dimarts, 30 d’agost del 2011

Se va el Kiler, se va pa la barranquilla...

--------------------------------------------------------------------------------
Escapada de tarde pero oficial, y a ultima hora se ha unido un biker de premia, Alfonso, esperamos que te apuntes a mas salidas...


Pues eramos Kiler, Racing, Alfonso y YO... Le hemos prometido al Alfonso que seria una salida suave pero me parece que ha quedao un poco petao,lo siento tiu, pero es que el Racing no sabe frenarse.




Subida por Teia, a la derecha casi llegando arriba, de frente Font de can Gurgui, y pa la V a la mitad izquierda a la de los puntos, que no hemos avisado al Alfonso y como ha visto que el árbol le llamaba pues se ha abrazado a él con mucho cariño... abajo la pista de la izquierda para coge el sendero que nos lleva a Vallromanes, bajamos a la riera y pista parriba que va, en el cruce derecha para bajar por las viñas asta los bloques (Masnou)... Pues en el segundo tramo del sendero la catástrofe, el Kiler ha pisado una piedra suelta que lo ha catapultado pa la barranquilla!!! joder hemos flipao! con el susto y revisando la bici nueva que no sufriera daños, nos hemos dado cuenta que le faltaba un tornillo de la pieza que une la potencia con el manillar y el resto estaban sueltos.(A! y un perro simpático que bajando se le ponía delante al Alfonso y se le sentaba si dejarnos pasar al resto, mas feliz él)..- Ya sin mas hemos llegado ha Masnou donde yo me he despedido y ellos han seguido su camino a Premià por el cami del Mig. (eso creo).

By Adolfo-ktm.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Salida del Domingo 28/8. Empieza la Liga.

--------------------------------------------------------------------------------
Quedamos en el poli como siempre, llego y allí esta el Norris como un clavo, el que no aparece es el Racing primera baja (nos ha comentado que ha tenido problemas con la rueda la tenia otra vez desinflada), por fortuna minutos después se presenta el reserva el Lince, grata sorpresa ya que hacia mogollón que no venia, pues estando los que estábamos nos ponemos en marcha decidiendo una suave ruta por el cami del mig para no reventar al Lince, cuando pasando por la Poma saludamos a los colegas del BTT Premià de dalt Miquel y Xavi que nos cuentan que también creen que saldrán solo ellos ya que los otros que tenían que llegar se han quedado sobando, -pues nada veniros con nosotros, les comenta el Norris y así el pelotón de cinco cogemos el cami dirección Mataró .


 El Xavi nos comenta que siguiendo el cami del mig, subiendo la riera de Argentona podemos llegar a la pista que nos lleva a Can Brugera para enseñarnos un sendero que baja a la font de L’atmetller cerca de Cañamas… pos vale.


Durante la ruta ya subiendo la pista ha Can Brugera el Lince decide “girar cua” con lo que hará de vuelta hasta casa ya tendrá suficiente por hoy, que no ha sido poco, el tío se ha esforzado de lo lindo, se ha caído cuatro o cinco veces pero que mas da.

El resto hemos seguido hasta la font, el sendero es muy guapo pero en estos momentos la verdad es que vegetación esta muy crecida y dificulta el paso, sobre todo las zarzas, eso y las picadas de los mosquitos,(cabrones!).

Salimos del bosque como podemos dirección Dosrius pasando por una granja de borricos, y bajamos por la riera cuando estamos a la altura de la perrera de Argentona viendo que vamos bien de tiempo y que el calor no respeta un poco decidimos subir
por montaña y no repetir el cami del mig, por suerte vamos encontrando mas fuentes por el camino,


llegamos a la mutua pero bajamos por la trialera de Cabrils (si no me equivoco). Y de allí de cabeza a la petanca ha trincarnos unas birrillas. Resultado una salida chula con una gente encantadora.

By Adolfo-ktm

51 kms
3.38 tiempo
999 mts desnivel

PD: Saludos a Xavi al Miquel y al Lince gracias por la compañía.

dijous, 25 d’agost del 2011

OTRO FOSTIO!!!

--------------------------------------------------------------------------------

Un altre tarda estiuenca amb força calor però pels ciclopatas, "no hay dolor", lo que si hay es sudor y musho!! Dons res, que hem tornat a quedar el Racing i el Norris al mateix lloc i a la mateixa hora i hem començat la nostra ruta pel mateix lloc que el passat dimarts, es a dir, passant per Cabrils i pujant fins el gr 92 pel l'interior de la mútua.31 kms


Un cop a dalt, decidim fer el que teníem previst l'altre dia i que no vem poder fer degut al temps perdut amb tants "pinxasus" que va patir el Racing, per cert, que avui cap problema amb la roda...a veure quant li dura eh!!! La idea era fer la trialera de la porta verda. En lloc d'anar a buscar-la directament hem agafat la trialera de la casa amb la variant que s'agafa a mig camí de la pista que baixa a Òrrius, just abans d'arribar a l'inici de la "guapa". Molt maca aquesta trialera. Un cop comencem a pujar direcció la casa decidim girar a la dreta per la trialera que sempre fem de baixada. No l'havia fet mai pujant, i la veritat es que es guapísima, es cert que hi han dos llocs en que s'ha de posar el peu a terra, però la resta es à de conya, inclús hi han zones de descans....tornarem a fer-la si senyor.

Un cop a dalt, al costat de l'antena hem girat a la dreta i hem baixat per la trialera de las antenes fins el gr de nou. Pista cap Sant Bartomeu i a l'alçada del "charco" baixem a ma esquerra fins a trobar la petita trialera que han destroçat les màquines i seguim fins la trialera de la "pista verde".

Ara si, només començar a baixar, el Racing ha fotut un "planxassu" degut a la sorra que hi havia ja que l'hi ha marxat la roda de devant, de sobta....Res important, rascades a las mans, dits i colzes.

La trialera estava molt malament, moltíssima sorra, mira si hi havia sorra que inclús hi havia un autobús de turistes francesos amb les tovalloles i les sombrilles allà parapetats vermells com gambes.....i hem pregunten:

le nom de cette plage?
i Jo els hi respon:
Le Trialeré verdé mesieur... jajajaja

"Buenu", seguim baixant i arribem al final on decidim anar fins a Vallromanes a buscar una mica d'aigua. Arribem al poble per la trialera que vem fer a una Trinxacadenas. Omplim bidons i seguim el nostre camí en direcció a Can Gurgui, per la pista que fot una pujada de caldeu i que fem bastant be, ja que ja no fa tanta calor. Un cop a la font, anem a buscar la trialera de Teià, baixem per la riera i el Racing torna a Vilassar per la platge, se l'hi ha fet tard, i Jo torno pel camí del mig.

31 kms
2,25 temps
788 mts desnivell

dimarts, 23 d’agost del 2011

UNA MALA TARDE LA TIENE CUALQUIERA!!

--------------------------------------------------------------------------------
 Aquí tothom ha fotut el camp de vacances, i justament els que treballem hem sortit aquesta tarda. Es a dir, el Racing i el Norris hem quedat a mig camí dels dos pobles, a la rotonda de davant del Pecomark, ja que Jo visc a Premià de Mar i el Racing a Vilassar de Mar. Era las 18,15 amb el cel ennuvolat però amb una xafogor de colló de mico.


Agafem el camí que ens porta cap a Cabrils per anar a pujar per la pista de l'interior de la mútua i......para para que la roda de la 29 del Racing torna a perdre aire....ondia!! i aixo que la va portar a que li posessin un parxe per la coberta...dons res. decidim provar d'inflar-la una mica a veure que tal, i sembla que funciona.

Pugem com podem fins el gr a ritme d'un saxo que sona de no se on, poder d'alguna casa de per allà i suant la cansalada, quina calor!!

Un cop al gr, decidim girar a l'esquerra i anar a buscar la trialera de "la bruja de Blair" que feia temps que no fèiem i que deu ni do la quantitat de pedres que son al mig del camí, recordeu la primera vegada que la vem fer?, vam tornat enrrera a treure-las totes... Baixem a tota pastilla i enllacem amb la "guapa", molt divertida però amb molta sorra, sembla la platge. Un cop al final, ja veig que alguna cosa passa amb el Racing, triga massa, i efectivament, ha tornat a perdre aire la seva roda del darrera. Decideix canviar la càmera



Seguim en direcció a Òrrius on ens aturem a la font a omplir els bidons i ràpidament sortim per anar a uscar la pista que puja directament fins al "charco". Girem a l'esquerra fins a trobar la pista principal on girem en direcció a la Roca d'en Toni.

Ja s'ha fet tard i anem a buscar la trialera de la granota, que està molt malament, molt deteriorada amb moltes pedres i molta sorra. Continuem baixant per la trialera que baixa paral·lela a la pista de la pared seca i..........."patapum", una mala tarde la tiene cualquiera!! HE SORTIT PER LES ORELLES, m'he fotut una santa óstia que pa que!! resultat, rascades al braç, cama i espatlle dretes, rampa del quinze al besó i el dit gros de la mà dreta que em fot un mal de collons.. La gran sort, es que m'acompanyava el Racing, persona acurada i amb seny, perque si arriba a venir algú altre que Jo se, encara s'estaria enfoten-se CABRONASSUS!!!
Com que estic bastant sonat i no tinc gaire senderi, hem continuat per la trialera a tota castanya fins al Cementiri de Vilassar de Dalt i per la riera fins al camí del mig, on allà on hi ha el pont de sota la autopista ens hem despedit fins el proper dijous i cadascun ha enfilat cap el seu poble.

Crec que la trompada ha sigut per culpa de la lefty, s'ha enfonsat de cop, a veure si la porto a revisió que encara prendrem mal.

25 kms
1.51 temps
655 mts desnivell

diumenge, 21 d’agost del 2011

EL JARDIN DEL LAPIERO

--------------------------------------------------------------------------------
Ya tocaba, hacia mucho tiempo que le debíamos al Lapiero una visita y finalmente tres ciclopatas nos hemos acercado a Sant Iscle de Vallalta,
Hemos apretujado las bicis en los coches como hemos podido y a las 7,15 de la mañana salíamos de Premià el Racing, el Adolfo i el Norris. Allí nos esperaba el Lapiero con ganas de enseñarnos un montón de senderos.
Y la verdad es que lo ha conseguido, ha sido una salida en la que solo hemos pillado pista para enlazar senderos con trialeras y más senderos y más trialeras, prácticamente sin movernos del bosque que hay entre Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta.


El recorrido ha transcurrido por senderos que hicimos en la última pedalada de Canet i otros made in Lapiero, a cual más guapo, la verdad es que esa montaña parece un laberinto de cruces de senderos..


Como podéis ver en las fotos hemos pasado muchas veces por la cruz de Canet, en la cual en una de ellas hemos aprovechado para hacer las barritas y disfrutar de las vistas al pueblo que desde allí se divisan.

Cabe destacar que ha habido un reventón de rueda por parte del Racing el cual ha sido el único percance que hemos tenido, y es que las 29, mucho correr pero muy endebles jejeje


Al final hemos llegado a Sant Iscle donde hemos podido refrescarnos con unas birritas y unas patatas...Por cierto Lapiero, pa la próxima a buscar fuentes, ya que casi nos deshidratamos.....

26 kms
2.32 tiempo
911 mts desnivel




dissabte, 20 d’agost del 2011

ESA TORRASSAAAAA!!!!!

--------------------------------------------------------------------------------
Després d'estar tota la setmana esperant noticies dels dames Ciclopatas per fer una sortida intersetmanal, finalment una trucada del Adolfo-ktm i quedem per sortir avui divendres.


Serà degut al fiasco del diumenge passat o no, però decidim anar on teníem previst fer-ho aquell dia, a la Torrassa del Moro, a Llinars del Vallès.

Quedem com sempre a las 8 del matí i sortim de Premià cap a Vilassar de Dalt i passem pel cementiri i pugem per la pared seca, però no arribem a la Creu de Can Boquet, ja que girem a la dreta per pujar fins a la Roca d'en Toni ja que a aquesta pista hi ha molta més ombra.

Llavors seguim el gr tot parlant de la Supercopa i del impresentable del Mou!!!! quin personatge.... en direcció a Sant Bartomeu. Allà agafem la trialera tant guapa que hi ha tot després de creuar la carretera i seguim per pista fins la pista de Parpers, passem el Llevataps----o "sacacorchos"----i creuem la carretera de Parpers. Ens endinsem a urbanització de Sant Carles i, a la carretera de Llinars, allà on hi ha la cantera aprofitem per omplir els bidons d'aigua ja que no ens queda gaira.

Des-de allà fins la Torrassa hem pogut arribar força bé ja que hi ha força ombra.




A la Torrassa, hem fet unes barretes i hem descansat una mica i hem seguit en direcció a la trialera de la "muette". Un cop al gr, abans d'agafar la trialera, hem vist un corriol a ma esquerra que era marcat com a gr i l'hem baixat a veure on ens portava. Dons ens porta una mica mes avall de la pista però es mes que un corriol, una trialera bastant tècnica, amb dos o tres saltets i força arrels.

Un cop a la pista, girem a la dreta i refem el camí de pujada una mica per anar a buscar la trialera.

La disfrutem com sempre, aquest cop sense aturar-nos ni un sol cop fins la carretera, que seguim de baixada una miqueta fins a desviar-nos pel corriol de la dreta que ens porta a "Canada". Des-de allà fins a Dosrius i riera fins sota el pont de l'autopista. Com que estavam farts del camí del mig des-de el diumenge passat, hem girat a la dreta per anar, per la riera, fins a Bell Reco, on hem agafat la pista i l'hem seguit fins a arribar a Òrrius. Directes a la font a refrescar-nos, a menjar una mica i a prendre el gel per poder afrontar l'ultima pujada del dia amb garanties. Aquí si que la calor apretava de valent, ja eren les 12, estant allà han sonat les campanes de l'església, i el termòmetre marcava 29 graus.



L'ultima pujada, per anar a buscar l'ombra l'hem fet per la "guapa" i la veritat es que ha valgut la pena, ja que un cop a la pista i a cel obert. fotia una calor que escagarrinava.

I ja només ens queda una última baixadeta, dons ja que érem aprop, hem triat la trialera de la cabrilenca, que està força be. Arribem a Cabrils i seguim cap a Premià on un cotxe ens ha fotut un " bosinazu" i quant ja m'estava preparant per liar-me a "punyetasus", resulta que era el R1 2003, menys mal.... que si no ja l'hem liat...

Res, xerrem una estona i seguim cap el poble tot passant per davant l'Illa Fantasia per anar a buscar l'ultim avituallament, a la petanca o fotre'ns uns tancs de cervesa merescuts..

53 kms
4.17 temps
1230 mts desnivell

diumenge, 14 d’agost del 2011

UN CATASTROFE!!!

--------------------------------------------------------------------------------
Bones tades ameus mics tots… Les voy ha hablar en castellano para que me entienda todo el mundo…


La salida de hoy estaba planeada en principio para hacer una torrassa, peroooo el Kiler nos propuso un trak de senderos por Mataró que no pintaba mal y esta mañana en el poli hemos decidido hacerlo, no sin antes comentar lo que cuesta enfundarte los nuevos culotes ciclopatas, unanimidad en que te deja el paquete rollo vagina (de lo que aprieta) eso y que no vamos sobrados de prepucio imaginaos.

En fin que estavamos El Lapiero, Opelat, Kiler, Norris and Adolfo…

Yo he propuesto que la ida hasta Mataró la hiciéramos directamente por el cami del mig,
que no nos gusta mucho pero no se pierde mucho tiempo, se ha hecho breve y una vez en Mataró lo cruzamos por el cami Ral para llegar a la riera de Sant Simó subiéndola para coger la carretera de Mata, primera cagada, el Kiler no se ha dao cuen de que teníamos que coger a media subida el cami del mig a la derecha dirección Llavaneras, pero arriba en el polígono lo hemos arreglado bajando por can Quirze eso y la ayuda de un lugareño de la zona, paradojas de la vida el Kiler con un trak bajado de Internet ha 20 megas para el GPS y le tiene que indicar el camino el lugareño que lo mas tecnológico que llevaba eran los cordones de los zapatos (tócate los huevos), total que hemos empezado a subir una puta riera de mier…..d con sus colchones tirados, que asco de riera (corriols para aburrir, me cago en mi puta calavera) hemos atravesado la autopista por el puente y un poco mas adelante Kiler – huy! nos hemos saltado un bucle je, huy! tenemos que volver pa tras je, huy! teníamos que girar un poco mas abajo je … PERO QUE MIERDA DE RUTA NOS ESTAS HACIENDO!!!!! Con la de vueltas que estábamos dando y la chafugo que metía se estaba gestando un motín, perooooo en el momento justo nos paramos el Norris desplaza un palmo la bici hacia tras y…. KLAK!!!! Klak? (como cuando te petas los dedos) -Pero que coño le pasa a tu bici? - no se, no se… pero estarás empanao si no te quedan pastillas de freno traseras, estava frenando con los muelles separadores de las pastillas (ver fotos).





-Noooo si esta semana he revisado toda la bici. (et felicito fill) y con el… que lo arreglamos por aquí, lo arreglamos por allá, alguien dice –pues podríamos ir para Premià que es todo bajada y después por el cami del mig que es plano y tomarnos una CERVEZA! Ay amigo! La palabra magica, nos ha faltado tiempo para salir pitando de ahí, direccion a la petanca con la fiesta de la espuma incluida.

Pero no sin antes a la altura de la riera de Argentona en Mataró terreno plano, a 10 por hora, el susodicho Norris se ha sacado de la nada un talegazo del quince que se le ha comido la moral por completo, era la mismísima imagen de la desolación, pobre, joder es que no me he podido aguantar la risa.


Pues nada no todos los días serán perfectos y menos yendo con el Norris.
Dedicado a él.
Un Abras.
By Adolfo-ktm

37 kms
2.43 tiempo
600 mts desnivel


dijous, 11 d’agost del 2011

CLÀSICA CICLOPATA

--------------------------------------------------------------------------------
Avui al matí habia quedat amb el Kiler per fer una sortideta vacacional, ja que els altres treballan...vinga que s'ha,  d'aixecar el pais!!
Dons a les 8 del matí em trobaba al poli de Premià fent estiraments quant m'ha sonat el mòbil, era el Kiler que no podia sortir, no es trobaba be...i ara que faig, m'en torno a casa a dormir o faig una sortideta tot sol??? habiat he trobat la solució, no porto claus de casa i no despertaré la familia tant dora...apa a pedalar!!!

Surto de Premià pel camí del mig direcció a Teià i enfilo la riera cap amunt, vaig a bon ritme tot i que tinc molta son i estic bastant cansat. Arribo a dalt la carena i decideixo girar a dreta pel Gr cap a Sant Mateu, aquí també pujo ràpit ja que tinc un biker una mica més endavant i mica en mica el vaig agafant, finalment el passo abans del mirador. Quant arribo a dalt de tot, giro a l'esquerra i arribo a Sant Mateu.
Segueixo per darrera l'ermita i baixo a la font per la trialera, giro a la dreta i busco la trialera del Vietnam, que baixo a tot drap fins que arribo a la Creu de Can Boquet i decideixo baixar per anar a fer la "V" a l'inrevés. Un cop acabada la trialera m'aturo aa la font de Can Gurgui a fer una barreta, que ja tinc gana.

Un cop enllestit, segueixo la ruta i agafo la trialera de l'ovni, faig una foto i segueixo, per la variantde la dreta fins el gr .
Un cop al gr baix a buscar la trialera de les cases, que he disfrutat bastant si no fos per la quantitat de sorra que m'he trobat i un cop a  el Masnou he agafat el camí del mig per arribar a Premià esprintant...jeje.

26 kms
2,15 temps
720 mts desnivell

dimarts, 9 d’agost del 2011

SORTIDA LLAMPEC

--------------------------------------------------------------------------------
Avui hem fet una sortida llampec, ja que fins a última hora no sabia si podia sortir perquè no era a Premià, lo siento Pelayo pero creo que te he avisado con demasiado poco tiempo. Finalment he pogut arribar a casa amb el temps just per avisar al Kiler i cambiar-me de roba per anar cap al Poli de Premià.


Dons res, salutacions i el Kiler i el Norris que sortim del poble pel camí del mig direcció a Teià per pujar la carena per la riera de Teià. Anem pujant a bon ritme, com puja la nova bike del Kiler!! fins que girem a la dreta abans d'arribar al Gr. Seguim pujant i finalment arribem al Gr just davant d'on hi ha el camí que et porta cap a la Font de Can Gurgui, seguim i arribem a la "V". Agafem el corriol i a mig camí girem a l'esquerra per fer la trialera dels punts, on a mig camí ens hem trobat dos corredors que la feien de pujada i fotien una cara d'al.lucinats de veure la traça en la que la baixaven que pa que!!!

Un cop a la pista que baixa de ca L'Escombriaire girem a l'esquerra cap al golf però girem a l'esquerra altre cop pugem una mica i agafem el corriol de la dreta que hem fet a alguna pedalada i que segueix fins al golf, però no hem arribat a fer-l'ho del tot, ja que girem a l'esquerra altre cop fins una urbanització de Vallromanes.
Un cop allà he pujat per pista fins dalt el Gr i hem baixat a Teià per la trialera, que degut las últimes pluges era bastant trencada, però ha anat be per que el Kiler provés la seva nova i flamant Ghost de carboni, ja us farà cinc cèntims de con han anat aquestes provatures...
De Teià, camí del mig i Premià....

24 kms
2 hores temps
691 mts desnivell

dilluns, 8 d’agost del 2011

PEDALS DE LA SERRALADA DEL LITORAL

--------------------------------------------------------------------------------
Després de ciclar pels camins d'en Serrallonga, tornem a la nostre estimada Serralada del Litoral....i tornem a gaudir dels corriols i trialeres que tenim per aquestes conrades.A les 8 del matí al Poli de Premià de Mar, el Adolfo-ktm, el Racing-bcn, el Pelayo, la Bamba Negra, el Joaquín, el Kiler-bike i el Norris comencem a rodar, no abans de criticar o alabar la nova montura del Kiler, una Ghost rígida de carbono molt moderna....



Comencen en direcció a Cabrils per anar a la benzinera del poble a inflar la roda del darrera de la meva Cannondale ja que ha aparegut aquest matí, després d'una setmana de repòs absolut, bastant desinflada, deuen ser les consecuencies de la sortideta de la setmana passada.



Un cop inflada la roda, pugem per l'interior de la mútua, avui les converses anaven en vers la Serrallonga i les possibles sortides d'aquestes vacances. Un cop a dalt, girem a l'esquerra per la pista i un cop passada el final de la mútua seguim recte per un corriol que puja fins al capdamunt allà on hi comença una trialera d'aquestes que es formen amb les torres de la llum, per cert, que estava bastant fotuda degut a les pluges dels últims dies, i que el Kiler una mica més i estrena la Ghost.


Un cop a la pista, seguim a l'esquerra fins anar a buscar la trialera de la casa, que no hem fet del tot i hem girat a la dreta per pujar per la pista que puja des-de les escoles d'Òrrius que hem agafat de pujada fins a baixar per la "guapa". Ara feia temps que no la baixàvem i la hem disfrutat a una velocitat de la óstia....sort que no hem caigut!! Hem seguit fins la carretera d'Òrrius que l'hem creuat i seguit pel camí, primer i trialera després, fina el camí que ve del Bell Reco. Allà ens hem separat, en Joaquín, la Bamba i el Kiler ens han deixat ja que tenien pressa per tornar a Premià per la riera d'Argentona i Camí del Mig.

Ja sols quedem en Adolfo, el Racing, el Pelayo i el Norris, que creuem la pista i fem la pujada fins la pista de Parpers, deu ni do quines rampes que hi ha, i a més amb la xafogor que feia avui, hem suat la cansalada!!


Un cop a Parpers hem fet via pel corriol del gr 92 i hem girat a la dreta, després del "merenderu" pel camí que té una cadena. Allà hem fet la primera barreta.
Hem fet el camí fins la pista que puja de La Roca del Vallés que hem creuat per seguir pujant per la trialera que ens ha deixat just a Sant Bartomeu. Continuem pel gr, fins que l'amic Pelayo ens ha obsequiat amb unes trialeres poc concorregudes que enllacen amb la pista ràpida que baixa a Òrrius.
Al poble, hem aprofitat per refrescar-nos i fer la segona barreta del dia. Només ens quedava l'última pujada del dia i hem decidit pujar per la guapa. A mitja pujada el Racing a desllantat i no vegis quin merder amb el líquid "el moco" que hem fet per posar una càmera!!! de mentre el Pelayo ha aprofitat per fer-li unes fotos a la seva Cube, com que no en té gaires!!!
Hem seguit pujant fins dalt la cornisa i la baixada per l'interior de la Mutua. Un cop a Cabrils, en Pelayo ha continuat cap a casa, ja que se l'hi ha fet tard, i els altres hem anat a Can Rafart a fer les cervecetes. Finalment ens hem despedit del Racing i l'Adolfo i Jo hem seguit fins a Premià.

45 kms
3,33 temps
1153 mts desnivell

dimecres, 3 d’agost del 2011

Pedals d'en Serrallonga. La otra crónica

--------------------------------------------------------------------------------
Eranse unos inocentes -Adolfo ktm, Lapeiro, R1, Norris, kiler-bike, Racing BCN- que campando por el bosque de un conocido bandolero, cuya leyenda no es de menospreciar, iban con sus bicicletas retándolo con canciones provocadoras. Y sube que te sube entre castaños inmensos recogieron lo que habían sembrado por el camino, un pinchazo tras otro y una rotura de cambio se llevaron de recuerdo.




La ruta empezó con una subida tendida con plato mediano, aperitivo de lo que los 100 kilómetros restantes les iban a deparar. Después de los primeros kilómetros de calentamiento vino la tan esperada bajada con increíbles vistas sobre el pantano de Sau para encontrarse poco después con una rama en el camino esperándolos para meterse entre los radios de su bici, para aliñar la excursión con tintes de aventura. La incertidumbre se cebó en el grupo y pinchazo tras pinchado, admirando robles y valles interminables, encararon la enésima subida hasta la Mare de Deu del Coll mirando hacia atrás, perseguidos por el cabreado bandolero en forma de truenos salidos de una tormenta que amenazaba aguar sus ilusiones.






A salvo en el hostal del Coll buscaron soluciones para cambiar la montura maltrecha y cábalas para aplacar las iras del bandolero. Adolfo hizo sus ofrendas a los dioses con orujo y firmó la paz con un rezo en la iglesia, un cirio colocado por kiler acabó por aplacar las iras del Serrallonga. Las nubes desaparecieron para dejarles admirar una increíble vista sobre el pantano de Susqueda. Reparados los pinchazos partieron raudos por una bonita bajada en busca del rescatador que milagrosamente encontraron, bueno, persiguieron, por el fecundo poblado de Osor. Mención especial a las alubias que acompañaron la comida que provocaron la banda sonora del resto de la aventura, y también a la pegajosa y bonita yegua que les quiso acompañar.





La esperanza volvió al grupo y dale que te pego con las subidas que se sucedían sin compasión llegaron al segundo puesto de control, una cantina/taberna en medio de la nada, llamada del Sobirà, pareció que era el último repecho de la jornada, pero el camino de Joan de Serralonga no da tregua alguna a los intrépidos bikers que se atreven a cruzar sus caminos y sube que te sube empezó a cobrarse a los primeros desfallecidos, esos que felices de no perderse en el bosque lo hicieron en su primer destino. Sant Hilari de Sacalm los recibió con un himno inquietante de Dark Funeral -The Arrival of Santan Empire-, desorientados por la civilización moderna dieron vueltas hasta dar con el control de paso. Ya en la posada, ducha, cera y copas.





Contentos por haber superado la primera y dura etapa, los bikers pintaron en sus mentes un segundo tramo fácil y repleto de bajadas. Una vez más tuvieron en cuenta la trampas del bandolero. Confundidos a veces por su road book discutían en cada cruce y no entendían cuando el libro de ruta anunciaba tramo llano y se encontraban con rampas del cagar. -Ahora viene la bajada- anunciaba uno de los incautos, pero otra trampa en forma de subidón les esperaba. La primera foto, rodeados de abetos en unas cabañas colgantes anunció la primera bajada de verdad que los llevó a Espinalves con plácido tramo hasta Viladrau donde repusieron fuerzas.




Los kilómetros parecían no pasar, pero la ruta mejoró en diversión. Bonitos senderos rodeados de agua que no paraba de brotar de innumerables manantiales sumados a los cientos de charcos provocados por las lluvias se alternaban con subidas exigentes hasta llegar a un paraje teñido de rojo debido a su naturaleza arcillosa donde uno de ellos probó la dureza del terreno. El golpe recordó el cansancio acumulado y los rasguños se sumaron al resto de marcas de la ruta en forma de arañazos de zarzas y rojeces debidas a las ortigas que flanqueaban el paso de los intrépidos. No querías naturaleza? pues toma dos tazas!.




El paisaje había cambiado, atrás quedaban los abedules, los castaños y los robles. Ahora los pinos y abetos dominaban la vista que incluso descubrió algunos prados. Junto a uno de ellos kiler con cara pálida se acercó a una Masia para mendigar un poco de agua, de esa guisa iban estos bikers, con el cuerpo atropellado, las ilusiones marchitas, sin azúcar en la sangre y con un ojo puesto en el cuenta kilómetros que parecía averiado. -¿Cuánto queda?- era su frase preferida.




Las rampas se suavizaron y Vilanova de Sau, ante sala de la llegada, apareció entre la bruma. Desorientados, nuestros bikers, se abalanzaron sobre la fuente del pueblo, manantial resucitador que les dio fuerzas para sellar su último control de paso e iniciar la dura bajada hasta el anhelado camping con las cadenas de la transmisión que parecían grillos.



Mareados, recibieron con regocijo las ofrendas de unos mesoneros algo lentos. Bocata calentito y mucha cerveza para sellar la hazaña. Pedals d'en Serrallonaga completada. Recogida de maillot y de vuelta al mundo conocido, lejos de la inmensidad de aquella brutal naturaleza y alejados del espíritu del bandolero que los vigiló en todo su periplo.

CRONICA BY RACING-BCN
FOTOS BY CICLOPATAS

DIA 1:

55 KMS
5,19 TIEMPO
1796 MTS DESNIVEL



DIA 2:

59 KMS
5,02 TIEMPO
1276 MTS DESNIVEL

CICLOPATAS FINISHERS

LAPIERO

R1 2003

ADOLFO-KTM
KILER-BIKE


RACING-BCN

NORRIS