris, que el Pelayo està fotut de las trompadas que es va fotre la setmana pasada, "QUE TE MEJORES PELI".
Al kiler, se l'hi ha acudit pujar per la pista de "Los locos", que es com la coneixen els Tiralee i es la pista que surt de Vilassar de Dalt i arriba fins la Creu de Can Boquet. Sortim del Poli de Premià direcció a la Poma, i pujem per els caminets i per una urbanització fins enllaçar la pista de "Los locos", arribem a la Creu i girem direcció a la Roca d'en Toni i seguim direcció a Sant Bertomeu on girem a l'esquerra per anar a buscar el corriol del gr. Allà comencem a enllaçar trialeras i corriols amb l'intenció d'anar a fer un corriol que fà molt de temps que voliem fer i que comença just desprès de las rocas que hi han al dolmen de les orenetas.
Just al punt més alt de la ruta, he comentat que hi habia una trialera que es va fer en una Trinxacadenas que només habiam fet el Adolf i Jo i que podruiem fer-la abans. Lo guapo ha començat llavors, ja que just al costat d'aquesta començava un corriol nou molt guapo i que ja ens hem donat compta de que era d'alguna cursa feta feia poc.
Corriol llarg i molt macu, amb una mica de tot, unas parts ràpidas, unas parts tècnicas fins que arribas a la Urbanització, i allà hem anat fins la roca de las Orenetas on hem fet la barreta. Hem pujat per la trialera del Dolmen, fins que hem vist un desvio i per allà que hem anat, i ens hem donat compta que era el corriol que voliem fer desde un principi. Hi habian molts bikers, i hem pogut saber que estaban seguint el trac de la última Prehistòrica.
Un cop a Sant Bertomeu hem seguit la pista de tornada passant per la Roca d'en Toni i hem baixat per la pista de la font d'en Dirol i per acabar la trialera fins a Vilassar de aDalt on hem anat a fer la cerveceta al parc de Can Rafart.
30 kms
2.32 temps
900 mts desnivell
PD: Com mola aixó de fer trialeras o corriols nous, si cada setmana en tinguessim de nous seria la reostia!!!
diumenge, 28 de novembre del 2010
diumenge, 21 de novembre del 2010
EL PUPAS Y DOS MAS
Bueno, Bueno, bueno.... salidita chula, chula la que nos a brindado la presencia de Pely que ya lo encontrabamos a faltar,cada vez que viene es que me parto... A las ocho en el poli e llegado yo el primero con una rasquilla que pegaba,,, el segundo Pely se presenta con una Burra de carbonaco, que cabrrroooonnn. Una Conor WRC del carajo. Ande luego el que faltava pal duro NORRRRISSSS, con una cara de sobao,,,,,, del Kilty-Piti ni rastro el tio se a levantao pero no a venido Freaky. Salimos direccion para subir por la pared seca, y despues del campo de futbol del Premia de dalt Norris sube un bordillo alaaaaaaaa!!! raja el caucho, el liquido de las tubules que lleva no consiguen sellar la raja y tiene que poner una tripa, (la cubierta tiene solo tres semana tocate los huevos). Bien subimos asta la creu d´en boet subimos el Vietnam, asta Sant Mateu bajamos por la pista a la derecha el Ovni, en el cruce de Teia-Vallrromanes el Norris se encuentra un colega y se tira media hora hablando... cuando acaban se dan dos besos y se despiden, cogemos trialera y bajamos a Vallromanes paramos en la plaza, comemos una barrita al solecito que con la rrasca que mete se esta de coña.
Vamos a la trialera del arbol caido que baja al golf, latrialera esta de muerte limpia super rapida disfrutamos de lo lindo, nos dirigimos a la pita donde el charco subiendo por posta urbanizacion pasando por Can Nadal, el Pelayo sube petao. en el charco propongo bajar a Orrius por la trialera del Pelayo lo hacemos otra vez a velocidad terminal QUE GUAPOOOO!!! Sobimos por la pista que es de desnivel mas suave el Pelayo otra vez petao ,petao, le adelanta una señora en bici Globera y ya no la pilla en toda la subida, aguanta !!!
Llegamos a la mutua Norris le propone a Pelayo que baje la mutua, dice que no que nos acompaña a bajar por la trialera de Cabrils. Empieza el Show, en el primer tramo esperamos en una explanada al ultimo para reagruparnos y aparece Pelayo con una ostia que se a pegao con todo el geto contra el suelo,ja ja ja ja no se a hecho nada pero esta baldao.... ultimo tramo bajo detras de Norris todo lo rapido que puedo, detras pegao, siento el aliento de Pelayo y a cincuenta metros del final, justo al lado de la casa, se pega una santa ostia contra un pino que deja la oreja pegada contra el tronco, (esta la silueta del orejon en el pino, lo tiene rojo como un semaforo). Vamos que se a ido pa casa con una paliza en el cuerpo... que pa que.
Nosotros hemos ido a la petanca a tomar una cervecita con Kitti-Pilli.
39 Kms +-
Desnivel lo pondra el Norrris
Vm el Pelayo
PD: Hoy la crónica es cortesía del ADOLFO-KTM, la he pillado directamente del post que tenemos para quedar en el foromtb....a parte del léxico empleado, coroboro todo lo dicho por el capullin del Adolfo.
39 kms.
3.10 tiempo
1170 mts desnivel
Vamos a la trialera del arbol caido que baja al golf, latrialera esta de muerte limpia super rapida disfrutamos de lo lindo, nos dirigimos a la pita donde el charco subiendo por posta urbanizacion pasando por Can Nadal, el Pelayo sube petao. en el charco propongo bajar a Orrius por la trialera del Pelayo lo hacemos otra vez a velocidad terminal QUE GUAPOOOO!!! Sobimos por la pista que es de desnivel mas suave el Pelayo otra vez petao ,petao, le adelanta una señora en bici Globera y ya no la pilla en toda la subida, aguanta !!!
Llegamos a la mutua Norris le propone a Pelayo que baje la mutua, dice que no que nos acompaña a bajar por la trialera de Cabrils. Empieza el Show, en el primer tramo esperamos en una explanada al ultimo para reagruparnos y aparece Pelayo con una ostia que se a pegao con todo el geto contra el suelo,ja ja ja ja no se a hecho nada pero esta baldao.... ultimo tramo bajo detras de Norris todo lo rapido que puedo, detras pegao, siento el aliento de Pelayo y a cincuenta metros del final, justo al lado de la casa, se pega una santa ostia contra un pino que deja la oreja pegada contra el tronco, (esta la silueta del orejon en el pino, lo tiene rojo como un semaforo). Vamos que se a ido pa casa con una paliza en el cuerpo... que pa que.
Nosotros hemos ido a la petanca a tomar una cervecita con Kitti-Pilli.
39 Kms +-
Desnivel lo pondra el Norrris
Vm el Pelayo
PD: Hoy la crónica es cortesía del ADOLFO-KTM, la he pillado directamente del post que tenemos para quedar en el foromtb....a parte del léxico empleado, coroboro todo lo dicho por el capullin del Adolfo.
39 kms.
3.10 tiempo
1170 mts desnivel
diumenge, 14 de novembre del 2010
PERDIDOS
Mira que es dificil de perdre's per la Serralada del Litoral, desprès de tant de temps voltant pels seus corriols i trialeras......dons avui, perdre's el que es diu perdre's, no, pero hem fet una mà de corriols i trialeras novas del cagar.
I com pot ser aixó? dons mira, per casualitat. Ens hem trobat aquest matí, com sempre al poliesportiu de Premià el Adolfo-ktm, el Kiler-bike i el Norris, i hem enfilat cap a Cabrils, ja que com que avui era la pedalada de Teià, no viliem trobar-nos molta penya, ja que als primers kms tothom anava cap a Teià. A la benzinera de Cabrils, hem inflat com cal las rodes i hem pujat per l'interior de la mútua. Quan hem arribat dalt a la cornisa, hem creuat tot recte per la trialera que baixa direcció a Òrrius, i ens hem fixat que el camí estava marcat, i ens hem pensat que era de la pedalada de Teià, i hem decidit, ja que erem els primer en passar, de fer-la per la cara, aixó si, sense butifatrra final. A mí ja m'ha extranyat, que al girar per un camí, hi habia una cadena posada, amb lo perillós que es per las bicis, pero hem seguit rodant fins que en arribar a baix de tot, ja ens hem tret els dubtes quant ens hem trobat una pujada imposible de fer amb la bicicleta, i uns tios que hi habia de l'organització ens han dit que era una cursa de muntanya a peu.....ah ara ho entenem!!! Dons mira Tú hem seguit las marques que hi había i "desde luegu" que hem disfrutat molt, ja que els camins i corriols eren molt macus i a més desconeguts per nosaltres.
No se ven bé per on hem passat, recordo la font del Quico, a prop de la gossera d'Argentona, i per el Gr 92 hem tornat cap a casa, tot baixant per on hem pujat. Cerveseta de comiat a la petanca de Premià de Dalt i fins diumenge que ve.
30 kms
2.56 temps
895 mts desnivell
PD: Aquests que fan curses de muntanya, estant molt penjats eh, 26 kms i 1300 mts de desnivell tot corrent per la muntanya es molt heavy, la reostia!!!!.
I com pot ser aixó? dons mira, per casualitat. Ens hem trobat aquest matí, com sempre al poliesportiu de Premià el Adolfo-ktm, el Kiler-bike i el Norris, i hem enfilat cap a Cabrils, ja que com que avui era la pedalada de Teià, no viliem trobar-nos molta penya, ja que als primers kms tothom anava cap a Teià. A la benzinera de Cabrils, hem inflat com cal las rodes i hem pujat per l'interior de la mútua. Quan hem arribat dalt a la cornisa, hem creuat tot recte per la trialera que baixa direcció a Òrrius, i ens hem fixat que el camí estava marcat, i ens hem pensat que era de la pedalada de Teià, i hem decidit, ja que erem els primer en passar, de fer-la per la cara, aixó si, sense butifatrra final. A mí ja m'ha extranyat, que al girar per un camí, hi habia una cadena posada, amb lo perillós que es per las bicis, pero hem seguit rodant fins que en arribar a baix de tot, ja ens hem tret els dubtes quant ens hem trobat una pujada imposible de fer amb la bicicleta, i uns tios que hi habia de l'organització ens han dit que era una cursa de muntanya a peu.....ah ara ho entenem!!! Dons mira Tú hem seguit las marques que hi había i "desde luegu" que hem disfrutat molt, ja que els camins i corriols eren molt macus i a més desconeguts per nosaltres.
No se ven bé per on hem passat, recordo la font del Quico, a prop de la gossera d'Argentona, i per el Gr 92 hem tornat cap a casa, tot baixant per on hem pujat. Cerveseta de comiat a la petanca de Premià de Dalt i fins diumenge que ve.
30 kms
2.56 temps
895 mts desnivell
PD: Aquests que fan curses de muntanya, estant molt penjats eh, 26 kms i 1300 mts de desnivell tot corrent per la muntanya es molt heavy, la reostia!!!!.
dijous, 11 de novembre del 2010
ORRIENCA 2010
Como que no les sale de los güevos de hacer la crónica, al menos os cuelgo el video de la Orrienca donde participaron dos Ciclopatas, el Adolfo-ktm y el Lapiero. Si os fijais, al inicio aparecen un momentin por allí.
dimarts, 2 de novembre del 2010
MÉS NOCTURNAS
Sortida nocturna tradicional, es a dir que, degut a diferents qüestions, no ens ha quedat una altre que fer un recorregut supertradicional.
Avui hem sortit el Kiler-Bike i el Norris, hem quedat com sempre devant del poli a las 19,15, pero hem sortit molt més tard ja que el Kiler he tingut complicacions d'última hora. Voliem pujar per Teià per anar a fer una trialera que l'últim dia que la vem fer era plena d'arbres i va ser com una tortura xina i que al Kiler l'hi habian dit que ja era neta dels arbres caiguts, pero com s'ens habia fet tard, ho hem modificat sobre la marxa.Hem anat tirant cap a Teià per el Camí del mig, riera de Teià i més problemas, ara mecànics. Desde la sortida pels Cingles de Bertí, per culpa de las pedres i el meu cap, que soc una mica animal, la Rush va patir uns serie d'avaries. La primera, em va fer portar la bici al mecànic, i es que la roda de darrera va quedar com un buit, més encara quant vaig intentar d'adressar-la Jo mateix, i la rodeta del cambi partida en dos. La segona que el cambi el tenia fet una caca i em saltaban els pinyons. Dons aixó, a Teià em hagut d'aturar-nos i amb el tornavis i la destressa del Kiler hem pogut arreglar-ho.
Seguim, ara si, tardísim, pujant fins la cornisa, a dalt, girem a la dreta i anem a buscar la font de Can Gurgui per fer la trialera de la V, pujadeta fins la Creu de Can Boquet i baixem depressa, primer per la pista per enllaçar amb la trialera de la dreta, primer i per la de la esquerra després, creuem la carretera per el cementiri de Vilassar de Dalt els pins i arribem a Premià de Mar per La Poma.
21 kms
1.39 temps
500 mts desnivell
PD: La foto superior es de un Ciclopata Pionero, que poco a poco va volviendo a su habitat natural.....OLE OLE Y OLE
Avui hem sortit el Kiler-Bike i el Norris, hem quedat com sempre devant del poli a las 19,15, pero hem sortit molt més tard ja que el Kiler he tingut complicacions d'última hora. Voliem pujar per Teià per anar a fer una trialera que l'últim dia que la vem fer era plena d'arbres i va ser com una tortura xina i que al Kiler l'hi habian dit que ja era neta dels arbres caiguts, pero com s'ens habia fet tard, ho hem modificat sobre la marxa.Hem anat tirant cap a Teià per el Camí del mig, riera de Teià i més problemas, ara mecànics. Desde la sortida pels Cingles de Bertí, per culpa de las pedres i el meu cap, que soc una mica animal, la Rush va patir uns serie d'avaries. La primera, em va fer portar la bici al mecànic, i es que la roda de darrera va quedar com un buit, més encara quant vaig intentar d'adressar-la Jo mateix, i la rodeta del cambi partida en dos. La segona que el cambi el tenia fet una caca i em saltaban els pinyons. Dons aixó, a Teià em hagut d'aturar-nos i amb el tornavis i la destressa del Kiler hem pogut arreglar-ho.
Seguim, ara si, tardísim, pujant fins la cornisa, a dalt, girem a la dreta i anem a buscar la font de Can Gurgui per fer la trialera de la V, pujadeta fins la Creu de Can Boquet i baixem depressa, primer per la pista per enllaçar amb la trialera de la dreta, primer i per la de la esquerra després, creuem la carretera per el cementiri de Vilassar de Dalt els pins i arribem a Premià de Mar per La Poma.
21 kms
1.39 temps
500 mts desnivell
PD: La foto superior es de un Ciclopata Pionero, que poco a poco va volviendo a su habitat natural.....OLE OLE Y OLE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)